[FORESTAL 2007] L'etern debat de les externalitats

En el Congrés de Tarragona un tema recurrent ha estat la necessitat 'de retribuir als propietaris les externalitats que proporciona el sistema forestal'. Exactament, a què ens referim quan parlem d'externalitats? Es tracta d'un concepte econòmic que es defineix com l'afectació d'un agent sobre un altre, sense que es canalitzi mitjançant el preu de mercat. D'exemples n'hi ha centenars: tant de negatius (una empresa contamina un riu) com de positives (la instal·lació d'un museu o un equipament universitari en un barri degradat o amb poca activitat comercial). Els boscos són un gran exemple de prestació d'externalitats positives: la regulació atmosfèrica i la mitigació del canvi climàtic a partir de la fixació de CO2, la regulació hídrica, la disminució de l'erosió o la conservació de la biodiversitat. Així mateix, a nivell social en els darrers anys s'ha incrementat la demanda de serveis recreatius (excursionisme, caçar bolets i altres productes no fustaners, motociclisme...) i culturals (contemplació del paisatge, font d'inspiració artística...). D'aquesta manera -i especialment a ulls de la societat- el bosc ha esdevingut un espai d'oci més que una zona productiva; es podria afirmar que els recursos forestals s'han 'terciaritzat'. Per tant actualment el bosc és un sistema multifuncional, però bona part dels seus serveis no donen cap mena de compensació als propietaris. És a dir, tot i el valor que aquestes funcions tenen per a la societat, el fet que no existeixi un mercat explícit en el que intercanviar aquests béns i serveis, provoca que ens trobem en un sistema que actua sovint com si el preu fos zero. Per l'economista ambiental Pere Riera, la gratuïtat té dos efectes negatius: aquells que consumeixen un bé o servei amb un preu zero poden sobreexplotar el recurs; d'altra banda pel propietari la manca de retribució disminueix l'incentiu de mantenir l'activitat forestal. Les conseqüències poden ser a nivell ambiental (risc d'incendis, degradació del paisatge, plagues...) però també afectar als mateixos usos recreatius. La valoració de les externalitats Si s'accepta la multifuncionalitat del sistema forestal, sembla interessant intentar valorar -posar preu- a aquestes externalitats. L'economia ambiental -disciplina que no s'ha de confondre amb l'economia ecològica- ha desenvolupat diversos mètodes en aquest sentit que s'agrupen en dos grans grups: preferències revelades i preferències declarades. En el primer cas es tracta de 'jugar' amb eleccions dels individus en mercats reals i relacionats amb el bé ambiental a valorar. El més habitual és el denominat mètode del cost del viatge que consisteix en calcular quant ha pagat un ciutadà en concepte de desplaçament per visitar un espai natural o a qualsevol altre destinació d'interès. S'assumeix que si una persona ha gastat 30 euros (bitllet de transport públic o gasolina i peatges) valora aquell servei 'gratuït' amb la mateixa quantitat. En els mètodes de preferències declarades, la valoració es basa en demanar als usuaris la seva opinió. Per exemple, 'quant estaries disposat a pagar per caçar bolets' o en externalitats negatives 'quants diners acceptaries per abandonar la teva casa per construir una autopista'. En aquest grup la tècnica més utilitzada és la de la valoració contingent. Una aplicació en el cas dels bolets Juan Martínez Aragón, expert en micologia del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), va presentar en col·laboració de l'economista Pere Riera una estimació de les externalitats forestals centrada en el cas dels bolets. La recerca es va centrar entre el 2001 i el 2003 a la comarca del Solsonès. Una de les tècniques va ser comptabilitzar tots els vehicles aparcats de boscos 'potencialment productors de bolets'. Per exemple, en el primer any d'estudi es va determinar la presència de 4,9 visitants per km, fet que al cap de la temporada suposa unes 18.000 visites. En anys posteriors la xifrava ser de 30.000 i 20.000 persones respectivament. D'altra banda, a partir de qüestionaris realitzats a boletaires de la zona s'ha pogut estimar la mitjana d'extracció d'aquest producte forestal (37 Tm/anuals). En el mercat, a partir del valor de comercialització actual se'n podria obtenir 240.000 euros de mitjana per temporada. Per altra banda, a partir d'aplicar el mètode del cost de viatge es determina que l'excedent de cada recol·lector és de 45 euros. Si aquest valor el multipliquem pel nombre de visitants totals s'estima que el conjunt de boletaires valoren l'espai entre 791.000 i 835.000 euros anuals. Aquestes xifres, segons els autors, permeten tenir en compte aspectes que el mercat obvia de cara a la presa de decisions. Per exemple, en cas de construir una carretera que afecti a una forest amb una elevada producció fúngica, pot ser un factor que permeti completar l'anàlisi cost benefici clàssic (costos infraestructura respecte beneficis de l'activitat afectada). Ara bé, de cara al propietari forestal, s'avança en retribuir-li els serveis que ofereix gratuïtament a la societat? Les externalitats com a quimera La multifuncionalitat del sistema forestal i la necessitat que els propietaris rebin part de les seves externalitats és una qüestió recurrent en la darrera dècada. Per exemple, Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya -organisme que agrupa els propietaris- comenta per a Sostenible: 'és un discurs que a la pràctica no es concreta en cap iniciativa, i en cap cas, pot servir per d'excusa per deixar de banda l'activitat productiva. Malgrat que actualment estem molt lluny que succeeixi, és cert és un dels pocs arguments que pot entendre l'administració per apostar pel sector... ja que sense rendibilitat econòmica no hi ha sostenibilitat. Cal que assumim que fixar carboni, regular el cicle de l'aigua, reduir el risc d'incendi... només és possible amb un sector forestal actiu. En aquest mateix sentit una de les comunicacions que més interès ha despertat ha estat la d'Adrianno Raddi, analista econòmica forestal, titulada 'La quimera de les externalitats: oportunitat o fal·làcia per al sector forestal'. Raddi va iniciar la seva exposició amb una pregunta directa: 'existeix una noa demanda cap al bosc desvinculada de la producció fustera que pugui esdevenir una oportunitat pel sector?'. Ell mateix responia negativament i afegia que a banda de les estacions d'esquí, i en menor mesura, la caça, 'fins ara ningú ha pagat mai res per gaudir de la resta de serveis oferts pel bosc'. Replica a aquells que parlen de la creixent importància de les funcions no productives amb l'argument que a preu zero, la demanda tendeix a l'infinit. Tanmateix, i a curt termini, si en un bosc determinat es fes pagar, la demanda s'enfonsaria immediatament. Altrament, considera que no es pot saber si el denominat mercat de serveis ambientals creixerà, ja que per exemple en el cas de la biodiversitat, després de deu anys no s'han aconseguit els notables beneficis econòmics previstos. Raddi es mostra taxatiu: 'molts anys després encara estem a la fase d'avaluar i establir sistemes racionals per pagar les externalitats produïdes als espais forestals' i afegeix 'tal com ja vaig opinar [en un article publicat el 2001] no ha passat de ser un exercici acadèmic'.