Estratègies sobre medi urbà, sobre la taula

La tercera part del litoral mediterrani està urbanitzada, aquesta situació ens avisa i alerta sobre la greu situació que afronta el territori i sobre la fragilitat del model urbanístic actual. Aquestes zones urbanes han anat creixent, tant en població com en extensió, i no sempre han mantingut la seva estructura inicial, per tant, sembla evident que requereixen d'una planificació territorial amb criteris ambientals que reguli com s'han de fer aquests creixements i quines característiques han de tenir. El compendi de les tasques que s'estan duent a terme queden retratades i exposades en l'Estratègia Espanyola del Medi Ambient Urbà. Un document de referència que regula i que permet d'alguna manera disminuir el grau d'incertesa que existeix en la gestió i planificació urbanístiques actuals i anticipar-se una mica més als esdeveniments catastròfics. Una estratègia necessària per tal de coordinar les diferents xarxes que treballen en els processos d'Agenda 21 cap a la sostenibilitat, a fi i efecte de reforçar l'intercanvi d'informació, la cooperació i la transferència de bones pràctiques. En la jornada de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona sobre l'>Estratègia del Medi Ambient Urbà, celebrada a la Sala d'Actes del Vagó del Recinte de l'Escola Industrial el dimecres dia 14 de juny, es va exposar la feina que s'està fent en aquesta direcció des de diferents àmbits; l'estatal amb el treball de la Red de Redes i la Estrategia de Medio Ambiente Urbano, des de Catalunya amb l'Avaluació estratègica de plans i programes i des de la Diputació de Barcelona amb la tasca dels indicadors de sostenibilitat com a instrument per a la mesura de tots aquests canvis estratègics. L'Estratègia, una carta de navegació L'Estratègia de Medi Ambient Urbà és l'adaptació a l'Estat Espanyol de l'Estratègia Temàtica Europea del Medi Ambient Urbà i recull l'opinió dels estats membres i les institucions europees sobre els problemes ambientals que presenten les zones urbanes i la necessitat d'abordar-los de manera integrada. Però a més, segons va destacar Domènec Martínez, Coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, aquesta estratègia eleva a una categoria superior tots els enunciats i petites estratègies de les agendes 21 locals, en referència a la planificació territorial, urbanística, a la gestió dels recursos i de la mobilitat. Va afegir que 'les diverses xarxes de sostenibilitat ja fa molt de temps que venen treballant en aquests aspectes, i aquesta Estratègia sobre Medi Ambient Urbà està avalada per la Red de Redes, i és la nostra carta de navegació que ha d'inspirar les actuacions futures, tal com ja ha mostrat la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona'. En aquest sentit, el Ministeri de Medi Ambient ha sol·licitat que es complementin els actuals indicadors de sostenibilitat, alguns dels quals ja han estat facilitats per les agendes 21 locals. Amb l'Estratègia es proposa un treball comú i de tria d'aquells indicadors que a través de la Red de Redes, ajudin a avaluar el medi ambient urbà. Domènec Martínez va puntualitzar que en aquest sentit la xarxa de la Diputació ja ha fet una primera avaluació i aproximació d'aquests indicadors i valorat les tendències que marquen i que permeten comparar l'aplicació de directives i plans d'actuació. La gran xarxa de la sostenibilitat Cada cop les preocupacions i els neguits envers aquest urbanisme desmesurat i creixent generen més grups de treball multidisciplinars que s'engloben en xarxes. La Red de Redes es va constituir a finals de 2005 a Barcelona i és el lloc de trobada de les diverses iniciatives, experiències i reflexions conjuntes a l'entorn de la sostenibilitat. A més, té com a objectiu l'Estratègia Espanyola del Medi Ambient Urbà. Així, segons va remarcar, Núria Buenaventura, Diputada presidenta de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, es poden aconseguir recursos de la Comunitat Econòmica Europea per iniciar tot un seguit de programes d'actuació. A més, aquesta Red de Redes té per objectiu crear un portal del coneixement, elaborar un Lllibre Verd sobre l'Estratègia del Medi Urbà, realitzar un programa de formació per tècnics locals i càrrecs electes i diversos programes d'investigació. Hi formen part xarxes de Castella-La Manxa, Navarra, Catalunya, les Illes Balears, Jaén, Andalusia, Alto Aragón, Hosca, Córdova, a Federación Española de Municipios y Provincias y la Red Española de Ciudades por el Clima. Una estratègia recollida en un Llibre Verd Aquest llibre recull el gruix dels fets conceptuals de l'estratègia. L'estratègia espanyola de medi ambient urbà vol abordar el reptes de la societat actual relacionats amb la sostenibilitat i els relacionats amb la societat de la informació i el coneixement que caldrà incorporar als models urbans de ciutat. Uns models de ciutat compacte, complex, eficient i estable socialment, que cal desenvolupar d'acord amb els quatre àmbits proposats per l'Estratègia temàtica europea de medi ambient urbà: l'urbanisme, el transport, l'edificació i la gestió urbana. Per l'àmbit de l'urbanisme es proposa que es treballi per un model d'ordenació del territori on el camp i la ciutat no estiguin tan dispersos i ocupin els dos un 50% i a una escala de tres plànols, siguent capaços de planificar en alçada, en superfície i en el subsòl, En aquests tres eixos caldria tenir en compte els recursos energètics i la seva mobilitat. Per exemple, caldria tenir en compte el segellat del sòl per tal de no malmetre la seva impermeabilització.En l'àmbit de la mobilitat es plantegen nous models com les superilles de cases i en el de l'habitabilitat el model de vivenda més petites, tipus habitació. Salvador Rueda, Director de l'Agència Local d'Ecologia Urbana va dir que aquesta Estratègia vol posar remei i anticipació a les incerteses que hi ha sobre el nostre desenvolupament basat en el consum de recursos, i contradictori amb el model sostenibilista. Amb aquesta proposta es busca que hi hagi connexions entre les diverses institucions lligades pel contingut, així com una transversalitat entre els departaments a partir de processos participatius. Com s'avalua aquesta estratègia L'avaluació ambiental de plans i programes que respon a una directiva europea és una eina eficient i útil . En aquests moments la impaciència per consolidar models urbanístics que no tenen res a veure amb el model de ciutat compacta és cada cop més gran, Rufí Cerdan, Assessor del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, va mostrar la seva inquietud en front aquest augment desmesurat de l'urbanisme. En aquest sentit va aclarir que l'avaluació ambiental estratègica es presenta com una oportunitat per a poder ajudar a prendre decisions favorables al model de ciutat compacta i a d'altres aspectes importantíssims com el Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya. Segons Rufí, 'amb aquesta avaluació es pot valorar si aquest Pla és viable o no, si aquests 1500 km d'autovies serviran per a fer més compactes o més difuses les ciutats, si hi haurà més fragmentació territorial, falta de connectivitat de la matriu del territori, increment del nombre de vehicles i incompliment dels objectius dels protocols de Kyoto, etc'. El conjunt de tots els elements és força complexe i Rufí opina que l'avaluació ambiental estratègica ha de servir per avaluat quines són les afeccions ambientals de les decisions que prendrà el pla que estem avaluant, situar-la amb els objectius estratègics com els models de referència del Llibre Verd, i definir quina és la jerarquia de la importància d'aquests objectius estratègics. 'Tot això perquè encara continuem fent avaluació ambiental d'una forma miop'. Actualment l'oficina d'Avaluació treballa en els Instruments Normatius, en els metodològics, dels quals els més interessants són les instruccions tècniques de l'avaluació ambiental dels Plans d'Ordenació Municipal i en el Sistema d'informació de l'Avaluació Ambiental. La metodologia a seguir és la següent: quan el promotor d'un pla comença a dibuixar-lo, ha de fer un document d'abast on es mostri el seu contingut, si està referit a altres plans o programes, els objectius ambientals de caràcter estratègic als quals fan referència, que reforcen la crítica, ha d'indicar com serà el procés participatiu, els sectors que es volen consultar, etc. Aquest document és el que es lliura a l'òrgan ambiental (el Departament de Medi Ambient), el qual emet el seu informe. És aquí on s'acaba de determinar el contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental, que es posa a informació pública i que actualment és una eina fonamental en els plans urbanístics. Per a més informació cliqueu aqui. Indicadors dels canvis estratègics en medi ambient urbà La Xarxa de la Diputació ja fa deu anys que va impulsar el sistema d'indicadors municipals que pot contribuir a definir d'altres o que es poden traslladar a uns nivells supramunicipals. Núria Parpal, Directora del Programa Sistemes Municipals d'Indicadors de Sostenibilitat del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, va mostrar aquests indicadors i les tendències que indiquen en termes de sostenibilitat. Aquests indicadors es van definir partint d'altres sistemes ja creats i es van adaptar a la realitat dels municipis catalans, buscant la convergència amb una metodologia molt participada. Quan es van definir i proposar els indicadors que podien formar part d'aquest sistema, prèvia consulta a comissions d'experts, l'assemblea de la xarxa per consens els va aprovar. D'aquesta manera qualsevol municipi que estigués a la xarxa es comprometia a anar-los calculant. Aquest sistema ja ha estat emprat en altres municipis espanyols. L'estratègia de Medi Ambient Urbà demana que s'elaborin mecanismes d'avaluació i seguiment amb la creació i el desenvolupament d'un sistema d'indicadors. Aquest sistema d'indicadors municipal aporta 30 indicadors que marquen uns objectius genèrics i unes tendències que permeten una comparativa entre diversos municipis de manera senzilla ja que s'utilitza una metodologia comú. Així, per valorar la implantació de la directiva referida a la complexitat d'usos urbans i la societat del coneixement s'ha fet servir l'indicador de la proximitat a serveis urbans bàsics. En cada àmbit de l'estratègia s'han agrupat diversos indicadors que avaluen diferents directives. Una de les conclusions més importants d'aquesta jornada és la necessitat de col·laboració entre els diversos actors implicats per facilitar així el desenvolupament de les agendes 21 locals als municipis dels territoris implicats, a través d'intercanvis d'experiències i la cooperació política i tècnica, objectiu primordial de l'Estratègia Espanyola de Medi Ambient.