Tres investigacions de la Escuela Nacional de Sanidad, a Madrid, han xifrat en 93.000 les morts prematures provocades per la contaminació atmosfèrica a Espanya al llarg d'una dècada. Es tracta dels primers estudis amb dades de totes les províncies espanyoles. Només el diòxid de nitrogen està darrere de 6.085 morts anuals evitables, segons un dels estudis, publicat a Environment International. Segons explica Cristina Linares, de l'ENS, "hi ha hagut una dieselització del parc espanyol de vehicles. I els dièsel són els que més diòxid de nitrogen emeten".
El diòxid de nitrogen, alliberat en la combustió de motors i calefaccions, suposa "greus riscos sanitaris" ja que empitjora l'asma i la insuficiència respiratòria, alerta l'Organització Mundial de la Salut. Brussel·les té obert un expedient contra Espanya per l'incompliment crònic dels nivells de diòxid de nitrogen, principalment a Madrid i Barcelona. Fa un mes, finalment, la Comissió Europea va decidir no demandar Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE. De moment ha donat per suficients els plans contra la contaminació presentats pels ajuntaments de Manuela Carmena i Ada Colau.
A les 6.085 morts anuals per diòxid de nitrogen se sumen altres 499 per ozó troposfèric, segons un segon estudi publicat a Atmospheric Environment. L'ozó a nivell de sòl -ingredient de les boires tòxiques característiques de les megalòpolis- es forma per una reacció amb la llum solar de les emissions de vehicles i indústries. L'excés d'ozó genera problemes respiratoris, com l'asma, i pot provocar malalties pulmonars.
Un tercer treball, publicat l'any passat a Environmental Pollution, ha xifrat en 2.683 les morts prematures anuals per la contaminació per partícules en l'aire, també procedents dels tubs d'escapament. Les tres investigacions analitzen dades del període 2000-2009 facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística i el Ministeri de Medi Ambient. Són les últimes dades validades i comparables, segons recalquen els autors. "El 3% de la mortalitat anual a Espanya és atribuïble a aquesta contaminació atmosfèrica", subratlla Julio Díaz, cap del Departament d'Epidemiologia de l'Escola Nacional de Sanitat. Aquesta institució depèn del Instituto de Salud Carlos III, adscrit als ministeris d'Economia i Sanitat.
