20/07/2007 - 00:00
L'expressió 'governar el món' recorda inevitablement els maquiavèlics i impossibles projectes dels dolents de les pel·lícules de James Bond. Potser igualment impossible -'agosarada, utòpica i provocadora' la va definir el coautor Antoni Comín- , però amb una voluntat molt més democràtica i enriquidora que la que tenia Espectra, és la proposta que aquesta setmana s'ha fet pública al nostre país.
Dimecres 18 de juliol es va presentar a Barcelona un projecte de 'Governabilitat Democràtica Global', descrita dins el llibre del mateix títol. Aquesta proposta de gestió democràtica dels assumptes comuns de la humanitat és el fruit de més de quatre anys de feina de set joves investigadors i professionals -de diferents especialitats- agrupats al think tank TT30, adscrit al grup català del Club de Roma. Toni Comín, Ivan Capdevila, Jonàs de Miguel, Eva Geli-Stenhammar, Carles Guerra, Manuel Manonelles i José Sols són els autors de la proposta.
El llibre, tot i les poques pàgines conté una proposta concreta i definida de 'govern mundial' basada en els preceptes de la democràcia clàssica -divisió i equilibri entre els tres poders i imperi de la llei- i els drets fonamentals. Així, es descriu com hauria de ser un parlament global amb dues cambres -la dels estats i la dels ciutadans escollida per sufragi universal- un tribunal internacional amb sentències vinculants i unes agències -o 'ministeris'- amb capacitat executiva en pau i seguretat, crisis humanitàries o medi. Aquesta obra planteja un model nou d'institucions internacionals, encara que basat en la realitat existent, més que no pas una reforma de les actuals. Reforma que ja no es discuteix 'si cal', sinó 'com realitzar-la' va afirmar a la presentació el coautor Manuel Manonelles, que també va citar a Mary Robinson per assegurar que sols falta 'guanyar la massa crítica suficient' per consensuar aquesta reforma.
Molta gent pot pensar que aquesta és una proposta utòpica i irrealitzable, punt en el que fins i tot i coincideixen els mateixos autors. Però Comín es va mostrar segur que davant els dos grans reptes actuals de la humanitat -la pau i la seguretat i el control del mercat global- calen unes 'institucions fortes, o sigui legitimades democràticament. Segons Comín, el model que plantegen és 'un port final' al que 'segurament no hi arribarem mai', però encara i així, 'els ports són importants per fer el viatge amb més ganes', encara que durant el camí 'es pugui canviar el recorregut'.
Padrins amb talla
Però un detall important a tenir en compte per valorar adequadament aquesta obra és els dos pesos pesants que van acudir a defensar-la a la seva presentació -a banda, és clar, de l'aprovació del Club de Roma: Eugeni Gay, magistrat del Tribunal Constitucional, i Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO.
Ambdós van fer una defensa apassionada del llibre pel que representa de manifest generacional en favor dels valors democràtics, els drets humans i la solidaritat. Gay, va anar més enllà, i va assegurar que el que es planteja en aquest treball és 'un vell somni i un repte que ha tingut la humanitat' des de fa segles. En una intervenció plena de cites clàssiques -Ciceró, Kant, Kelsen, Metternich i Kent entre d'altres- el magistrat va reivindicar la dignitat de les persones com 'la base del nostre estat de dret i de la pau social' i la creació 'd'instruments que facin real la igualtat' en el 'nostre petit i profundament desigual món'.
Mayor Zaragoza, per la seva banda va reconèixer que estava cansat de 'tantes declaracions, compromisos i diagnòstics' i va assegurar que era l'hora de començar la 'teràpia'. Abans, però, va donar algunes dades: cada dia s'inverteixen 3.000 milions de dòlars en la maquinària industrial-militar, i només el 5% de les decisions mundials es troben en mans de dones.
Per això, va afirmar es 'justifica el punt de ruptura que té la proposta', doncs ha de tenir una funció'provocativa' que 'generi una resposta'; a més, va recordar que cal ser utòpics ja que 'els realistes mai han canviat res'. Per Mayor s'acosta el moment que els pobles assumeixin la seva responsabilitat: 'ja no som més súbdits, sinó ciutadans'. Assegurant que 'els canvis mai vindran des de dalt', l'exdirector de, precisament, una agència internacional, va demanar el granet de sorra de cadascú, i ho va fer utilitzant un vers de Miquel Martí i Pol: 'Qui sinó tots'.
