[FORESTAL 2007] Crida a desenvolupar una estratègia forestal integral i valenta

Després d'hores de debat per part dels diferents comitès científics es van presentar públicament les conclusions dels diversos blocs temàtics (planificació i silvicultura, incendis, indústria, societat i gestió) així com el manifest del Congrés. Aquest text, titulat 'El bosc, una infraestructura verda que crea riquesa a nivell de país' va ser presentada pel coordinador de l'esdeveniment Jose Antonio Bonet. Bonet també és director gerent del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i degà del Col·legi d'enginyers forestals. En el text s'insisteix en la vocació eminentment forestal del nostre país i la gran problemàtica econòmica, social i ecològica que suposa el seu abandonament. En aquest sentit s'adverteix: 'les condicions en què es troben els boscos catalans no permeten assegurar que els propers anys no es repetiran episodis d'incendis forestals com els de Grècia aquest any o Portugal el passat. Bonet també va afirmar que vora dues dècades després del I Congrés 'la política forestal continua caracteritzada per una manca de recursos i estratègies a llarg termini' fet que 'impedeix que la cadena forestal propietat - indústria es constitueixi com un sector productiu essencial'. Els reptes de la silvicultura El comitè del bloc sobre planificació forestal va manifestar que era necessari 'un acte de reafirmació de la vigència i la necessitat de la silvicultura' entesa com a activitat multifuncional i sostenible. Tanmateix al llarg del Congrés s'ha constatat que actualment el sector viu en un escenari poc favorable tant socialment -manca de legitimació i visió negativa-; com institucionalment -accions insuficients i irregulars- i també a nivell econòmic per les mancances estructurals dels mercats de productes forestals. Tanmateix, consideren que cal aprofitar el context de crisi ambiental -canvi climàtic, risc d'incendis...- i les aportacions de les ciències ecològiques i socials per avançar cap a una silvicultura 'més sofisticada, ambiciosa en els objectius i curosa i flexible en els mitjans'. En la majoria de cròniques s'ha destacat l'impacte del procés d'èxode rural pels sistemes forestals. En canvi no s'ha remarcat la importància d'antigues polítiques de repoblació i de regeneració natural post-incendi que han provocat l'establiment d'unes estructures forestals denses, inestables, poc vitals, vulnerables, poc accessibles i de baixa diversitat biològica. Tot i això, també es veu amb esperança la irrupció generalitzada d'espècies com els roures i alzines en el sotabosc de les pinedes afectades pels incendis. Aquestes espècies, amb un tractament silvícola adequat -tal com ha demostrat un estudi del CREAF i de la Diputació de Barcelona- permeten rendiments econòmics -tant fustaners com la recollida d'aglans per a alimentar porcs de pernil ibèric- molt interessants en les comarques de la Catalunya central. Altrament, els relators d'aquest bloc 'constaten l'esforç de planificació' que ha permès resultats 'notables': una gestió del 50% de les forests públiques i un 25% de les privades. Tanmateix en aquest aspecte, com en la majoria relacionades amb els diferents sectors forestals, la manca d'estadístiques fiables en dificulta enormement la diagnosi i el seu seguiment. Àrees forestals productives La percepció social de la immutabilitat dels boscos ha suposat una visió negativa del sector així com desconèixer la riquesa que amaguen els nostres boscos. En aquest sentit, en les conclusions s'aposta per 'ser valents per a declarar àrees forestals com a zones amb un objectiu prioritari productor'. Tanmateix, es recorda que actualment tota la fusta amb potencial comercial i que és accessible ja s'extreu, mentre que el problema se situa en les forests de muntanya que malgrat tenir fustes d'alta qualitat no disposen d'infraestructura per transportar-la als centres de transformació. Un altre punt de consens és la necessitat de promocionar la fusta i el suro nacional a partir de dues estratègies: la recerca tecnològica i l'aprovació d'ordenances que obliguin a utilitzar-les en la construcció d'edificacions públiques. Al mateix temps, de nou, es recorda que els productes no fustaners -pinyons, bolets, castanyes...- són els que generen més ingressos però que és necessari que reverteixin en els propietaris. D'aquesta manera, el principi bàsic per finançar la política forestal ha de ser la corresponsabilització, és a dir, equilibrar el repartiment de càrregues entre el conjunt de la societat que gaudeix gratuïtament dels béns i serveis socials i ambientals. Al llarg del Congrés s'ha constatat de manera repetida el dèficit de dades clau: cens de propietaris, indicadors de gestió, diagnosi de la indústria... fet que condiciona negativament la posada en marxa de noves mesures així com avaluar l'efectivitat de les polítiques públiques d'ajut al sector. Finalment, també s'evidencia la necessitat de posar en funcionament un pla de comunicació per tal d'explicar la realitat forestal i mitigar la 'criminalització' del sector. El DMAH es reafirma En la clausura oficial del Congrés, Eduard Pallejà, secretari general del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va reafirmar punt per punt l'anunci de la reforma del sector per part del conseller Baltasar en l'acte inaugural (més informació aquí). Unes paraules que van causar tant impacte mediàtic com escepticisme per la major part dels congressistes consultats. Pallejà es va comprometre a iniciar de manera immediata la implementació en tres anys d'un nou marc institucional, en el qual destaca la creació d'un Organisme Autònom Forestal (OAF) i l'ampliació del fons destinat al sector. Així mateix, va anunciar que ja s'havia iniciat el tràmit per reformar tres textos legals: la Llei forestal (6/1998), la d'accés al medi natural (9/1995) i la del Centre de la Propietat Forestal de Catalunya (7/1999). El secretari general també va voler remarcar 'l'extraordinària importància de les conclusions del II Congrés per acabar de perfilar la proposta'.