Els tècnics municipals analitzen com reduir l'impacte ambiental amb mesures fiscals

Pagar 10 cèntims per una bossa de plàstic. Aquesta mesura que s'aplica actualment a Irlanda ha fet que l'ús de les ara 'imprescindibles' bosses de plàstic s'hagi reduït significativament. Aquest és un dels exemples internacionals de fiscalitat ambiental que, presentat pel tècnic ambiental Ignasi Puig, es van poder analitzar dimarts 20 de setembre en la jornada que la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va celebrar a l'Escola Industrial de Barcelona sobre fiscalitat energètica. L'espai de reflexió estava adreçat a representants de municipis, amb l'objectiu de donar a conèixer eines que es poden aplicar en l'àmbit local per reduir l'impacte sobre el medi.
L'acte es va centrar en apropar els concepte de fiscalitat ambiental i analitzar casos pràctics. Els tècnics de la consultoria ambiental ENT, Ignasi Puig i Juanjo Iraegui, van desenvolupar el concepte de fiscalitat energètica i van explicar com podien aplicar-lo els ajuntaments. Les administracions locals, tot i que tenen un marc d'actuació molt limitat, poden aplicar instruments econòmics per incentivar l'estalvi energètic i les energies renovables.
Un dels casos pràctics que vam poder conèixer els assistents va ser el de Vilanova i la Geltrú, que va explicar el regidor de Medi Ambient i Urbanisme Jordi Valls. A través del programa Bonestalvi, dissenyat per l'Institut Cerdà, Vilanova incentiva econòmicament les activitats que afavoreixin l'estalvi energètic, d'aigua i que promoguin les energies renovables. Tot i això les mesures que s'apliquen actualment tenen encara poc pes a casa nostra, en comparació amb alguns països europeus. Com va reconèixer Jordi Valls, actualment,'les mesures tenen més un valor pedagògic que no pas efectiu', perquè al nostre país encara hi manca una consciència ecològica i, d'altra banda, els ajuntaments no tenen gaire marge d'actuació.
Mesures de fiscalitat energètica a les diferents administracions Les mesures de fiscalitat energètica, que tenen com objectiu prioritari la possibilitat de canviar les conductes de la població, es poden aplicar des de diferents àmbits de l'administració. A nivell europeu, no han prosperat mesures importants perquè cal que la decisió es prengui per unanimitat entre tots els països membres. Fa temps es va proposar implantar un impost sobre les emissions de diòxid de carboni (CO2), però l'oposició de l'Estat espanyol no ho va permetre.
En aquest sentit, i a diferència d'altres països europeus, l'Estat espanyol pràcticament no té impostos ambientals. Els impostos sobre l'energia, com el de l'electricitat, els hidrocarburs i sobre alguns mitjans de transports, es van concebre per recaptar i no amb una mentalitat ambiental.
En canvi, algunes comunitat autònomes, entre les quals no hi ha Catalunya, han desenvolupat tributs nous amb l'objectiu de minimitzar l'impacte de les fonts energètiques convencionals i afavorir les renovables. Castella la Manxa, per exemple, va aprovar a finals del 2000 la Llei de l'impost sobre determinades activitats que incideixen en el medi. Així, grava la producció d'energia nuclear de les centrals de Trillo i Zorita, i també l' emmagatzematge de residus radioactius. A més, també fa pagar impostos per l'emissió a l'atmosfera d'òxid de nitrogen (NO2) i òxid de sofre (SO2), que són les emissions que generen les centrals tèrmiques.
A Andalusia, tot i no tenir centrals nuclears, graven des de l'any passat l'emmagatzematge de residus radioactius amb 7.000 euros per metre cúbic, una impost que ha permès que l'entrada de residus al dipòsit d'El Cabril hagi disminuït un 80% en un any . També tenen un impost que grava les emissions contaminants. Igual que a Galícia, que deu anys enrere ja va aprovar un impost sobre la contaminació atmosfèrica que grava l'emissió de SO2 i NO2 a partir de 1.000 tones anuals.
Com actuar des de l'administració local El marc legal que permet als ajuntaments d'aplicar mesures de fiscalitat energètica és molt limitat i acotat, i queda regulat pel Real Decret Legislatiu 2/2004 de 2005, pel qual es va aprovar la nova Llei Reguladora de les Hisendes Locals. El tècnic Ignasi Puig va remarcar que, malgrat tot les limitacions, existeixen possibilitats d'actuació i de baix cost per al municipi, i que els consistoris no exploten prou aquestes possibilitats.
Una mesura de fiscalitat energètica es pot aplicar en l'Impost Sobre Activitats Econòmiques (IAE). Hi ha la possibilitat de reduir el pagament de l'impost en un 50% a les companyies o particulars que utilitzin o produeixin a partir de fonts renovables, i també se'n poden beneficiar les empreses que dissenyin un pla de transport amb l'objectiu de reduir el consum d'energia i les emissions.
L'Impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), que a l'Estat espanyol es paga per tipus de vehicle i capacitat, en altres països es paga un funció del combustible i les emissions que provoca, és per això que caldria replantejar-lo. De totes maneres, també ofereix un marge d'actuació per intentar de reduir al màxim l'impacte ambiental dels vehicles: es pot bonificar fins el 75% el pagament de l'impost en vehicles que tinguin un impacte més baix, com ara els cotxes elèctrics o els que utilitzen biocarburants (malgrat que gairebé no n'hi ha).
Una altra mesura a l'abast dels ajuntaments són les taxes per aparcar, que es basen en el concepte que el cotxe ocupa un espai a la via pública i, per tant, ha de pagar per aquest espai. Els tècnics Puig i Iraegui aposten per universalitzar el pagament per aparcar, com a manera de disminuir l'ús del cotxe particular. Les taxes d'aparcament es van imposant cada vegada més als pobles i ciutats de casa nostra. Es proposa diferenciar entre residents i no residents, aquests últims haurien de pagar més (zona blava), i els residents tindrien un abonament amb dret a pagar menys (l'actual àrea verda de Barcelona). Una idea nova que es va posar sobre la taula és que el pagament d'aquestes taxes podria donar dret a un títol personal de transport públic.
D'altra banda, l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) permet actualment de bonificar fins el 95% de la quota a obres que incorporin sistemes per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia solar per al consum domèstic. Un exemple d'ajuntament que incentiva la construcció d'edificis i instal·lacions que utilitzin l'energia solar és el de Vilanova i la Geltrú, que subvenciona el 50% de l' ICIOa les obres que promoguin l'estalvi energètic, l'estalvi d'aigua i les energies renovables.
L'Impost de Béns Immobles (IBI), el que recapta més fons per als ajuntaments, també ofereix possibilitats. A Vilanova i la Geltrú, per exemple, han establert un recàrrec del 50% per als habitatges desocupats, i una subvenció del 50% i del 25% als habitatges amb energia solar o energies renovables. Cal dir que el recàrrec per als habitatges buits no el poden portar a la pràctica perquè la llei encara no ha definit què s'entén per habitatge desocupat, i sense aquesta clàusula no es pot aplicar. El tècnic Ignasi Puig va criticar la desídia del govern espanyol en aquest aspecte.
Una altra proposta de fiscalitat energètica és el concepte de Road pricing, és a dir, pagar per circular, que pretén dissuadir l'usuari d'utilitzar el vehicle privat. A l'Estat espanyol no s'ha aplicat, però hi ha experiències en altres països, com a Londres, en què els vehicles han de pagar 5 lliures (7,5 euros) diàries per entrar amb cotxe privat al centre de la ciutat. La mesura, implantada pel batlle Ken Livingstone, ha fet disminuir el trànsit de vehicles de manera molt important. Altres punts on s'apliquen mesures similars són a Trondheim (Noruega), on s'ha de pagar un peatge per entrar a la ciutat, i a Singapur. Tot sembla indicar que el road pricing és una mesura que s'implantarà cada vegada més, i que permetrà taxar en funció de la velocitat,la congestió en temps real, la durada de l'estada en certes zones...
Altres opcions que tenen a l'abast les administracions locals per minimitzar l'impacte ambiental són les tarifes de l'aigua, del clavegueram, taxes per llicències urbanístiques, taxes sobre el repartiment de publicitat, per extracció de materials de domini públic... Una taxa que ja s'implanta en una quarantena de poblacions catalanes és la taxa dels residus, que consisteix en què cada família paga en funció de la quantitat d'escombraries que genera.
Això implica un sistema de recollida porta a porta, i per això s'ha fet en poblacions no gaire grans. A Torrelles de Llobregat, una de les poblacions pioneres, els veïns paguen seixanta cèntims per cada bossa d'escombraries, que proporciona l'ajuntament i són totes de la mateixa mida. La taxa de residus és una de les més esteses a tot el món que permet aplicar el principi de 'qui contamina paga'.
A la jornada de la Xarxa també hi van participar el responsable de l'Agència Energètica de l'Ajuntament de Sevilla, Graciano Carmona, i el director de projectes de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Juli García Remón. Carmona va explicar l'experiència del Projecte 'Sevilla Ciudad Solar', en què el consistori sevillà promou la utilització de l'energia solar en edificis municipals i ofereix bonificacions fiscals a les vivendes i instal·lacions que incorporin sistemes d'aprofitament d'aquesta energia.
Per la seva banda, García Remón va explicar un estudi sobre els costos associats a l'ús del vehicle privat i va parlar també de sistema de peatges de Catalunya, els quals, va dir, només beneficien l'empresa privada. García Remón es va mostrar partidari de peatges de congestió i mediambientals, tot i que va remarcar que a casa nostra encara no hi ha les condicions necessàries per a que es puguin aplicar.