La 16a Assemblea General de la Xarxa escull Valentí Junyent, com a president i defineix la seva estratègia per a la propera dècada

La característica principal de l’edició d’enguany ha estat la preparació de l’organització per als reptes més importants del futur immediat. Aquest futur s’afronta marcant les línies del nou mandat 2016-2020; adquirint nous compromisos en sintonia amb l’àmbit internacional; i impulsant canvis estructurals i organitzatius per fer més operativa i eficaç  la tasca dels membres de la Xarxa.

El diputat d'Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i Alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha estat elegit per unanimitat nou president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, en substitució de Joan Puigdollers. Al seu nomenament s’ha sumat el de les diferents vice-presidències, així com el dels membres de la Comissió de Seguiment. Així mateix s’ha aprovat la integració de nous membres a la Xarxa: l’ajuntament de Muntanyola i el de Sant Quintí de Mediona.

Grans reptes del nou mandat
Valentí Junyent ha enumerat a continuació els grans reptes que haurà d’afrontar el seu mandat entre els quals  ha destacat: la contribució de tots els membres de la Xarxa a la reducció de les emissions; continuar aprofundint en la sostenibilitat local a través de l’estalvi de recursos i l’eficiència energètica; i ampliar l’abast territorial de la xarxa, integrant-hi més municipis.

“Ens hem d’exigir nous objectius”, ha indicat, precisant que es tractava de treballar a escala local pels Objectius de Desenvolupament Sostenible per al 2030 establerts per Nacions Unides.  El nou president de la Xarxa també s’ha referit a l’esperit amb què cal abordar aquests reptes. En concret ha assenyalat que “hem de compartir i no competir” i que cal fer-ho “des de la màxima transversalitat política”. Igualment ha volgut subratllar la importància que tots els  municipis s’impliquin en la mesura de les seves possibilitats, siguin grans, mitjans o petits: “aquesta és la nostra gran força perquè ens permet cobrir tots els àmbits”.

El president sortint, Joan Puigdollers, ha agraït la confiança dipositada en ell durant el seu mandat i n’ha destacat “l’extensió del Pacte d’Alcaldes arreu del territori” així com “el compromís del món local”, del qual ha dit que era “l’eina més important per resoldre els problemes que afrontem”. També ha volgut citar les fites per al futur immediat: resiliència, autosuficiència energètica i economia circular. Puigdollers ha animat als assistents de cara a la consecució dels nous objectius recordant que “els somnis de gestió ambiental dels anys 80 s’han acabat fent realitat”.

Pla estratègic Xarxa 2020
L’aprovació del Pla Estratègic de la Xarxa 2020 ha estat l’altre gran resultat de l’Assemblea. Aquest document estableix els 8 grans objectius estratègics del mandat i s’ha concebut com una eina flexible i adaptable a les necessitats dels membres de la Xarxa en cada moment.

També modifica l’estructura de la xarxa per al període 2016-2020 per focalitzar la feina en tres esferes d’actuació: el canvi climàtic i la qualitat ambiental; la sostenibilitat per a les persones; i l’economia circular i verda. En la mateixa línia es proposa la creació de 6 grups de treball formats per representants i tècnics municipals. L’impuls dels grups respon a la necessitat d’oferir instruments de debat al nombre de municipis més gran possible.

Els grups són els següents: Club del Pacte d’Alcaldes; energia i sostenibilitat local; adaptació al canvi climàtic; aire i soroll; educació per la sostenibilitat i per la cohesió social i ambiental; i economia circular i verda.

Cada grup tindrà la seva pròpia dinàmica, però sempre tenint com a marc de referència la visió de la xarxa. De fet, totes les instàncies de la nova estructura mantindran relacions constants entre elles amb l’element vertebrador del desenvolupament sostenible. Un aspectes en el qual es fa particular  èmfasi en la nova organització és, precisament, l’augment de les dinàmiques participatives.

El Pla Estratègic Xarxa 2020 compta també amb un sistema d’indicadors d’avaluació i seguiment que permetran monitoritzar-ne el desplegament i anar-lo readaptant en funció de les necessitats i les circumstàncies canviants.

Cap al 2030
En el decurs de l’assemblea també s’ha aprovat la Declaració de Sant Sadurní d’Anoia. Es tracta d’un document  per renovar el compromís local pel desenvolupament sostenible molt especialment amb la lluita contra el Canvi Climàtic en un horitzó de 15 anys.

Aquest document es fa ressò de les recents dinàmiques en l’àmbit internacional com els Objectius de Desenvolupament Sostenible per al 2030 de Nacions Unides i també amb la signatura del recent Acord de París en què 195 països han pactat, per primera vegada, l’impuls de mesures per a assolir un futur més baix en emissions de gasos d’efecte hivernacle. Igualment, la Unió Europea ha renovat els seus objectius amb la proclamació del nou Pacte d’Alcaldes per al Clima i l’energia , que fixa unes quotes de reducció d’emissions pel 40% per al 2030.

L’Assemblea ha convidat el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, Arnau Queralt a fer una ponència en què s’ha referit a l’acció internacional de l’Acord de París i ha subratllat la importància del 2030 com a horitzó comú de compromís. Queralt ha dit que “no podem posposar l’acció per més temps” i ha afegit que “els reptes universals només es guanyaran a nivell dels països i a nivell local”.

Espai d’acollida, reflexió i debat
La cap de la Secretaria Tècnica de la Xarxa, Imma Pruna, s’ha referit a aquesta organització com un “un espai d’acollida, reflexió i debat”. Pruna n’ha glossat l’evolució des de la fundació el 1997 i ha recordat el constant compromís amb el desenvolupament sostenible i amb lluita contra el canvi climàtic d’aleshores ençà. Un compromís, que es referma de cara a la propera dècada, amb la nova presidència, amb els canvis organitzatius, i que també té la seva expressió mediàtica través de Sostenible.cat, un mitjà de difusió que es renova en coherència amb l’etapa que ara s’enceta.