El professor de geopolítica a la Universitat París VIII va fer una conferència a Barcelona
Periodista
26/01/2008 - 00:00
L'expert en l'accés a l'aigua al món àrab Habib Ayeb va dir a l'Institut Europeu de la Mediterrània, que la temuda guerra per l'aigua que es vaticina des d'alguns cercles de pensament i mitjans de comunicació no serà factible a l'Orient Mitjà.
El professor de geopolítica a la Universitat París VIII i expert en l'accés a l'aigua al món àrab Habib Ayeb creu que la temuda guerra per l'aigua que es vaticina des d'alguns cercles de pensament i mitjans de comunicació no serà factible a l'Orient Mitjà. En una conferència realitzada a l'Institut Europeu de la Mediterrània, Ayeb també va destacar que el principal problema respecte a l'aigua als països àrabs no és que no n'hi hagi, sinó que l'accés que hi té la població és molt desigual i injust.
Hi ha aigua, però no per a tots
Habib Ayeb, que actualment investiga sobre la pobresa i l'accés a l'aigua a Egipte, va voler desfer la falsa creença que ens porta a pensar que a l'Orient Mitjà no hi ha prou aigua. Segons va explicar, amb profusió de dades i estadístiques, tot i que bona part del territori és de tipus desèrtic, en termes globals hi ha prou aigua per abastir la població de la regió. Les conques més importants de la regió, la del Nil, la del Tigris i l'Eufrates i la del Jordà, podrien cobrir totes les necessitats amb tranquil·litat. Tot i això, però, la realitat és que la major part de la població d'aquests països no té un accés just a l'aigua.
Per a Ayeb, les raons cal buscar-les en la importància política d'aquest recurs, en la gran desigualtat que hi ha entre la població, en la pobresa que pateixen i en la manca d'infrastructures adequades, que fan que es perdi part de l'aigua. La dada important no és només de quants litres d'aigua per persona disposa un país, sinó com es distribueix. A més, les tensions frontereres i els conflictes armats agreugen les dificultats pel dret a l'aigua.
Així, per exemple, tot i que sobre el paper l'Egipte comptaria amb els litres suficients per garantir-ne l'accés adequat dels seus habitants, el 35% de la mortalitat infantil en aquest país és deguda a l'ús d'aigua no potable. I la situació dels territoris ocupats de Palestina, sobre els quals Israel decideix la quantitat de subministrament d'aigua, il·lustra de manera radical la utilització que s'hi fa com a arma de poder.
Segons Ayeb, en el rerefons de tot el problema es troba, en realitat, la injustícia social en un espai en què no es respecten les llibertats fonamentals i on no es permeten la crítica, la queixa ni la reivindicació. Exigir el dret a l'aigua pot suposar anar a la presó, o desencadenar conflictes regionals.
La guerra de l'aigua no és factible
Des de finals dels anys vuitanta, i de manera periòdica, es preconitza una suposada guerra pels recursos d'aigua a l'Orient Mitjà. Però segons Habib Ayeb, això és força improbable que pugui arribar a passar. En la seva opinió, una guerra on es lluités pels grans recursos d'aigua de la regió només podrien plantejar-la els països que ja són poderosos:Egipte, que ja controla el Nil, i Israel, que domina el Jordà. Els països més desfavorits ni tan sols tindrien els mitjans per declarar-hi la guerra a aquestes potències.
A més, sembla quasi impensable pensar que els països que ja s'han fet amb els recursos hídrics de la seva zona s'arrisquessin a intentar conquerir unes altres conques. Així, no pareix factible que Israel estigui disposat a ocupar els voltants de l'Eufrates, ni que estigui disposat a entrar a Egipte per fer-se amb el control del Nil.
Tot fa preveure que la situació no canviarà gaire: uns quants països controlaran quanta aigua deixen anar i cap a on. I la resta acataran la situació com puguin.
Aigua i conflictes
Tot i que, segons Ayeb, sembla por probable que es declari específicament una guerra de l'aigua, el ben cert és que aquest és un factor amb molt de pes als diferents conflictes de la zona. Així, per exemple, una de les raons que expliquen les tensions del Kurdistan és el fet que aquest territori és ple de fonts d'aigua, i ni Turquia, ni l'Irac ni Síria no estan pas disposats a deixar-les en mans d'un nou país que d'entrada saben que els hi barrarà l'accés.
A Darfur, per exemple, tot i que l'aigua no és la causa principal del conflicte, ve ser-hi un element determinant: la tensió va estallar quan durant una època de sequera els ramaders nòmades es van acostar als oasis on vivien els pagesos i van haver de competir per la mateixa aigua. En altres casos, l'aigua fa el paper d'element de pressió durant un conflicte. Així, el mateix dia de la invasió de la primera guerra del Golf, les forces invasores van baixar el cabdal d'aigua destinat a Bagdad.
Cicle de conferències
La xerrada de Habib Ayeb va ser la primera del cicle 'Conflictes al món àrab: conseqüències econòmiques i ecològiques', organitzat conjuntament per l'Institut Europeu de la Mediterrània i la Casa Árabe de Madrid. Les properes conferències versaran sobre les condicions de vida i el desplaçament de la població a l'Irac, a càrrec de Khalid M. Khalid, sobre el Sàhara Occidental, per Hugh Roberts, i Muralee Thummarukudy parlarà sobre conflicte i medi ambient al món àrab.
Hi ha aigua, però no per a tots
Habib Ayeb, que actualment investiga sobre la pobresa i l'accés a l'aigua a Egipte, va voler desfer la falsa creença que ens porta a pensar que a l'Orient Mitjà no hi ha prou aigua. Segons va explicar, amb profusió de dades i estadístiques, tot i que bona part del territori és de tipus desèrtic, en termes globals hi ha prou aigua per abastir la població de la regió. Les conques més importants de la regió, la del Nil, la del Tigris i l'Eufrates i la del Jordà, podrien cobrir totes les necessitats amb tranquil·litat. Tot i això, però, la realitat és que la major part de la població d'aquests països no té un accés just a l'aigua.
Per a Ayeb, les raons cal buscar-les en la importància política d'aquest recurs, en la gran desigualtat que hi ha entre la població, en la pobresa que pateixen i en la manca d'infrastructures adequades, que fan que es perdi part de l'aigua. La dada important no és només de quants litres d'aigua per persona disposa un país, sinó com es distribueix. A més, les tensions frontereres i els conflictes armats agreugen les dificultats pel dret a l'aigua.
Així, per exemple, tot i que sobre el paper l'Egipte comptaria amb els litres suficients per garantir-ne l'accés adequat dels seus habitants, el 35% de la mortalitat infantil en aquest país és deguda a l'ús d'aigua no potable. I la situació dels territoris ocupats de Palestina, sobre els quals Israel decideix la quantitat de subministrament d'aigua, il·lustra de manera radical la utilització que s'hi fa com a arma de poder.
Segons Ayeb, en el rerefons de tot el problema es troba, en realitat, la injustícia social en un espai en què no es respecten les llibertats fonamentals i on no es permeten la crítica, la queixa ni la reivindicació. Exigir el dret a l'aigua pot suposar anar a la presó, o desencadenar conflictes regionals.
La guerra de l'aigua no és factible
Des de finals dels anys vuitanta, i de manera periòdica, es preconitza una suposada guerra pels recursos d'aigua a l'Orient Mitjà. Però segons Habib Ayeb, això és força improbable que pugui arribar a passar. En la seva opinió, una guerra on es lluités pels grans recursos d'aigua de la regió només podrien plantejar-la els països que ja són poderosos:Egipte, que ja controla el Nil, i Israel, que domina el Jordà. Els països més desfavorits ni tan sols tindrien els mitjans per declarar-hi la guerra a aquestes potències.
A més, sembla quasi impensable pensar que els països que ja s'han fet amb els recursos hídrics de la seva zona s'arrisquessin a intentar conquerir unes altres conques. Així, no pareix factible que Israel estigui disposat a ocupar els voltants de l'Eufrates, ni que estigui disposat a entrar a Egipte per fer-se amb el control del Nil.
Tot fa preveure que la situació no canviarà gaire: uns quants països controlaran quanta aigua deixen anar i cap a on. I la resta acataran la situació com puguin.
Aigua i conflictes
Tot i que, segons Ayeb, sembla por probable que es declari específicament una guerra de l'aigua, el ben cert és que aquest és un factor amb molt de pes als diferents conflictes de la zona. Així, per exemple, una de les raons que expliquen les tensions del Kurdistan és el fet que aquest territori és ple de fonts d'aigua, i ni Turquia, ni l'Irac ni Síria no estan pas disposats a deixar-les en mans d'un nou país que d'entrada saben que els hi barrarà l'accés.
A Darfur, per exemple, tot i que l'aigua no és la causa principal del conflicte, ve ser-hi un element determinant: la tensió va estallar quan durant una època de sequera els ramaders nòmades es van acostar als oasis on vivien els pagesos i van haver de competir per la mateixa aigua. En altres casos, l'aigua fa el paper d'element de pressió durant un conflicte. Així, el mateix dia de la invasió de la primera guerra del Golf, les forces invasores van baixar el cabdal d'aigua destinat a Bagdad.
Cicle de conferències
La xerrada de Habib Ayeb va ser la primera del cicle 'Conflictes al món àrab: conseqüències econòmiques i ecològiques', organitzat conjuntament per l'Institut Europeu de la Mediterrània i la Casa Árabe de Madrid. Les properes conferències versaran sobre les condicions de vida i el desplaçament de la població a l'Irac, a càrrec de Khalid M. Khalid, sobre el Sàhara Occidental, per Hugh Roberts, i Muralee Thummarukudy parlarà sobre conflicte i medi ambient al món àrab.
Etiquetes:
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 L'expert, durant la seva conferència a la seu de l'IEMED. | 152.4 KB |
