Font: CCMA
Les mesures per reduir la contaminació de l'aire de Barcelona "no s'executen bé i falten recursos".
Així ho ha sostingut l'advocada de la Comissió Europea Eulalia Sanfrutos Cano durant la vista que s'ha fet aquest matí al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per examinar la denúncia de la Comissió Europea contra Espanya pel suposat l'incompliment de la directiva 2008/50, relativa a la qualitat de l'aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa.
La vista al TJUE, amb seu a Luxemburg, té l'origen en el procediment sancionador obert per la Comissió contra Espanya, el 2019, en considerar que, entre els anys 2010 i 2018, a Barcelona i diverses ciutats de la regió metropolitana, i també a Madrid, s'han superat de manera "sistemàtica i continuada" els límits d'emissions de diòxid de nitrogen (NO2).
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea té la seu a Luxemburg (ACN/Natàlia Segura)
Dos anys abans, el 2017, la Comissió ja havia advertit Espanya, mitjançant un "avís motivat", que aniria als tribunals si no adoptava mesures "efectives" i suficients.
A Catalunya, la zona delimitada per la Comissió correspon a les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i una part del Baix Llobregat, i inclou municipis com Terrassa, Sabadell, Granollers, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet, el Prat del Llobregat o Sant Feliu de Llobregat.
Sanfrutos Cano ha valorat que el nivell d'execució de les mesures està "entorn del 50%".
Denúncia contra Espanya
Les demandes de la Comissió són contra els estats, encara que no siguin els responsables directes de l'incompliment en qüestió.
És per això que la defensa de les ciutats implicades en el procediment ha correspost a l'advocada de l'Estat davant la Unió Europea (UE), María José Ruiz Sánchez.
Ha admès que les emissions van sobrepassar els límits, però ha negat que l'incompliment fos "sistemàtic" i ha reclamat que es tingui en compte la millora registrada en els últims anys.
Ruiz Sánchez ha estat escoltada pels jutges del TJUE i l'advocat general, que serà l'encarregat d'emetre una primera opinió no vinculant sobre el cas.
Si el procediment acabés amb condemna, la Comissió podria arribar a posar multes a Espanya, si considerés que l'incompliment continua.
Per fer-ho, però, hauria de demanar una ordre judicial.
7 milions de morts
Segons l'Agència Europea del Medi ambient, el diòxid de nitrogen causa cada any la mort de gairebé 9.000 persones a Espanya.
A més, la mala qualitat de l'aire causa malalties greus com l'asma, problemes cardiovasculars i càncer de pulmó. És el principal problema de salut ambiental a la UE.
Només a Barcelona, la contaminació causa unes 1.000 defuncions a l'any, a més de mig miler de casos d'asma infantil i un centenar de casos de càncer de pulmó, segons l'Agència de Salut Pública de la ciutat.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS), que al setembre va revisar a la baixa els nivells recomanats de diversos contaminants, calcula que la contaminació de l'aire causa set milions de morts prematures cada any al planeta.
A Barcelona, menys emissions
El 2017, quan la Comissió va fer l'"avís motivat" a Espanya, a Barcelona la mitjana anual de diòxid de nitrogen se situava entorn dels 42 µg/m3, per sobre del límit permès per la UE, de 40 µg/m3 (micrograms per metre cúbic).
Són dades de la Generalitat que mostren que els límits s'excedien, sobretot, en barris com l'Eixample, Gràcia i Sant Gervasi.
El 2021, les emissions de diòxid de nitrogen van baixar força, fins a situar-se en 24,09 µg/m3. I són encara millors que les del 2020, quan entre el març i el maig van caure per la reducció de l'activitat a causa de la pandèmia.
Els últims mesos del 2021, de tota manera, els nivells de diòxid de nitrogen van tornar a pujar i al desembre van arribar a 30,6 6 µg/m3.
