Escriptors i periodistes denuncien el dèficit cultural respecte a l'ecologia a Catalunya

La certesa que a Catalunya es pateix un dèficit cultural en producció literària i audiovisual referent a temes ambientals va dominar el Primer Simposi Internacional d'Escriptors i Periodistes per a l'Ecologia que es celebra a Catalunya. Per això en l'acte de cloenda, que va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, dissabte 4 de juny, escriptors i periodistes varen demanar un pla concertat entre el Departament de Cultura i el de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat per promoure la publicació d'una antologia de les obres claus de l'ecologia internacionals i nacionals. Amb el regust agredolç d'aquesta reivindicació es va tancar dissabte Ecoliteratura. Una reunió emmarcada en la programació de L'Any del Llibre, on escriptors de tot el món han analitzat, durant tres dies, la relació home-naturalesa en la literatura, i la visió de la terra com a essència del creador. El trajecte per les obres claus de l'ecoliteratura va començar amb l'anàlisi dels textos dels filòsofs clàssics, de la ma d'experts com Josèphe Beaud-Gambier. Per aprofundir més endavant en el compromís actual dels escriptors amb el medi ambient, analitzant casos com la literatura siberiana i el paper dels seus escriptors en la defensa ecològica del Baikal, de la ma d'Andrei Grigoverich Rumiantsev i el paisatge en la literatura siciliana, amb Vicenzo Consolo. Pressions i manca d'especialització La literatura va donar pas al periodisme de la ma d'un dels pioners en aquest àmbit: Claudie-Marie Vadrot. El president de L'Association des Journalistes-écrivains pour la nature et l'écologie (JNE) que actualment vela per una informació mediambiental de qualitat als mitjans francesos i la llibertat d'acció dels periodistes, va fer un recorregut per la història del periodisme mediambiental al seu país i el paper fonamental de l'associacionisme per defensar el dret a la informació ambiental. Respecte a això va destacar que tot i que a França el periodisme ambiental ha aconseguit en certa manera vèncer la major part de pressions empresarials i polítiques que encara es donen a gran part del món, els afecten avui els tres problemes fonamentals de la informació mediambiental: En primer lloc que aquest tipus d'informació encara esdevé fàcilment una informació sensacionalista per la manca de formació dels periodistes, en segon lloc la facilitat amb la que es banalitza una informació que es repeteix, és a dir el cansament no assumible per als mitjans que suposa parlar contínuament per exemple de canvi climàtic, i en tercer lloc el perill de la comunicació front la informació. És a dir la tendència del professionals a instal·lar-se en la comoditat de no qüestionar la comunicació, cada cop més sofisticada, de les empreses i els grups polítics En aquest sentit Santiago Vilanova, periodista i president de l'associació Una Sola Terra que coordinava el simposi, va fer una aproximació a la realitat catalana des del cas francès. I va denunciar les grans pressions empresarials que afecten a Catalunya la informació mediambiental. També va reclamar que el Col·legi de Periodistes de Catalunya inclogui al seu Codi Deontològic de la professió el Dret a la Informació Ambiental. Així com que la universitat ofereixi més formació en aquest àmbit, i que l'administració s'impliqui per corregir el dèficit de publicacions i material audiovisual relacionat amb l'ecologia a Catalunya. El repàs de les últimes tendències literàries internacional va ser a càrrec de John Elder. L'expresident de l'Association for the Study of Literature and the Environment (ASLE),va apostar per una literatura compromesa, una ecoliteratura com a correctora de les tendències destructives de la humanitat. Va destacar també la necessitat d'apropar-se a autorscontemporanis com Barry Lopez i Terry Tempes Williams, que amb obres com Refuge va inaugurar al 1991 la tendència revolucionaria de l'Ecofeminisme. Ecoliteratura va tenir també un espai dedicat al cinema. A la Filmoteca de Catalunya han tingut lloc, paral·lelament al simposi sessions dedicades al cinema que tracta temes mediambientals. Entre d'altres es va projectar la pel·lícula Hiroshima mon amour, d'Alain Resnais, basada en la novel·la de Marguerite Duras, i Lluvia negra, de Shohei Imamura, basada en la novel·la de Masuji Ibuse.