Els tècnics reclamen més fermesa en la reducció de la demanda, i un major impuls de les renovables

El Pla energètic de Catalunya 2006-2015 es va presentar a debat dimarts, 21 de juny, a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, dins el Fòrum Politècnic. L'objectiu era polsar l'opinió del col·lectiu més proper a l'àmbit tecnològic respecte un pla que, en la fase prèvia a l'aprovació, ha despertat una important polèmica. Entre el públic hi havia tècnics, professors i alumnes d'enginyeria i a la taula, una representació significativa de l'administració i del col·lectiu acadèmic. Josep Isern, Director General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial del Departament de Treball i Indústria va ser l'encarregat de presentar el pla, actualment immers en un procés de participació social, dins el qual s'emmarcava el debat. Dos camps varen monopolitzar el debat. En primer lloc, la necessitat d'actuar sobre la demanda energètica. El Pla Energètic de Catalunya (2006-2015) preveu reduir la intensitat energètica en un 1,7% i intervenir en la millora de l'eficiència i l'estalvi. No obstant, tots els tècnics, així com els assistents al debat, que provenien majoritàriament del món de la universitat, varen destacar que cal més definició sobre com arribar al compromís social i polític que faci possible un autèntic pacte social per l'estalvi; i en aquest sentit es va subratllar la necessitat d'actuar en l'àmbit del transport i de la internalització de costos energètics. Una acció més forta per les Renovables Un altra línia del debat va girar al voltant de les energies renovables. El Pla Energètic preveu que a Catalunya es passi de generar mitjançant fonts renovables el 2,9% de l'energia que consumim (dades del 2003), a generar-ne el 7,9%. Respecte a això, Xavier Ortega de l'Observatori de l'Energia de la UPC i professor de tècniques energètiques, va demanar una visió més optimista respecte al pes que poden tenir les energies renovables en un futur. Va destacar la necessitat d'una major acció per la baixada d'emissions i va apuntar que el Pla hauria de preveure els riscos per l'economia catalana, en convertir-se en massa dependent del gas. El més crític va ser el professor Juan Martínez Magaña, de la Càtedra UNESCO de Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global de la UPC. Magaña va subratllar que cal saber en quin moment estem respecte al procés d'esgotament dels combustibles fòssils, tot insistint que cal tenir un escenari correcte per actuar de manera immediata de cara a la possible ruptura de l'abastiment energètic. El Pla, al seu entendre, hauria de preveure els col·lapses econòmics i per tant socials que es puguin derivar, així com les ruptures ambientals. En aquesta línia, va criticar que el Pla preveu que les energies renovables continuin sent marginals. I va instar a que el Pla no es limiti a 'allò que és possible fer i opti per anar més enllà, fins arribar al que necessitem fer'. Més definició en la política nuclear També l'energia nuclear va ser un tema molt discutit. El Pla de l'Energia proposa un tancament ordenat de les centrals al final de la seva vida útil, entre el 2024 i el 2028. La incertesa que envolta el futur de l'energia nuclear va motivar molts comentaris i crítiques. Els assistents a la presentació van destacar la necessitat de reformular la política nuclear. Alguns van recordar que el tancament de les centrals significaria la construcció de 10 centrals de cicle combinat de 400 MW i que això comportaria l'emissió de 9 milions de tones anuals de CO2 addicionals. Aquestes veus van proposar seguir la línia de França, Finlàndia o Xina fent una aposta directa per tenir més centrals. En altres casos, es va reclamar l'establiment de calendaris de tancament correctes, ja que la incertesa està minant les vocacions i en poc temps, a Catalunya pot haver-hi un dèficit molt greu de tècnics nuclears, en la seva opinió. Aspectes positius Tot i aquestes crítiques, en el debat es varen destacar com avanços importants algunes parts del Pla. Oriol Boix, del Departament d'Enginyeria Elèctrica de la UPC, va subratllar el programa de desviament i soterrament de les infraestructures elèctriques que passen per nuclis urbans. I Xavier Ortega, va assenyalar el Programa de Foment de la Recerca i Desenvolupament a l'àmbit energètic, que amb propostes com la creació del Parc Tecnològic Empresarial del Besòs o el centre de recerca de tecnologies energètiques, són una proposta 'innovadora i esperançadora'. Tanmateix, també va reclamar que es parli ja de quants recursos s'hi destinaran. També es va insistir en el fet que cal un acord polític ampli al voltant del pla energètic per a que estigui per sobre dels canvis de govern, i que es puguin evitar desviacions cap a polèmiques polítiques, com ara la línia d'alta tensió que ha acabat monopolitzant el debat. Respecte a les infraestructures, tots els tècnics estigueren d'acord en reclamar una autèntica gestió dels conflictes que sorgeixen en l'aplicació dels projectes. Varen reclamar una autèntica participació, però també decisió en la posada en marxa totes aquelles infraestructures que siguin necessàries per al model que prèviament s'hagi pactat. En aquest sentit, Ramon Folch, President del Consell Social de la UPC, que va moderar el debat, va destacar que aquest procés de participació que s'obre per fer realitat el projecte del Pla hauria de servir també per crear espais de consolidació del pensament lliure, 'sense prejudicis'. I propiciar un autèntic pacte social no basat en la protesta, sinó en la capacitat per discutir i debatre que posseeix una societat ben informada.