30/06/2006 - 00:00
Un equip d'experts de la Universitat de Barcelona ha fet una campanya científica a Rapa Nui per recollir i analitzar sediments i aigua dels llacs Rano Raraku i Rano Aroi amb l'objectiu d'estudiar els efectes del fenomen d'El Niño (ENSO) i reconstruir el clima dels darrers 30.000 anys a Amèrica del Sud i a l'oceà Pacífic. Han participat en l'estudi els experts Albert Sáez del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB, Santiago Giralt i Armand Hernàndez (Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera-CSIC) i Ana Moreno i Blas Valero de l'Institut Pirenaic d'Ecologia-CSIC.
La campanya està integrada en un projecte més ampli sobre paleoclimatologia a Amèrica del Sud i el Pacífic, en què col·labora també el professor Juan José Pueyo (Dept. Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica UB) i experts d'altres universitats espanyoles, i en el qual es proposa estudiar sediments lacustres a Argentina i Xile.
Rapa Nui, l'illa habitada més aïllada de tot el món, és d'origen volcànic i té una superfície de 163,6 km2. Plena de cons volcànics, va sorgir fa uns 3 milions d'anys, arran de l'erupció dels volcans Poike -el més antic a tota l'illa-, el Rano Kau i el Terevaka. A l'illa, que té aproximadament setanta cràters, no hi ha activitat volcànica des de fa uns 3.000 anys. A Rapa Nui, l'aigua es filtra en el terreny volcànic i no hi ha cursos superficials d'aigua. Els únics reservoris d'aigua dolça a la superfície són els llacs que es troben al fons de tres cràters volcànics extingits (Rano Aroi, Rano Kau i Rano Raraku).
«Estudiem el registre lacustre a Rapa Nui -comenta el professor Albert Sáez- perquè aquí el fenomen d'El Niño té una màxima influència en el clima. A l'illa, podem estudiar el registre dels diferents senyals paleoambientals en els sediments lacustres sense trobar-hi les interferències derivades de l'altitud, els cicles solars, les erupcions volcàniques, etc., que són freqüents en registres lacustres dels Andes (llac Chungará, etc). Obtenir uns senyals molt més purs, més específics, ens ajudarà a entendre millor la paleoclimatologia i la dinàmica climàtica en l'àrea de l'oceà Pacífic on l'efecte d'El Niño és important».
En la primera fase de l'estudi, el març passat, i amb una torre de perforació aixecada sobre una plataforma flotant d'una tona de pes, es van recollir mostres de sediment als llacs Rano Raraku i Rano Aroi. El llac Rano Kau, a l'extrem sud-oest i pròxim a la capital Hanga Roa, ocupa el fons d'un cràter de 1,5 km de diàmetre i té una altura superior als 200 metres. Amb uns 2,5 milions d'anys d'antiguitat, s'eleva 324 metres per damunt del nivell del mar. El llac té abundant vegetació, dominada per la boga i altres plantes adaptades a ambients aquàtics que formen torberes flotants. El llac Rano Raraku, a la part est de l'illa, se situa en el fons d'un cràter més petit, i en els seus marges hi ha la pedrera on s'esculpien la majoria dels moai, les enigmàtiques estàtues que han fet famosa l'illa. L'aigua del llac Rano Aroi, situat en un cràter satèl·lit del gran volcà Terekava, s'està emprant per regar, de manera que avui dia el llac està dessecat i s'ha convertit en una torbera.
«Els llacs són bons sensors climàtics i ambientals -comenta el professor Albert Sáez- i concentren en els seus sediments les variacions ambientals de grans àrees geogràfiques del seu voltant». En conjunt, als dos llacs estudiats, s'han recuperat deu testimonis de fins a setze metres de profunditat, amb els quals s'estudiarà el registre sedimentari. A més, també s'han pres mostres d'aigua per estudiar les característiques hidrològiques actuals. Els sediments dels llacs, si tenen determinades característiques favorables, com per exemple, una laminació fina, «són clau per conèixer millor el clima i la seva variabilitat a diverses escales temporals, que van des de les estacions anuals fins a desenes de milers d'anys», explica Sáez.
No és el primer cop que s'estudien les variacions climàtiques en aquesta remota illa del Pacífic. A Rapa Nui, anteriorment, altres experts seguien els efectes d'El Niño en els coralls marins, «però els resultats no anaven més enllà d'un marge de 100 anys» comenta Albert Saéz. «Això no és suficient. Per conèixer bé la variació climàtica, ens calen sèries de dades molt més llargues en el temps, que puguin aportar informació sobre els diferents cicles d'alta i baixa freqüència on es detecta amb més o menys intensitat el fenomen d'El Niño».
Un cop enllestida la primera fase, ara és el moment d'analitzar tot el material recollit a Rapa Nui. En concret, es faran anàlisis geoquímiques, biològiques i geofísiques per identificar els senyals paleoambientals i entendre quins són els canvis que han afectat el fenomen d'El Niño durant el Pleistocè superior i l'Holocè. Els resultats, més enllà de la geologia i els escenaris del canvi climàtic, podrien ajudar a obrir noves vies de coneixement en història i arqueologia a Rapa Nui. Concretament, pel que fa a les hipòtesis i al debat obert sobre l'extinció de la cultura megalítica dels moai.
«A la dècada dels anys seixanta -diu Sáez- l'expert John Flenley de la Universitat de Massey a Nova Zelanda, va iniciar l'estudi dels grans de pol·len trobats en els sediments lacustres a Rapa Nui. Segons això, bona part de l'illa va estar coberta almenys durant uns 30.000 anys per una abundant vegetació. Eren grans palmeres autòctones, molt semblants a la palma gegantina xilena, i van desaparèixer fa aproximadament 1.000 anys, poc després de l'arribada de l'home a Rapa Nui. Històricament, la desaparició de la cultura moai està lligada a un col·lapse paleoambiental, provocat per la superpoblació i l'explotació de recursos forestals. Però aquesta visió no té en compte si va haver-hi canvis climàtics relacionats amb tot això. No sabem si tots aquests processos podrien haver coincidit en el temps amb episodis de major intensitat o freqüència d'El Niño, períodes de sequera, etc. Potser els primers habitants de Rapa Nui no van deforestar completament l'illa. En tot cas, només amb un bon registre paleoclimàtic podrem donar resposta a totes aquestes incògnites sobre Rapa Nui».
Font: R.M / UB.
