23/11/2004 - 00:00
'Posar a l'abast el conjunt de transformacions que estan en marxa en el territori català, destacar-ne els agents que hi estan implicats i descriure els seus posicionaments i les seves confrontacions'. Aquests són, segons Àlex Tarroja, codirector junt amb Juli Esteban del primer Anuari Territorial de Catalunya, els gran objectius d'aquesta obra, que a partir d'ara, i any rera any, serà un veritable referent per experts, polítics, i públic en general.
L'Anuari es va presentar dilluns 22 de novembre a la seu de l'Institut d'estudis Catalans a Barcelona amb l'assistència de més d'un centenar de persones que van fer petita la sala. L'acte va ser conduït per Margarida Castañer, presidenta de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori -editora de l'anuari-. Va comptar amb la presència del secretari per al Planejament Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo; del diputat president de l'Area d'Infrastructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Jordi Labòria i del Catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Subirats.
Criteris i mètode
A l'Anuari es poden trobar fins a 125 entrades a manera de fitxa que constitueixen un inventari de les diverses transformacions territorials en curs o en projecte. Hi podem trobar infrastructures de mobilitat (autovies, carreteres, túnels, ferrocarrils, metro) centrals de producció d'energia (eòlica, tèrmiques) parcs naturals i espais protegits (Cap de Creus, Delta de l'Ebre, etc) plans territorials, plans urbanístics, camps de golf, anàlisi de legislació, etc.
Segons Alex Tarroja, 'quan es va elaborar la llista de temes ens en van sortir fins a 700 però si els haguéssim posat tots l'anuari no hauria sortit a temps i per això ens vam quedar en 125'. Tarroja va assenyalar que 'el criteri de selecció s'ha basat en triar aquells temes que estiguessin en el debat públic'. I va subratllar que 'la nostra voluntat ha estat donar una imatge global del territori, en cap cas hem volgut explicar-ho tot sinó oferir un acostament de tipus divulgatiu'.
Respecte al mètode, els autors van posar de relleu la importància de la variable temps. Així en cada tema de l'anuari es pot resseguir la seqüència dels esdeveniments que hi estan relacionats. Això permet tenir una idea clara de la història particular de cadascun i veure com han anat evolucionant els posicionaments dels agents. Per fer tot això s'han consultat més de 6.000 articles i documents que feien referència als temes escollits. L'Anuari està escrit en un estil descriptiu i fins i tot es va elaborar un llibre d'estil per unificar tota la redacció en aquest sentit. Alex Tarroja va recordar que 'hem volgut posar les interpretacions en boca dels seus protagonistes i aportar prou dades perquè les conclusions les extregui cada lector'.
El territori com a objecte
Oriol Nel·lo va fer una intervenció aguda que va començar amb un paral·lelisme: el dietari és a la persona, el que l'anuari és a la societat. 'Tots dos -va afirmar- són una reflexió sobre la pròpia evolució que precisen de dues condicions: el rigor i l'honestedat intel·lectual'. Paraules que dedicava d'aquesta manera a l'equip redactor de l'obra.
En opinió de Nel·lo, les virtuts de l'Anuari Territorial es basen en què defineix clarament un camp d'estudi, en la seva capacitat per posar de relleu les temàtiques i els subjectes clau en aquest camp i, finalment, en la clarificació dels instruments per intervenir en el territori.
El secretari per al Planejament Territorial de la Generalitat va fer una crítica directa a totes aquells que utilitzen expressions del tipus 's'ha consultat amb el territori' o 'hem parlat amb el territori' i va aprofitar per recordar que 'en realitat el territori no és res més que l'espai humanitzat'.
I va afegir que 'en cap cas pot ser un subjecte sinó un objecte en el qual hi actuen molts subjectes'. Fet aquest aclariment conceptual, Nel·lo va celebrar que hi hagi tota una nova generació de joves estudiosos de la complexitat del territori i va anunciar que la Direcció de Política Territorial de la Generalitat donarà suport a l'Anuari Territorial en les seves propers edicions.
L'irrupció de la ciutadania
Joan Subirats va fer una lectura de l'Anuari des de la ciència política. En primer lloc va recordar com els debats territorials han vist en els darrers anys la irrupció de la ciutadania organitzada com un agent a tenir en compte, tal i com s'havia vist en el cas del Pla Hidrològic Nacional. Això suposa una novetat important perquè trenca la jerarquització entre experts i polítics, per una banda, i el poble per l'altra sense veu en les grans decisions que l'afecten com, per exemple, les infrastructures.
Subirats va assenyalar que estàvem vivint un canvi del paradigma tècnico-institucional pel que fa al territori pel paradigma de la participació. I això suposa, segons aquesta tesi, la generació de lògiques de debat més obertes en les quals els coneixement expert haurà de compartir terreny amb el no expert, sempre i quan aquest darrer estigui articulat de manera coherent.
Per la seva banda, Jordi Labòria va dir que 'les dinàmiques territorials ens donen a entendre com canvien les societats'. De l'anuari, va apuntar que és una eina excel·lent per experts i sobretot per càrrecs electes ja que disposaran de més informació. Una altra aportació que va destacar és la possibilitat de veure un territori heterogeni, ric, complex i en transformació permanent, cosa que el converteix en quelcom viu. Segons Labòria 'la visualització d'alguns conflictes no ens ha de fer por' i va afegir que 'de vegades, per mandra, tendim a eliminar el conflicte de la gestió pública'.
Juli Esteban i Alex Tarroja van cloure l'acte amb agraïments i amb la demanda a tots els presents que llegissin l'anuari en detall i amb esperit crític, de cara a millorar-ne les futures edicions. I un anunci: aviat hi haurà una versió on line.
