Un dels reptes més importants del segle XXI és afrontar el problema energètic: estem avesats a utilitzar grans quantitats d'energia i, fins al moment, això té efectes nocius sobre el medi ambient: les emissions de CO2 conseqüència de l'ús de combustibles fòssils són un dels punts que cal tenir en compte. A més, cal sumar-hi l'encariment del preu de les fonts d'energia fòssils. Per tots aquests motius, els dies 1 i 2 de juny, el rectorat de la UAB ha acollit aquest simposi que ha tractat la situació energètica en profunditat. Agustí Lledós, professor del departament de Química de la UAB ha donat algunes dades: "es preveu doblar l'ús energètic en el proper mig segle i la demanda global d'electricitat s'espera que es tripliqui". Tal com explicava l'enginyer químic Andreas Züttel, "cada cop hi haurà un increment més gran de l'ús energètic i la única alternativa viable és tornar-nos més eficients i apostar per les energies renovables". El principal problema? La urgència. "Si no trobem solucions ràpides, podem encaminar-nos a una situació catòtica. Hem de sumar esforços per trobar solucions ràpides i eficients al problema energètic", remarcava la física Lourdes F. Vega, directora de Matgas.
CO2 per alimentació, salut o cosmètica
"És impossible parlar de medi ambient sense parlar de CO2 i tenim la obligació de reduir-ne les emissions" ha recordat F.Vega. I ha afegit que "és important trobar una solució combinada per aconseguir desenvolupament i eficiència". Per aquest motiu, a més a més de reduir emissions la investigació es centra en el reaprofitament i possibles aplicacions del CO2 capturat, en camps com l'alimentació, la salut o la cosmètica. "Cal intentar fer cicles tancats i aconseguir que els residus passin a ser aprofitats d'alguna manera o altra", segons Agustí Lledós, professor del departament de Química de la UAB.
En aquest sentit, la investigadora del ICMAB-CSIC Concepción Domingo ha explicat alguns usos directes del CO2. Molts d'ells estan vinculats al sector de l'alimentació, ja que el CO2 no és tòxic i permet l'extracció d'elements com la cafeïna, alguns greixos i olis vegetals, dels aliments i les plantes. "La principal aplicació recau en el cafè descafeïnat, però també s'està aplicant en l'elaboració de la Tolbutamida, que és un antidiabètic pres per via oral", ha dit Domingo. Altres aplicacions són l'obtenció d'aerogels, que permeten elaborar cremes amb factor de protecció solar.
Cicle de vida del producte: mesurant l'impacte ambiental
Al seu torn, el professor Francesc Castells ha posat sobre la taula la necessitat de mesurar l'impacte ambiental que suposa el cicle de vida de cada producte. "El més interessant en un producte o material és que no vagi del bressol a la tomba, sinó que es situï en una posició intermitja que pugui servir per a cobrir noves necessitats, dins d'un cicle sostenible". Per aquest motiu cal tenir en compte tots els factors que contribueixen a crear aquell producte, material o energia (emissions de CO2, residus, contaminació d'aigües, materies primeres, etc). "Europa està millorant en termes d'eficiència energètica, però cal tenir en compte que també importa productes de la Xina i l'Índia. Per tant, hem de sumar també les emissions de CO2 derivades del transport. A la Xina i a l'Índia l'eficiència energètica està decreixent" ha explicat Castells. "L'energia solar tèrmica és la que ha fet millorar Europa en termes d'eficiència".
El professor Pedro Gómez Romero, investigador del CSIC i vicedirector de Matgas, ha argumentat que caldria tenir en compte també els riscos potencials en el cas de l'energia nuclear, i ha remarcat que "es diu que la nuclear és una energia neta, però si ho fos, no generaria residus". En aquesta línia, el professor Michele Aresta, químic italià i director del consorci nacional de Catàlisi (CIRCC) ha subratllat que "cal tenir en compte tots els punts dins del cicle de vida del producte, perquè, paral·lelament els científics estem fixant les bases perquè una nova tecnologia s'implementi o no i dependrà de la valoració d'aquests factors. No en podem oblidar cap".
Hidrogen: Quins són els colls d'ampolla?
"L'hidrogen seria l'energia perfecta si la poguéssim generar a partir de l'aigua i amb la solar, però de moment necessitem l'electricitat. Els tres colls d'ampolla que presenta són: la seva producció-que genera grans quantitats de CO2 a l'atmosfera-, la seva distribució, perquè no hi ha una infraestructura muntada on recarregar els aparells que funcionin amb hidrogen- i, per últim, el seu emmagatzemament" ha resumit Javier Rodríguez Viejo, físic i professor en el Parc de Recerca de la UAB.
D'altra banda, el químic nord-americà Tim C. Golden ha afegit que caldrà estudiar el tema del cost d'aquest vector energètic i ha destacat que "avui el transport està basat en els hidrocarburs, però en el futur haurà de basar-se en les renovables". Züttel, al seu torn, ha remarcat "l'hidrògen com a vector energètic ens obre un camí cap a societats basades en energia renovable. Però hem de treballar com afrontem l'emmagatzemament d'energia, que encara ens és difícil".
Reptes a mig termini
"Tenim un problema amb les emissions de diòxid de carboni i amb l'hidrogen, per tant el que hem de fer és utilitzar la natura -a través de processos sostenibles- per produir les reaccions químiques sense haver de fer servir carburants. I això és possible a través de la biomassa" ha dit Aresta.
José Luis García Fierro, cap del grup de recerca ‘Energia i química sostenible' de l'ICP-CSIC, ha destacat: "Els processos que abans aconseguíem a partir de derivats del petroli ara es podran gestionar i generar a partir de la biomassa".
Per la seva banda, Lledós ha destacat que "el repte de la química moderna serà aconseguir una fotosíntesi artificial, imitar la natura en aquest reaprofitament constant de CO2, però calen 20 anys com a mínim per trobar respostes". I quina ha de ser la tendència? Xavier Obradors, director de l'ICMAB-CSIC, ha apuntat: "hem de fer un ‘canvi de xip': hem de passar de ser caçadors d'energia a recol·lectors d'energia". O el que és el mateix: consumir menys energia de les fonts fòssils i recollir-ne de les fonts renovables per gestionar-la juntament amb altres sistemes d'obtenció d'energia híbrids. Lourdes F. Vega ha conclòs:"No tindrem només una única solució, sinó la barreja de moltes alternatives energètiques que haurem de combinar".
