La Cimera Social per la Sequera ha arribat a un consens territorial per exigir transparència i accés a la informació en la gestió de la sequera, i avançar l’aplicació d’algunes mesures urgents.
En aquesta trobada les entitats participants han acordat propostes a curt, mitjà i llarg termini per a la gestió de la sequera i construir un front comú per posar-les en marxa. Es proposa demanar una reunió amb el president de la Generalitat per compartir les propostes i exigir que es posin en marxa de manera immediata.
Moviments socials i ambientals, operadors públics, comunitats de regants i instituts de recerca de tot el territori català s'han trobat a la Cimera Social per la Sequera realitzada el 6 de maig a Girona per acordar propostes estructurals i urgents per la gestió de la sequera.
A la trobada hi han participat membres d’Aigua és Vida, Aigua és Vida Girona, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Associació de Municipis per l’Aigua Pública, Càritas, Associació de Naturalistes de Girona, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, Diàspora Ebrenca, Greenpeace, Grup de Defensa del Ter, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, Societat Orgànica, Plataforma Stop Jocs Olímpics, Comunitat de Regants de la Sèquia Monar i amb el suport de l’Institut d’Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona (IERMB), l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua – CSIC i la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat de Girona.
S'ha debatut i posat en comú propostes per abordar la sequera de forma estructural a curt, mitjà i llarg termini i enfortir i millorar el Pla de Sequera de la Generalitat, entre les quals han destacat la petició d’una major transparència en la gestió de la sequera i l’accés a les dades per part de la ciutadania. També han demanat espai per als moviments socials i ambientals i la comunitat científica en l’elaboració de polítiques públiques per abordar la sequera.
Així mateix, s'ha considerat que cal que els municipis de més de 5.000 habitants comptin amb un Pla d’Emergència Municipal per Sequera obligatori. Caldria ajudar als municipis petits amb línies de subvenció, però en cap cas donar-les als municipis amb gestió indirecta, on s’han generat beneficis privats durant dècades i hi ha capacitat per invertir al servei.
Un dels temes principals de la Cimera Social per la Sequera ha estat com contenir la demanda creixent d’aigua, on tots els participants han coincidit que la sequera no només és causada per la manca de pluges sinó principalment per una mala gestió històrica de l’aigua, que ha ofert aigua a tots els sectors i ha contribuït a l’increment del consum global sense tenir present quanta aigua tenim.
"Instem a una limitació del creixement urbanístic i turístic. D’igual forma que ahir es va aprovar una moratòria de sancions fins passat l’estiu, una moratòria urbanística i turística també hauria de ser possible. "
També han coincidit que la producció agrícola local i ramaderia extensiva són essencials per a garantir la sobirania alimentària del país i escoltar les necessitats del sector, alhora que cal qüestionar-se l’actual situació de creixement basat en regadius, macrogranges i exportació. Calen ajuts i esforços per reconvertir el sector i preservar les reserves d’aigua i els ecosistemes aquàtics, que són font de vida.
Finalment, com a conclusions han destacat que "la política hídrica actual d’oferta i de gestió privada ens està abocant a una fallida del sistema i a la falta de garantia del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament. No podem permetre tenir talls domèstics d’aigua ni a les fonts públiques, ni un encariment de l’accés bàsic a l’aigua davant la previsió de possibles augments de la tarifa."
