10/04/2004 - 00:00
Cal substituir la Nacional II per una gran via cívica del Foix a La Tordera. Amb el suport a aquesta tradicional reivindicació per al front litoral de làrea metropolitana de Barcelona, el Director General de Ports i Transports, Jordi Julià, tancava la jornada: Mobilitat, eixos de comunicació, paisatge i sostenibilitat a l'àrea metropolitana de Barcelona, organitzada, dijous 30, pel Consorci El Far.
De la mà d'Andreu Ullied, i a través d'un recorregut fotogràfic pels municipis de l'àrea metropolitana, Julià va anar enumerant els projectes que definiran la seva gestió en aquesta zona, com ara l'ampliació del servei de ferrocarril, amb la duplicació i en ocasions els soterrament de les vies, la millora dels enllaços d'accés a l'autopista, o l'impuls al port de Barcelona d'una línia de ferrocarril que l'enllaci amb la frontera. A aquestes propostes, en va afegir d'altres de més a llarg termini com ara: una major utilització dels peatges per la gestió del trànsit o la millora de la xarxa d'autobusos i tramvies per solucionar els problemes de comunicació del litoral.
Donava, amb aquesta cloenda allunyada de formalismes, algunes respostes concretes als problemes endèmics de comunicació de l'àrea metropolitana de Barcelona. Sobre ells havien debatut durant tota la jornada experts en mobilitat, com Miguel Ángel Dombriz, responsables de l'administració local i nacional, com ara Luis Lago o Miquel Ortega, representants de la societat civil, com Pau Noy, president de l'Associació Per la Promoció del Transport Públic i experts en medi i sostenibilitat, com ara Vicenç Surera, de la Diputació de Barcelona. L'objectiu és que aquestes aportacions puguin ser recollides en el Pla estratègic per al litoral de la RMB.
L'objectiu va ser la discussió de les línies estratègiques per dissenyar una xarxa de comunicacions eficient i respectuosa amb el medi. Un debat antic però urgent donades les característiques del territori litoral: Una estreta andana que ha de respondre a les necessitats dels més de 4 milions de persones que viuen i necessiten moure's a la ciutat de Barcelona i municipis costaners. I on el continu creixement d'aquestes necessitats de mobilitat ha portat les infraestructures pràcticament al col.lapse. Aquest fet s'uneix a la decisió en el seu moment de situar el principal eix viari i el ferrocarril arran del mar, fent de frontera en l'accés a la costa.
Per un front dignament artificialitzat
D'entre les ponències va destacar la participació de Ramon Folch, socioecòleg i director general d'ERF, qui va insistir en la necessitat d'allunyar-se de posicions romàntiques i entendre la costa de la zona metropolitana com un pur artifici. A partir d'aquest punt de partida, el treball consisteix en fer un front litoral dignament artificialitzat.
Ramon Folch va reclamar la instal.lació lúdica i honesta en aquesta necessària artificialitat, donades les condicions demogràfiques i d'activitat laboral -2 milions de llocs de treball- de la zona. Una artificialitat que cal inscriure en un àmbit natural més ampli. Per tant, va apuntar, l'estratègia és gestionar la col.lisió entre la dinàmica natural del medi, en aquest cas la mar, i l'artifici.
Partint doncs d'aquesta escala urbana del territori metropolità i del sistema artificial va apostar pel disseny d'una línia de costa digna, que integri infraestructures de comunicació, inscrivint els fragments naturals des de l'artificialització.
