La conservació i la gestió de la biodiversitat en una jornada a la UB

En el marc del Dia Internacional de la Diversitat Biològica, el Departament de Medi Ambient i la Universitat de Barcelona van organitzar el dilluns dia 22 de maig una jornada a fi de destacar la importància de treballar i col·laborar en projectes encaminats a la conservació i gestió de la biodiversitat. La inauguració va córrer a càrrec del conseller de medi ambient Francesc Baltasar, i per Javier Casado, degà de la Facultat de Biologia de la UB. A més, va tenir lloc una conferència a càrrec del catedràtic Josep Vigo del Departament de Biologia Vegetal de la UB i les presentacions tècniques de diferents treballs investigadors, des del manual, la cartografia i el portal dels hàbitats de Catalunya fins a les últimes dades del banc de dades de biodiversitat, per part de tècnics del Departament de Medi Ambient i de la Universitat de Barcelona. La catalogació i la conservació de la Biodiversitat Josep Vigo va fer una introducció a les presentacions tècniques tot reflexionant sobre el concepte de biodiversitat i la necessitat de la seva conservació. La catalogació dels elements biològics permet avaluar-la i facilita la seva gestió. De vegades diversitat i biodiversitat es confonen. El concepte de diversitat és aplicable preferentment a un ecosistema, a un hàbitat, a un espai territorial concret. La biodiversitat, en canvi, seria la diversitat del conjunt de la biosfera. Segons Vigo, 'la biodiversitat seria el diccionari de la Natura, tal com va dir en Ramon Margalef'. 'A la pràctica, però, no sempre es destria diversitat de biodiversitat. I així es parla, com ho fa l'article 2 del Conveni de la diversitat biològica, de biodiversitat genètica (dintre de cada espècie), biodiversitat específica (entre les espècies) i biodiversitat dels ecosistemes i dels biomes'. Necessitat de la biodiversitat Tal com mostra el registre fòssil, l'evolució biològica porta necessàriament a un augment progressiu de la diversitat. Després de les extincions s'ha donat un increment i explosió del nombre d'espècies que ha comportat un augment de la diversitat. Ecològicament parlant, els ecosistemes tendeixen a una complexitat que es mesura en termes d'augment de la biodiversitat. La diversificació és, doncs, una tendència natural de la vida, i per això la diversitat és un dels caràcters essencials de la biosfera. A més, tal com remarca Josep Vigo, 'la biodiversitat fa que els sistemes ecològics tinguin, si més no, més capacitat de regulació, més productivitat i més estabilitat.' També va destacar la necessitat de conservar aquesta biodiversitat, ja sigui pels beneficis directes que comporta per a l'home o per l'obligació moral i ecològica que tenim, ja que tots en formem part de la biosfera. 'Ens trobem immersos en una sisena gran extinció, en bona part provocada per l'activitat humana; i algú ha predit que, si res no canvia, d'aquí a cent anys hauran desaparegut la meitat de les espècies del món'. Sortosament es programen moltes actuacions, efectives o no, encaminades a la conservació del medi natural com la Directiva Hàbitats, de la Xarxa Natura 2000, la Llei d'espais d'interès natural i la futura Llei de biodiversitat i patrimoni natural, entre d'altres. La conservació com a gestió ecològica Josep Vigo va manifestar que 'entenc la conservació com a gestió ecològica total, des de la preservació integral d'elements singulars fins a l'explotació sostenible. I hauria d'afegir que en parlar del medi natural em refereixo al medi raonablement humanitzat, amb les modificacions i els canvis ni dràstics ni irreversibles que l'home hi ha introduït' ' S'ha de conservar la biodiversitat tal com es manifesta en el món, és a dir, s'han de conservar els sistemes naturals sencers. A la natura, les poblacions genètiques, els tàxons' es troben integrats dintre d'ecosistemes'. A més va insistir que en la pràcticade la conservació caldria tenir present que la bona gestió d'un territori ha de ser global, que els espais a conservar han de ser prou extensos, i a més, han d'estar poc o molt interconnectats, ja que el teixit territorial actual està format en bona part per un tramat d'àrees urbanes amb claps esparsos d'espais naturals. En aquest sentit va afegir que hauríem d'invertir la situació i retornar a una xarxa d'espais naturals on les àrees urbanes dibuixessin clapes definides. ' La xarxa Natura 2000, que acaba de proposar la Generalitat, ho hauria de pretendre'. L'estudi de la diversitat ecològica a Catalunya La catalogació és un requisit fonamental per una bona planificació. Segons Vigo, 'per a endegar un projecte de conservació primer cal recollir informació per saber d'on partim, és a dir, la catalogació dels elements biòtics (tàxons, poblacions, ecosistemes'), i aquesta ha de donar informació objectiva, transparent, compatible amb la generada per les altres fonts i assequible a tothom'. S'han de fer catàlegs, mapes i estudis ecològics, programar plans i mètodes d'intervenció, crear fòrums i observatoris sense oblidar de fer un seguiment de tota aquesta actuació i catalogació. L'estudi de la diversitat biològica té una llarga tradició a Catalunya en la qual han participat diferents universitats i centres de recerca. Pel que fa a la diversitat taxonòmica, existeixen nombroses obres de síntesi relatives a molts grups d'organismes, més especialment a les plantes vasculars, als ocells, als rèptils, als lepidòpters, als fongs superiors... que han originat un volum molt gran de dades que s'han informatitzat i inclòs en el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. En la catalogació del sistemes naturals hi ha nombrosos estudis de vegetació, inventaris forestals, mapes d'usos del sòl i cartografia de comunitats vegetals. En les presentacions tècniques dels treballs d'investigació i catalogació dels hàbitats a Catalunya es va presentar un Manual i es va explicar com s'ha dut a terme la cartografia de tots els hàbitats. Aquest manual d'hàbitats català ha seguit les recomanacions del manual europeu CORINE (Coordination of Information on the Environment) adreçat a inventariar els denominats hàbitats o biòtops, amb vista a la protecció de la biodiversitat i el medi natural, i especialment a l'establiment d'una xarxa d'espais a protegir, designada com a Natura 2000. El terme hàbitat o biòtop s'entén com una porció concreta del medi naturalsuma d'ambient i biocenosi, considerant que els organismes d'un ecosistema no solament en formen part sinó que també en condicionen l'ambient. El Manual va ser presentat per Albert Ferré, tècnic del Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació del Departament de Biologia Vegetal de la UB. La cartografia dels hàbitats permet localitzar-los sobre el terreny, quantificar-ne l'extensió i mostra les relacions que tenen uns amb altres. El mapa d'hàbitats de Catalunya s'ha aixecat aprofitant l'experiència del Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona i fent servir eines i tècniques avançades. La utilització d'aerofotogrames i ortofotomapes comporta una georeferenciació molt acuradaA més, el fet de tenir-los en format digital, integrats en un sistema d'informació geogràfica (SIG), permet quantificar com afecten les intervencions que es fan al territori i facilita acarar-los amb diversos paràmetres ambientals. A més, segons va remarcar Jordi Carreras, professor titulat de la UB, fa possible sobreposar o encreuar el mapa d'hàbitats amb altres menes de documents cartogràfics. El Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, creada a l'any 1998 fruit d'un conveni de col'laboració entre el Departament de Medi Ambient i la UB, vol ser un portal de referència sobre la biodiversitat a Catalunya i pretén recopilar totes les citacions d'organismes( amb llurs informació taxonòmica, topogràfica i ecològica) i de tots els inventaris de vegetació apareguts en la bibliografia especialitzada. Xavier Font, director del banc de dades del Centre de Documentació i Biodiversitat Vegetal, va presentar el banc de dades i les seves últimes novetats. En aquest bans de dades cada grup taxonòmic té assignat un especialista de la Universitat de Barcelona que es fa responsable de la informatització de les dades, de la nomenclatura i la taxonomia emprades i de confirmar i validar les citacions publicades al web. Aquestes citacions han estat emeses la majoria de llocs iàrees amb molta biodiversitat, les àrees pobres no han estat repetidament visitades. Les consultes bàsiques que s'acostumen a fer al banc de dades són sobre la localització d'una espècie en concret i sobre quines espècies hi ha en un lloc determinat. També hi ha disponibles imatges de plantes vasculars i vertebrats. Com que interessa que tots el bancs de dades estiguin connectats, van sorgir aviat xarxes d'àmbit extens, com el Global Biodiversity Information Facility, que recull i penja a internet tota la informació disponible sobre els éssers vius a escala mundial. També hi ha la REMIB (Red Mundial de Información sobre Biodiversidad) o xarxa interinstitucional que comparteix informació biològica de nodes situats en centres que generen col'leccions. El BDBC ha estat el primer banc de biodiversitat d'Espanya accessible per Internet. Està previst que en un futur immediat aplegui la informació continguda en les col'leccions de tots els museus de Catalunya. Aquest magatzem d'informació corològica i biològia disposa de programes que analitzen les dades i permeten extreure informes i mapes. Així, ja es poden obtenir els mapes de la distribució potencial d'alguns tàxons com el dels briòfits . Xavier Font va remarcar la importància d'aquests mapes que permeten conèixer les àrees on poden viure les plantes, i per tant, on es pot conrear. A més, utilitzant aquests models de distribució potencial es pot deduir també l'evolució de la vegetació en relació amb el canvi climàtic. Tota la informació presentada es pot consultar al nou portal d'hàbitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge, com va comentar Francesc Diego, cap del Servei de Parcs de la Direcció General de Medi Natural. No podem aturar el país El conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar, va remarcar que el dia Internacional de la Biodiversitat és un bon dia per reflexionar i fer una valoració de la tasca que s'ha fet. En aquest sentit, Baltasar va remarcar que Catalunya compta amb un bon patrimoni natural, més que altres països de la comunitat. Per tant hem de continuar en aquest camí, però sense aturar el país, ja que és possible i compatible el desenvolupament sostenible amb la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural del país, ja que donen no solament beneficis socials sinó també econòmics. Baltasar va destacar el gran nombre d'accions positives empeses des de diverses administracions locals, empreses i universitats, ONGS, però va recordar que també són importants els reptes. Com els que s'ha compromès a dur a terme de manera prioritària el departament de medi ambient, entre els quals es troba l'assignació d'espais de la Xarxa Natura 2000, que s'espera estigui enllestida abans de l'estiu, i que comportarà la protecció del 30% del territori de Catalunya. Baltasar a més, va destacar la gran col·laboració entre el departament i la universitat per tal d'aconseguir aquests objectius de conservació de la biodiversitat.