Fòrum Social Català supera les expectatives en participació i propostes

Carlos Pérez, que havia vingut des de València per donar un taller de desobediència civil, assegurava ‘que mai a la vida m’havia escoltat tanta gent’. I a més, destacava ‘l’atenció que tothom hi posava, les intervencions, les ganes de debatre...’ I aquest darrer punt potser era encara més impressionant que les simples xifres d’assistents. Realment es notava en l’ambient l’interès general: gent amb llistes de tots els seminaris on volia assistir, corregudes pels passadissos per arribar a l’hora i entrepans menjats en cinc minuts perquè les activitats no s’aturaven ni per dinar.

A més dels tallers, exposicions, taules informatives, venda de material polític, exposicions, documentals, un espai cultural i un altre d’internet ajudaven a visualitzar l’enorme vitalitat del teixit associatiu català i la seva capacitat, no només de crítica argumentada i seriosa, sinó també de plantejar alternatives constructives a l’actual model neolibral. ‘He après molt –afirmava Bernat Costa, que col·labora a la revista La Burxa al seu barri- però també m’ha emocionat veure que hi ha gent fent tantes coses arreu del territori’. I és que esdevenir aquest punt de trobada i generació de complicitats entre diferents moviments socials, ONGs i entitats era un altre dels objectius del Fòrum.

El camp mediambiental

La participació del moviment ecologista i en defensa del territori va ser especialment destacada. No per casualitat un dels quatre eixos del Fòrum versava exclusivament sobre aquestes temàtiques i els ‘seus seminaris van ser els que van tenir més acollida per part dels participants’ afirma Esther Vivas. L’impacte territorial de les grans infrastructures i els models de consum de la nostra societat van ser els dos eixos principals sobre els que es van centrar els seminaris.

L’alta participació de les plataformes locals contra projectes desenvolupistes –com el Quart Cinturó, la MAT, el TAV o alguns parcs eòlics- va imprimir un fort caràcter resistencialista a moltes intervencions. En alguns moments semblava que el discurs continuaria atrapat en el que s’ha anomenat la ‘cultura del no’. A l’hora de la veritat, però, algunes d’aquestes plataformes van demostrar que han fet els deures, i que quan se les escolta plantegen un model alternatiu global, encara que a vegades pugui semblar irrealitzable.

‘El que passa és que cal un canvi del model socioeconòmic –assegurava Quim Corominas, de l’Observatori de la Crisi Energètica i Alternatives Socials (oceas.org)- no assolirem la sostenibilitat sols augmentant la producció d’energies renovables. L’Andoni, de l’Entesa pel decreixement (decreixement.net) va fins i tot més enllà: ‘El que és utòpic és pensar que es pot mantenir l’actual model de consum. Hem de començar a aprendre a ser feliços amb menys despesa’. Aquests grups són conscients, però, que per aconseguir aquests canvis cal ‘molta pedagogia’ doncs conceptes com el decreixement són encara ‘tabú’ i per això organitzen campanyes com Temps de re-voltes, (tempsdere-voltes.cat) que començarà el febrer i durant dos mesos recorrerà trenta comarques catalanes explicant que és el decreixement i com arribar a fer-lo realitat. Sembla que la nova cultura dels recursos –sigui aigua, energia o transport- comença a materialitzar-se amb un cos teòric consistent. Ara caldrà veure com funciona i quins efectes té tota aquesta pedagogia.

Una altra de les qüestions que van despertar molt d’interès va ser el model agrícola. La defensa d’una agricultura ‘sostenible amb el territori i que garanteixi la sobirania alimentària dels pobles’ front els ‘interessos de les multinacionals agroalimentàries’ va ser àmpliament desenvolupada. Més concretament, l’assemblea de moviments socials del FSCat va demanar una legislació que prohibeixi els organismes modificats transgènicament.

I després què?

El Fòrum va acabar ahir amb una manifestació que va congregar unes 4000 persones. Vivas assegura que no s’han pres conclusions ‘perquè no era la voluntat del Fòrum’ però si que s’han consensuat algunes crides a la mobilització per als propers mesos. En l’eix mediambiental destaca la convocatòria de la jornada internacional per la sobirania alimentària el 17 d’abril.

El Fòrum Social Català és una iniciativa sorgida de la crida del Fòrum Social Mundial de realitzat una jornada d’acció global descentralitzada. I veient els resultats, la crida ha estat escoltada.