El Pla, que redacta i tramita el Departament de Territori i Sostenibilitat, va més enllà de construir una nova eina de dinamització. Es tracta de crear un marc urbanístic i territorial adequat per recuperar, difondre i fer accessibles els diversos paisatges culturals i naturals situats al llarg de les lleres dels tres rius. El PDU incentivarà el coneixement dels elements arquitectònics, arqueològics i socioculturals amb la màxima integració amb el paisatge que els acull, tot recuperant la seva història i potenciant la seva difusió. En aquest sentit, es recuperaran camins històrics, es crearan noves possibilitats de connexió entre els municipis, amb punts de serveis, i es rehabilitaran elements patrimonials i paisatgístics. El Pla servirà també per incrementar la qualitat de les activitats d’oci i salut, i per augmentar la conscienciació mediambiental. En conjunt, suposarà una inversió de 45 milions d’euros, a càrrec de la Diputació, que va engegar aquest projecte l’any 2015.
L'àmbit territorial del PDU aplega 59 municipis de set comarques, amb una població de més de 400.000 habitants. Tanmateix, un total de 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, hi viu o es troba a menys de mitja hora de distància. Per tant, per la dimensió del projecte és una actuació inèdita al sud d’Europa.
Elements estructuradors
El PDU distingeix tres elements que conformaran les Vies Blaves i proposa criteris d’ordenació per a cadascun. En primer lloc, la via, que es concep tant com un camí físic, amb els requisits d’accessibilitat que això comporta, com un recorregut i un relat per a l’evolució del paisatge i el patrimoni. Sempre que sigui possible, s’aprofitaran i condicionaran camins existents. En segon lloc, les portes, que es corresponen amb els punts d’accés a la via i de concentració de serveis de mobilitat, seguretat i tècnics. Finalment, els nodes, que són els encreuaments de les Vies Blaves amb altres camins històrics, rutes turístiques o senders de Gran Recorregut.
Segons el document aprovat avui, la Via Blava resultant serà de titularitat pública i tindrà, en general, una amplada de 3 metres, excepte en casos com els espais de sensibilitat ambiental alta o molt alta, on es limita a 2 metres. El règim d’usos previst serà principalment el de mobilitat de persones i bicicletes. S’admeten també altres modalitats de mobilitat sostenible sempre i quan es justifiqui la seva compatibilitat amb l’ús principal. Es prohibeix, explícitament, la mobilitat mitjançant vehicles de motor, amb excepció dels necessaris per al manteniment de la Via Blava.
Quant a la localització de les portes, el PDU en proposa 33: 18 al llarg del riu Llobregat (Castellar de n’Hug, La Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Cercs, Cal Rosal, Gironella, Puig-Reig, Navàs, Balsareny, Sallent, Navarcles, Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Abrera i Martorell), 7 al llarg del riu Cardener (Cardona, Meandre de la Coromina, Súria, Callús, Sant Joan de Vilatorrada, Manresa i Castellgalí) i 8 al llarg del riu Anoia (Jorba, Igualada, Capellades, Vallbona d’Anoia, Sant Jaume Sesoliveres, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida).
I pel que fa a la
localització dels nodes, a més de la intersecció de la Via Blava amb els camins GR també s’identifica la intersecció amb altres camins com el camí de Sant Jaume, camí dels Bons Homes, camins de la Sal, la ruta Intercatalunya, la ruta de les Colònies Tèxtils del Llobregat, etc.
El Pla estableix, per a cadascun d’aquests elements, una sèrie de criteris que en relació a aspectes com l’accessibilitat, el tipus de traçat, l’ordenació urbanística, i factors ambientals, paisatgístics i patrimonials.
Recorregut en tres branquesLes Vies Blaves s’estructuraran en tres branques:
· Via Blava Llobregat: recorrerà 170,7 quilòmetres des de les fonts del riu, a Castellar de N’Hug, fins a Martorell, unint indrets com Sant Benet de Bages, Montserrat i 15 colònies tèxtils. El recorregut principal es podrà completar amb fins a gairebé 90 quilòmetres més de possibles variants i enllaços. La Via Blava Llobregat suposarà una inversió de 22 milions d’euros.
· Via Blava Anoia: seguirà el riu des de Jorba fins a Martorell, on s’unirà amb la Via Blava Llobregat. Tindrà 60 quilòmetres de longitud que transcorreran per les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. Requerirà una inversió de 12 milions d’euros.
· Via Blava Cardener: en aquest cas, s’habilitaran 52,3 quilòmetres d’itineraris pel Bages, entrant a la demarcació de Barcelona per Cardona i confluint amb la Via Blava Llobregat a Castellgalí. La inversió prevista és de 10 milions d’euros.
Els municipis que inclou el PDU són: Abrera, Argençola, Artés, Avià, Balsareny, Berga, Cabrera d'Anoia, Calders, Callús, Capellades, Cardona, Casserres, Castellar de n'Hug, Castellbell i el Vilar, Castellbisbal, Castellgalí, Castellví de Rosanes, Cercs, Collbató, Copons, Esparreguera, Fígols, Gaià, Gelida, Gironella, Guardiola de Berguedà, Igualada, Jorba, la Nou de Berguedà, Manresa, Martorell, Monistrol de Montserrat, Navarcles, Navàs, Olesa de Montserrat, Olvan, Piera, Pinós, la Pobla de Claramunt, la Pobla de Lillet, el Pont de Vilomara i Rocafort, Puig-reig, Rubió, Sallent, Sant Esteve Sesrovires, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Mateu de Bages, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Vicenç de Castellet, Santa Margarida de Montbui, Subirats, Súria, Talamanca, la Torre de Claramunt, Vallbona d'Anoia, Veciana i Vilanova del Camí.
Redacció coordinada del projecte
El disseny de les Vies Blaves es du a terme mitjançant el Pla director urbanístic (PDU), una figura de planejament supramunicipal amb un gran nivell de concreció, i els corresponents projectes executius de la via, que actualment estan en fase d’avanç.
Per tal de coordinar tots els treballs, s’ha posat en marxa una comissió de seguiment amb representants de la Generalitat, de la Diputació i de l’equip redactor.
