27/05/2007 - 00:00
Notícia de Nuria Mahamud, extreta de laMalla.net.
Quin clima ens espera a Catalunya en les properes dècades? Ens haurem de preocupar per la sequera? Segons els estudis que està realitzant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) d'aquí al 2020 les pluges seran similars o fins i tot superiors a les actuals, però la torrencialitat serà tan variable que serà difícilment aprofitable i l'aportació hídrica als embassaments podria reduir-se fins un 34% a l'escenari menys optimista.
És el peix que es mossega la cua. Amb la pujada de les temperatures, s'incrementaran les demandes d'aigua i energia per refrescar-nos i fer front a les necessitats dels regadius i refrigeracions industrials, i com a conseqüència els recursos hídrics es trobaran en una situació més vulnerable. Així ho corrobora l'Agència Catalana de l'Aigua, que està realitzant proves pilot a La Llosa del Cavall (riu Cardener) i l'embassament de La Llavina (Tordera) per simular el nivell dels pantans en l'horitzó del 2050. Les conclusions permeten afirmar que es reduirà en més d'un 10% l'aigua que arribi als aqüífers, segons van explicar tècnics de l'ACA en unes jornades tècniques sobre `Canvi Climàtic i Rieres al Maresme' celebrades a Alella i organtizades per l'Associació Catalana Amics de l'Aigua.
Segons els resultats provisionals, l'aportació hidròlògica a la Tordera podria minvar en un 18%, calculant una variació de la temperatura d'1,1 ºC i una baixada de les precipitacions del 7,5%. Al Cardener, el nivell de l'aigua podria baixar del 3 al 34%, dependent si s'incrementa d'un a quatre graus la temperatura i es redueixen d'un 5 al 15% les precipitacions. El cas és que per garantir el subministrament actual d'aigua, les reserves del embassaments de Sau, Susqueda, La Baells, La Llosa i Sant Ponç s'haurien d'incrementar en uns 120 hectòmetres cúbics, aproximadament més del 40%, segons els tècnics de l'ACA. Les actuals infraestructures hidrològiques, per tant, seran clarament insuficients.
D'altra banda, l'aigua de consum ens constarà cada vegada més, al menys en cost ecològic. Actualment, transportar i regenerar l'aigua que consumim a Catalunya genera a l'atmosfera 260.000 tones anuals de CO2, només el 0,1% de les emissions totals, però d'aquí a unes dècades generarà l'1,3% de les emissions d'efecte hivernacle.
Què passarà amb les rieres?
El canvi climàtic pot augmentar la perillositat de les rieres, que hauran d'assumir puntes de grans precipitacions. Segons Josep M. Juhé, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Calella, s'haurien de fer una sèrie de llacunes naturals al voltant de l'autopista -i més encara quan es faci el desdoblament de la N-II- per atenuar els problemes que suposa aquesta àrea impermeabilitzada, la qual talla el recorregut natural de l'aigua des de la muntanya i agreuja els efectes de les riuades. Juhé opina que els alcaldes del Maresme haurien de proposar a la Generalitat fer un Pla de Rieres que contempli la desurbanització dels seus voltants.
