La contaminació a Espanya baixa un 64% de mitjana per les mesures contra la pandèmia

Font: Universitat Politècnica de València

25/03/2020 - 09:00

Un estudi que han portat a terme investigadors del Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València (UPV) indica que els nivells de concentració de diòxid de nitrogen, un dels principals responsables de la contaminació de l’aire, han disminuït d’una mitjana del 64% a les principals ciutats espanyoles després de les mesures que s’han decretat per a la lluita contra la COVID-19.

De les ciutats analitzades, Barcelona, amb un 83%, ha sigut la més beneficiada per aquest descens, seguida de Castelló (76%), Madrid (73%), Alacant (68%), Bilbao (66%), Xixón (65%) i València (64%). Màlaga (55%) i Saragossa (52%) superen també el 50% de reducció, mentre que Sevilla, amb un 36%, és la que presenta una minva menys acusada, si bé cal tenir en compte que la seua situació de partida era la millor, és a dir, que el seu nivell de concentració de diòxid de nitrogen era el més baix de totes les urbs valorades.

Per a la realització de l’estudi, l’equip de la UPV ha analitzat imatges de satèl·lit de la missió Sentinel-5P, pertanyent al programa Copernicus de l’Agència Espacial Europea (ESA), i ha comparat dades de dos períodes: del 10 al 14 de març, d’una banda, i del 15 al 20, de l’altra. A partir d’aquestes dades, els investigadors han generat un seguit de mapes que mostren les concentracions de diòxid de nitrogen de les ciutats esmentades.

Font: El Salto amb informació de la UPV

El diòxid de nitrogen agreuja problemes respiratoris i ajuda a la formació de pluja àcida

Elena Sánchez-García, investigadora del grup Land and Atmosphere Remote Sensing (LARS-UPV) del Centre de Tecnologies Físiques de la UPV, explica que el diòxid de nitrogen és un indicador important de la qualitat de l’aire. “Altes concentracions d’aquest gas poden afectar el sistema respiratori i agreujar certes patologies. A més, aquest gas està relacionat amb la formació de pluja àcida”, adverteix.

Els òxids de nitrogen –com ara el NO2– en l’aire urbà tenen l’origen en les reaccions de combustió a altes temperatures que es produeixen principalment en els vehicles motoritzats. L’oxigen i el nitrogen es combinen per donar lloc a l’òxid nítric (NO), que més tard s’oxida parcialment i origina el diòxid de nitrogen.

“Tal com s’ha comprovat en el cas de Wuhan (la Xina), o el nord d’Itàlia, el nostre estudi constata que les mesures de confinament i reducció d’activitat econòmica s’han traduït en una clara disminució de la contaminació atmosfèrica arreu del país”, afig Elena Sánchez-García.

Aquest treball s’emmarca dins de la investigació que ha dut a terme el grup LARS-UPV de la UPV, en la qual participen els investigadors Elena Sánchez García, Itziar Irakulis Loitxate i Luis Guanter. El seu treball se centra en el desenvolupament de tècniques de teledetecció per al monitoratge global d’emissions de gasos a l’atmosfera.


Etiquetes: 

Relacionats

Entrevista
Javier Martín Vide, climatòleg

Javier Martín Vide és climatòleg i catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona (UB).

Entrevista
Maria del Carmen Llassat, catedràtica de Física de l'Atmosfera

Maria del Carmen Llassat és catedràtica de Física de l'Atmosfera al Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB).

Entrevista
Brenda Saavedra, ambientòloga

Brenda Saavedra és tècnica de Direcció de Serveis Ambientals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Butlletí