17/09/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
El debat sobre 'Turisme, urbanització sostenible i reducció de la pobresa', que va tenir lloc al Fòrum Urbà Mundial, no va aportar grans novetats. Els representants de diverses ciutats convidades i els experts van constatar, amb diferent graus d'entusiasme, els efectes beneficiosos del turisme en les economies locals, a condició que el creixement generat per aquest sector sigui canalitzat a través d'una certa planificació i per tant, que estigui imbuït d'uns certs plantejaments sostenibles.
Eugenio Yunis, de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), va aportar un gran desplegament de xifres per explicar l'enorme importància del sector en l'economia mundial i el seu creixement espectacular en els darrers anys. En aquest sentit, cal retenir dues dades. Als anys 50 es comptabilitzaven en el món 25 milions de turistes i l'any 2004 aquesta xifra sobrepassava els 700 milions. Una altra, no menys important, és que, si el 1970 el turisme mundial es concentrava pràcticament en uns 15 països del món ric, avui en dia s'exté arreu del món: Àfrica, Asia, Amèrica Llatina... Yunis va vincular aquest fenòmen a la vitalitat d'economies com Mèxic, Vietnam o Tailàndia. El representant de l'OMT va dir que els efectes beneficiosos són, per tant, inqüestionables tot i que va reconèixer que es podrien produir distorsions quan no s'acompanya aquesta activitat amb les polítiques adequades de sostenibilitat.
Kwadwo Ohene Sarfoh, procedent de la ciutat d'Elmina, a Ghana, i membre del Elmina Heritage Programme, va coincidir plenament amb les tesis de Yunis. També ho va fer la representant cubana, Patricia Rodriguez, directora del Pla de regeneració del centre històric de L'Havana.
Ambdós representen, però models diferents. Mentre el representant africà va dir que l'antiga ciutat d'Elmina ha necessitat una gran quantitat d'ajuda internacional per tot just començar a redreçar-se, en el cas de L'Havana, la recuperació del casc antic ha estat fruit d'una política pública de l'estat cubà i ha generat uns 11.000 llocs de treball. Tots dos casos coincideixen en un marc de sostenibilitat urbana ja que no es tracta d'expandir la ciutat amb noves construccions sinó bàsicament de rehabilitació.
La intervenció més punyent va venir de l'alcalde d'Agadir, Marroc, Tariq Kabbage. Kabbage va explicar la història recent de la ciutat -destruïda per un terratrèmol el 1960- com un centre de nova expansió turística. Els ponents anteriors havien exposat el funcionament d'un autèntic cercle virtuós. En contrast, l'alcalde d'Agadir va subratllar, amb l'acompanyament d'imatges prou eloqüents, la persistència del barraquisme al costat de les noves infrastructures hoteleres. També va fer un esment, sorprenent, a la manca de respecte al medi de certes actuacions públiques. En concret, va mostrar fotografies de la destrucció d'espècies protegides de vegetació en la construcció de noves zones residencials per turistes.
El brillant parlament de l'alcalde d'Agadir va aportar un element de càrrega moral i de crítica en un context expositiu més propi del marketing on van predominar les xifres i els conceptes abstractes en diagrames fets per i per a experts. L'alcalde de la ciutat marroquina no es va estar de dir que, a Agadir, patien la xacra de la pedofilia per culpa d'aquells europeus "que busquen a casa nostra el que els és molt difícil de trobar a casa seva". Finalment, va acabar la seva exposició fent un esment al repte d'aplicar l'Agenda 21 a la ciutat i amb una frase pel debat: "És un perill veure el turisme com la via al desenvolupament, tant sols és una de les vies".
El debat va concloure amb algunes tímides i escasses intervencions per part de l'audència. Fet que el moderador va atribuir no a la manca d'interès sinó a l'existència d'un consens important entorn de les idees que havien estat exposades.
La informació al minut sobre els diàlegs, aquí
