Es crea el Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies

Una estació per seguir l’estat de la biodiversitat
En un món en transformació constant, la societat es dota d’indicadors que mostren regularment l’estat de l’economia i la situació social, com ara el producte interior brut, el mercat borsari o la taxa d’ocupació. Aquests indicadors, que permeten tenir una diagnosi anual de l’estat socioeconòmic de l’entorn on vivim, també han de permetre millorar les polítiques i, al capdavall, l’estat de la població.

No obstant això, en el cas de la biodiversitat, no disposem al nostre país d’indicadors de l’estat de la natura que ens envolta que ens permetin conèixer la situació dels recursos naturals i dels processos dels quals depenem; en definitiva, que ens permetin conèixer l’«estat de salut» de l’entorn on vivim. Per aquest motiu, i tenint com a referència altres països pioners en aquest aspecte, s’ha creat el Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies. L’objectiu d’aquest centre és crear uns indicadors de la biodiversitat a partir de protocols de seguiment que s’implementaran al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac com a àrea pilot, i que es podran extrapolar a altres espais amb ecosistemes mediterranis mitjançant la coordinació de totes les institucions i investigadors interessats.

En un escenari marcat per l’impacte del canvi global, és fonamental disposar d’informació a llarg termini sobre els elements biològics i ambientals en àrees concretes mitjançant protocols científics i estandarditzats, una eina essencial per comprendre els canvis que es produeixen i poder fer prediccions del que pot passar en el futur.

«Els projectes de seguiment i recerca en biodiversitat a llarg termini són eines informatives eficaces per monitoritzar el canvi global i, alhora, per saber què està passant localment», explica Joan Real, responsable científic del nou centre i director de l’Equip de Biologia de la Conservació, vinculat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i a l’IRBio.

Tot i que en altres àmbits del coneixement —per exemple, la meteorologia— és més habitual disposar d’estacions científiques de control i seguiment, en el cas concret de l’estudi de la biodiversitat són poques les infraestructures i els equipaments que hi ha al nostre país.

«Obtenir informació d’espècies, hàbitats i processos ecològics al llarg del temps, i dels factors de canvi implicats, és clau per establir les polítiques de gestió i conservació, tant als espais protegits com al conjunt del territori, i per fer una gestió sostenible dels recursos naturals i una millor planificació i gestió del territori», detalla Joan Real. «Les àrees on es duen a terme els seguiments —continua— són com les estacions meteorològiques de la biodiversitat. A més, totes aquestes dades científiques obtingudes seran indicadors de l’estat de salut dels ecosistemes on vivim els humans».

A la recerca d’indicadors que són clau en el canvi ambiental
En aquest escenari de nous reptes ambientals, el projecte de creació del Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies va iniciar el seu camí el juny del 2016, quan es va inventariar la informació de seguiments de la biodiversitat a Catalunya, a fi d’elaborar els indicadors clau de canvi de la biodiversitat en ecosistemes mediterranis.

«Els objectius concrets del projecte —explica Joan Real— es basen en la selecció d’una sèrie d’indicadors clau i en l’elaboració de protocols estandarditzats i aplicats de seguiment de la biodiversitat pel que fa a espècies, hàbitats, ecosistemes i processos ecològics, d’acord amb els protocols internacionals d’actuació en aquest camp, i alhora tenint en compte la feina que ja fan diverses institucions a Catalunya i col·laborant-hi».

En una primera fase, algunes àrees, finques i parcel·les del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac seran l’escenari d’aplicació dels protocols estandarditzats i de les metodologies de seguiment dels indicadors seleccionats. Els protocols de treball, centrats inicialment en l’àrea d’aquest parc, també es podran estendre als ecosistemes mediterranis comuns en altres zones geogràfiques, i molt especialment, a espais protegits com ara els que integren la Xarxa Natura 2000.
 

En paraules del director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, Àngel Miño, «tenir informació continuada sobre l'estat de la natura ens ajudarà a interpretar el passat i a preveure el futur». Aquest coneixement es presenta com a fonamental per anticipar possibles canvis catastròfics i cercar-hi les solucions: «L’exemple dels parcs naturals com a observatoris del medi esdevé ideal per copsar els canvis globals, ja que són ecosistemes naturals amb influència de l'activitat humana de manera planificada i controlada i on és impensable un canvi dràstic dels usos, la qual cosa els dona més estabilitat que a la resta del territori», remarca Miño.

El conjunt dels protocols i dels seguiments científics que impulsarà el nou centre pilot només es poden desplegar des d’un escenari de col·laboració institucional, que inclogui les iniciatives actuals i futures, tant a Catalunya com en altres regions i ecosistemes amb una perspectiva global. «La informació resultant, d’una banda, ha de ser una eina clau en el marc dels canvis ambientals que pateixen els nostres ecosistemes i, de l’altra, ha d’esdevenir un nou element estratègic per a una gestió sostenible dels recursos i la conservació», subratlla Joan Real.

La col·laboració internacional en el marc dels seguiments a llarg termini
Els seguiments de la biodiversitat a llarg termini per conèixer el canvi global en els ecosistemes tenen una llarga tradició en altres països, a través d’estacions de seguiment on gestors i investigadors col·laboren estretament. En aquest marc global, els investigadors de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB han establert col·laboracions que han permès dotar la iniciativa impulsada a Catalunya de fonaments sòlids en aquest context d’actuació. Els tres centres principals en què s’ha inspirat l’equip són el Mulligans Flat Woodland Experiment, a Austràlia, impulsat pel Govern australià i la Universitat Nacional Australiana; el Hubbard Brook Ecosystem Study, a New Hampshire (Estats Units), i el Community Ecological Monitoring Program (CEMP), al Canadà, entre d’altres.

Una de les col·laboracions més destacades s’ha establert amb l’equip del professor Charles Krebs (Universitat de Colúmbia Britànica, Canadà), un prestigiós ecòleg i referent en la disciplina de l’ecologia de comunitats que el 1973 va impulsar el CEMP, un dels monitoratges de biodiversitat més antics i complets del món, que actua als boscos boreals de Kluane (Yukon, Canadà). En aquest context, la participació dels investigadors Joan Real i Antonio Hernández Matías (UB-IRBio) en aquest projecte internacional té un doble objectiu: d’una banda, adaptar indicadors i protocols de seguiment del projecte CEMP per al Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies desenvolupat a Catalunya, i d’altra banda, iniciar un projecte al Yukon per estudiar els canvis observats en les relacions interespecífiques entre consumidors primaris i predadors (linx canadenc, per exemple) i avaluar si el seu origen és circumstancial o està relacionat amb el canvi global

Imatges:

1. Els projectes de seguiment i recerca en biodiversitat a llarg termini són eines informatives eficaces per monitoritzar el canvi global. Foto: Àlex Rollan, Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio)
2. El Mulligans Flat Woodland Experiment, a Austràlia, és també un altre referent per als experts de la UB i de l'IRBio. Foto: Joan Real, Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio)
3. Els investigadors Joan Real i Antonio Hernández Matías han col·laborat amb el prestigiós ecòleg Charles Krebs als boscos boreals de Kluane (Yukon, Canadà). Foto: Joan Real, Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio)