Jeremy Rifkin: 'L’electricitat es compartirà igual com compartim avui informació a Internet'

L'aspecte més important d'aquest nou paradigma és que, a diferència de l'actual sistema de producció centralitzada d'energia, cada edifici esdevindrà una mena de petita central que aprofitarà totes les tecnologies disponibles en renovables a petita escala (solar, minieòlica, geotèrmica). La producció serà, doncs, descentralitzada i, gràcies a les tecnologies de la informació (TIC), l'energia sobrant a cada punt de generació podrà retornar a la xarxa elèctrica i ser aprofitada per un altre punt que sigui deficitari. "L'electricitat es compartirà d'una manera similar a com avui compartim informació a Internet", ha assenyalat Rifkin.

Una gran oportunitat
Perquè això sigui possible, caldrà habilitar una vasta infraestructura de sensors a tots els aparells de la llar, així com sistemes avançats d'emmagatzemament de l'energia. La idea és que l'electricitat es distribuirà allà on calgui, de forma intel·ligent, gràcies a softwares específics que caldrà desenvolupar. Això suposarà, segons Rifkin, "una gran oportunitat per a la innovació i estimularà la creació de centenars de milers de llocs de treball a tots els països del món". Aquesta nova xarxa, fusió de xarxa energètica i de TIC, funcionarà -segons Rifkin- més com a ecosistema que com a mercat, si bé ha reconegut que les persones podran obtenir estímuls econòmics per a l'estalvi i l'eficiència i ingressos per la venda de l'energia que no consumeixin.

Rifkin ha posat un contrapunt a l'ambient tecnooptimista del congrés quan ha afirmat que el nou paradigma no arribarà només per la bona tecnologia, que ha qualificat d'eina, "sinó per un canvi en la consciència col·lectiva". Igualment, ha assenyalat que som davant "d'un gran pla econòmic, una missió i un llegat per a les futures generacions". L'autor de The Third Industrial Revolution ha fet una demostració de pragmatisme en manifestar la necessitat de no abandonar del tot el vell sistema dels combustibles fòssils, fins que no s'hagi establert el nou paradigma de forma definitiva.

Edificis protagonistes
Un altre acte de la jornada ha reprès un aspecte essencial del discurs de Rifkin: els edificis com a elements clau per al canvi de paradigma. Es tracta del debat Zero Energy Buildings and Communities que ha reunit a David Bartlett, representant de la companyia IBM; Oscar Aceves, de l'empresa especialitzada en solar fotovoltaica TFM; Iván Capdevila, director tècnic d'ERF i José Maria Campos, de Tecnalia. Zero Energy Buildings són aquells edificis que generen tanta energia com la que consumeixen, però en cap cas es tracta d'edificacions aïllades sinó connectades a la xarxa.

La importància atorgada als edificis no és gratuïta perquè, com ha recordat David Bartlett, "consumeixen un 42% de tota l'energia i són els principals emissors de CO₂". La sensorització dels edificis ha de portar, segons Bartlett, "a escoltar i entendre el que l'edifici ens està dient". Amb aquesta expressió es referia a fer el seguiment d'una sèrie de variables -temperatura, humitat, aïllament- i a traduir, a través d'un software, les dades recollides en informació significativa per a prendre decisions. En aquest procés intervindran especialistes però "els usuaris tindran un paper molt important".

Oscar Aceves ha parlat de la contribució de la fotovoltaica a la generació descentralitzada d'electricitat i ha subratllat que "estem a punt d'assolir la grid parity", és a dir, el llindar a partir del qual l'electricitat de la fotovoltaica és igual o més rendible que la provinent de la xarxa.

Límits dels sistemes passiu
Per la seva banda Iván Capdevila ha demostrat, amb exemples d'edificis que ja estan en funcionament, les àmplies possibilitats que ofereixen els sistemes passius de captació de llum per reduir els costos energètics. Aquests sistemes s'han aplicat a immobles amb finalitats ben diferents, com el Centre Esplai del Prat del Llobregat, o la seu corporativa de Coca Cola a Madrid. La conclusió és que es pot aconseguir una alta eficiència amb sistemes passius, però en edificis de serveis cal disposar també de sistemes actius. Finalment, Capdevila ha dit que, a banda d'edificis concrets, també era prioritària la intervenció a escala urbana, i en especial a les perifèries, "on hi ha moltes mancances".

José María Campos, ha presentat un disseny de metodologia per integrar tota la complexitat en el disseny d'edificis. I, per a les ciutats, ha mostrat una eina de modelització que permet identificar, entre altes aspectes, les demandes d'energia en funció de la tipologia urbana. El debat ha acabat amb un breu diàleg amb el públic on s'ha posat de manifest la necessitat de treballar en els teixits urbans i edificis existents, prioritzant la rehabilitació i la certificació de l'edificació que compleixi criteris d'eficiència.