Font: The Lancet
Així es desprèn d'un estudi publicat a 'The Lancet Public Health'. Es preveu que per a 2100, les morts per calor augmentin es tripliquin a tot Europa. Espanya, Itàlia, Grècia i algunes parts de França serien els països més afectats.
Foto: Lluís Graterol / Unsplash.
Un estudi publicat a la revista científica ' The Lancet Public Health ' estima que les morts per calor es triplicaran a Europa cap a l'any 2100, amb les polítiques climàtiques actuals. Espanya podria convertir-se a finals d'aquest segle al país d'Europa amb més morts causades per la calor, que podrien superar les 20.000 anuals, la xifra més alta de tots els països del continent.
Les temperatures excessivament altes i baixes afecten substancialment la salut humana. Es preveu que el canvi climàtic exacerbi la morbiditat i la mortalitat associades a la calor, presentant reptes sense precedents als sistemes de salut pública. Com que les avaluacions localitzades del risc de mortalitat relacionat amb la temperatura són essencials per formular respostes efectives de salut pública i estratègies d'adaptació, l'objectiu de l'estudi era estimar el risc de mortalitat relacionat amb la temperatura actual i futura en quatre escenaris de canvi climàtic a totes les regions europees.
A partir de models s'ha estimat el risc relacionat amb la temperatura de manera contínua a través de les dimensions espacials i d'edat. La mortalitat es va projectar per a les condicions actuals observades el 1991-2020 i per a quatre nivells diferents d'escalfament global (augment d'1,5 °C, 2 °C, 3 °C i 4 °C).
Aquest estudi mostra que les disparitats regionals en el risc de mortalitat relacionat amb la temperatura a Europa són substancials i continuaran augmentant a causa dels efectes del canvi climàtic i de l'envelliment de la població. Les dades presentades poden ajudar els responsables polítics i les autoritats sanitàries a mitigar les creixents desigualtats en salut prioritzant la protecció de les zones més susceptibles i dels grups de població més grans. Identifiquem les àrees projectades de risc elevat (sud d'Europa), on s'hauria de prioritzar la intervenció política destinada a construir l'adaptació i millorar la resiliència.
Els resultats posen de manifest les disparitats regionals en la mortalitat relacionada amb la temperatura a Europa. Entre 1991 i 2020, el nombre de morts relacionades amb el fred va ser 2,5 vegades més gran a l'est d'Europa que a l'oest, i les morts per calor van ser 6 vegades més altes al sud d'Europa que al nord d'Europa. Durant el mateix període de temps, hi va haver una mitjana de 363.809 morts relacionades amb el fred (IC 95% empíric 362.493–365.310) i 43.729 morts relacionades amb la calor (39.880–45.921).
Segons les polítiques climàtiques actuals, alineades amb un augment de 3 °C de l'escalfament global, s'estima que les morts relacionades amb la temperatura podrien augmentar en 54.974 morts addicionals (24.112–80.676) per al 2100, a causa de l'augment de les morts relacionades amb la calor i l'envelliment de la població. També s'espera que el canvi climàtic augmenti les disparitats en la mortalitat regional, afectant especialment les regions del sud d'Europa com a resultat d'un augment marcat de les morts relacionades amb la calor.
En el cas concret d'Espanya hi haurà 20.194 morts per calor el 2100 en un escenari d'escalfament global de 3ºC, davant les 4.414 anuals entre el 1991 i el 2020, fet que suposa 4,6 vegades més. En termes absoluts, Itàlia seria el segon país europeu amb més víctimes mortals per altes temperatures a finals de segle (28.285), davant d'Alemanya (16.913) i França (13.564). Tot i això, les taxes d'increment més altes es corresponen amb Irlanda (un 18,8% més, de 30 morts actuals a 563 el 2100), Malta (un 7,7% més, de 78 a 604) i Noruega (un 7,3% més, de 269 a 682). Només dos països experimentaran lleugeres reduccions en la xifra de morts per calor a finals de segle: Letònia (de 186 a 170) i Lituània (de 264 a 261).
