25/12/2004 - 00:00
Aquesta tardor algunes de les praderies de posidònia dels fons marins de Catalunya han tornat a florir, senyal de la bona salut d'aquests ecosistemes en alguns punts. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) que controla la qualitat biològica dels herbassars de fanerògames marines i que també alerta de l'estat de conservació irregular i, en alguns punts, crític de les praderies de posidònia de la costa catalana. L'estudi, que ha estat renovat per a tres anys més, s'està elaborant per encàrrec del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, segons informa el mateix CRAM en un comunicat.
Les dades de l'estudi, presentades aquest desembre, demostren la irregularitat de l'estat de conservació de les praderies de posidònia de davant les costes catalanes. Mentre hi ha zones on la praderia es troba en greu estat de conservació, en d'altres s'ha detectat floració, cosa molt poc habitual.
Tot i que els impactes negatius per aquests ecosistemes són els mateixos per a tot el litoral, a la Costa Brava es veuen més afectats per les àncores de les embarcacions d'esbarjo, perquè les praderies se situen en les aigües calmades de les cales. En canvi, a la Costa Daurada, on hi havia hagut una única praderia molt més extensa, la pesca d'arrossegament i la poca transparència de l'aigua constitueixen les més grans agressions d'aquest ecosistema, ara molt fragmentat.
Aquest és el segon cop consecutiu que el CRAM ha guanyat el concurs públic per executar el Projecte de Suport i Assistència de la Xarxa de Vigilància de la Qualitat Biològica dels Herbassars de Fanerògames Marines per al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, per al període 2004-2006.
En l'anterior contracte, executat durant el 2002 i el 2003, el CRAM va realitzar immersions d'estudi en 34 punts al llarg del litoral i va fer activitats de formació per a escoles i clubs nàutics, entre altres. Un cop tractades les dades, es va demostrar la diversitat elevada d'estats de conservació d'aquests ecosistemes, la majoria d'ells poblats per Posidonia oceanica. La majoria de praderies en millor estat es troben a les comarques gironines i entre l'Hospitalet de l'Infant i l'Ametlla de Mar, tot i l'amenaça de factors de regressió. La resta de praderies del litoral presenten diferents graus de conservació. En alguns casos la seva evolució no ha estat clarament negativa durant els últims anys, però romanen en un estat precari. Les praderies més afectades són a les zones del litoral sotmeses a una elevada activitat humana i als seus factors de regressió associats (contaminació, abocaments, eutrofització, arts de pesca il·legals, construcció d'infrastructures mal planificades, etc.). El balanç demostra que calen mesures urgents de conservació per evitar una degradació progressiva d'aquests ecosistemes, cosa que facilitarà la informació adient per a una gestió adient d'aquests ecosistemes.
Gràcies al finançament de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el CRAM estarà encara dos anys més, estudiant l'evolució dels boscos marins per buscar claus per a la seva conservació.
Aquestes plantes, la Posidonia oceanica, no floreixen cada any, si no cada certs períodes de temps, però no se sap de cert. Tot i això sembla força evident que la temperatura i la qualitat de l'aigua afecten directament la floració. Una floració que acostuma a ser entre el mesos d'agost i de setembre. Enguany, s'han vist flors aquest mes de desembre prop de Palamós. L'estiu del 2003 també va haver-hi una floració important, sembla ser afavorida per les altes temperatures de l'estiu. Els biòlegs marins reconeixen que encara sabem poc sobre aquesta planta i els seus mecanismes de reproducció. Es calcula que si partim d'una llavor de posidònia trigaríem 100 anys a tenir una extensió equivalent a un camp de futbol. La planta, que té un creixement molt lent, només pot colonitzar noves zones mitjançant l'arribada de les llavors d'aquestes flors.
Els herbassars de posidònia són l'equivalent als boscos de terra, acullen una gran quantitat de vida i constitueixen per ells mateixos importants i complexos ecosistemes amb un ampli ventall de funcions ecològiques. Són lloc de posta, reproducció i protecció de moltes espècies, també estabilitzen la dinàmica de les sorres, produeixen matèria orgànica i oxigenen l'aigua. Tot això els converteix en importants bioindicadors del medi marí.
Font: CRAM.
