16/09/2005 - 00:00
El 16 de setembre es recorda el Conveni de Viena i la posterior signatura del Protocol de Montréal rubricada el 1987, per la qual 29 països i la UE -que representaven el 82% del consum mundial-, es varen comprometre, a l'eliminació progressiva de la producció de gasos CFC, halons y bromur de metil, considerats la causa principal del forat de la capa d'ozó. Aquest protocol va entrar en vigor l'1 de gener de 1989.
Malgrat la importància, si avui busquem a qualsevol cercador: 'Protecció de la capa d'ozó', no ens sortiran més entrades de l'habitual. Apareixeran algunes definicions, notícies antigues, i missatges oficials. I és que el Dia Internacional per la protecció de la capa d'ozó que es celebra cada 16 de setembre des que fos instituït per Nacions Unides el 1994, aquest any ha passat pràcticament inadvertit per institucions i ciutadans. Sembla que des de la lleu recuperació del grossor de la capa que els científics observaren al 2001 i 2002 s'ha instal.lat la sensació que aquest és un problema menor i pràcticament resolt.
No obstant, i malgrat el missatge optimista del Secretari General de l'ONU, tant el PNUMA, com els experts i algunes organitzacions ecologistes destaquen avui que no s'ha de baixar la guàrdia.
D'una banda, el PNUMA, insisteix que fins que les emissions de CFC i altres substàncies esgotadores de la capa d'ozó no siguin reduïdes a 0 salvar la capa d'ozó no serà un tema tancat. I recorda que avui la qüestió fonamental és tenir en compte que la capa d'ozó romandrà especialment vulnerable en la propera dècada i que s'ha d'intensificar la protecció de la creixent radiació de rajos ultraviolats que arriben a la superfície i que multiplicaran els casos de càncer de pell, cataractes i altres malalties. Avui, més que mai doncs cal actuar amb fermesa per la protecció d'aquesta capa atmosfèrica protectora de la vida a la terra, i ser conscients dels perills davant la seva debilitació.
D'altra banda, com indica en unes declaracions Alberto Redondas, investigador de l'Institut Nacional de Meteorologia tot i que el cessament dels CFC s'ha notat, i la recuperació del grossor de la capa en anys anteriors, s'ha baixat la guàrdia, i avui no es dediquen fons per al seu control i ens trobem amb que la capa de la Antàrtida, està passant pel seu pitjor moment.
Més lluny va l'organització ecologista Greenpeace. Respecte a les previsions de futur, Raquel Montón, en nom de l'entitat, apunta que si ara estem pagant l'emissió incontrolada de CFC, en l'actualitat, l'activitat industrial està llançant a l'atmosfera altres compostos (hidrofluorocarbons)en substitució dels anteriors, que afecten a l'escalfament del planeta. I ens arriben diàriament per exemple en els aparells d'aire condicionat de Xina i EUA, entre d'altres, sense cap control'. Per tant es necessita en aquest dia de celebració no baixar el nivell d'exigència de majors compromisos i donar un toc d'atenció davant el perill d'un excessiu optimisme.
Malgrat la importància, si avui busquem a qualsevol cercador: 'Protecció de la capa d'ozó', no ens sortiran més entrades de l'habitual. Apareixeran algunes definicions, notícies antigues, i missatges oficials. I és que el Dia Internacional per la protecció de la capa d'ozó que es celebra cada 16 de setembre des que fos instituït per Nacions Unides el 1994, aquest any ha passat pràcticament inadvertit per institucions i ciutadans. Sembla que des de la lleu recuperació del grossor de la capa que els científics observaren al 2001 i 2002 s'ha instal.lat la sensació que aquest és un problema menor i pràcticament resolt.
No obstant, i malgrat el missatge optimista del Secretari General de l'ONU, tant el PNUMA, com els experts i algunes organitzacions ecologistes destaquen avui que no s'ha de baixar la guàrdia.
D'una banda, el PNUMA, insisteix que fins que les emissions de CFC i altres substàncies esgotadores de la capa d'ozó no siguin reduïdes a 0 salvar la capa d'ozó no serà un tema tancat. I recorda que avui la qüestió fonamental és tenir en compte que la capa d'ozó romandrà especialment vulnerable en la propera dècada i que s'ha d'intensificar la protecció de la creixent radiació de rajos ultraviolats que arriben a la superfície i que multiplicaran els casos de càncer de pell, cataractes i altres malalties. Avui, més que mai doncs cal actuar amb fermesa per la protecció d'aquesta capa atmosfèrica protectora de la vida a la terra, i ser conscients dels perills davant la seva debilitació.
D'altra banda, com indica en unes declaracions Alberto Redondas, investigador de l'Institut Nacional de Meteorologia tot i que el cessament dels CFC s'ha notat, i la recuperació del grossor de la capa en anys anteriors, s'ha baixat la guàrdia, i avui no es dediquen fons per al seu control i ens trobem amb que la capa de la Antàrtida, està passant pel seu pitjor moment.
Més lluny va l'organització ecologista Greenpeace. Respecte a les previsions de futur, Raquel Montón, en nom de l'entitat, apunta que si ara estem pagant l'emissió incontrolada de CFC, en l'actualitat, l'activitat industrial està llançant a l'atmosfera altres compostos (hidrofluorocarbons)en substitució dels anteriors, que afecten a l'escalfament del planeta. I ens arriben diàriament per exemple en els aparells d'aire condicionat de Xina i EUA, entre d'altres, sense cap control'. Per tant es necessita en aquest dia de celebració no baixar el nivell d'exigència de majors compromisos i donar un toc d'atenció davant el perill d'un excessiu optimisme.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Imatge del forat de la capa d`ozó al 2000 | 36.08 KB |
