Font: CCMA
La FIV té menys èxit amb alts nivells de contaminació (Pixabay)
La contaminació atmosfèrica redueix la fertilitat i fa que s'aconsegueixin menys embarassos fins i tot si es fan servir tècniques de reproducció assistida. Així ho demostra una tesi doctoral, un estudi fet amb dones de Barcelona i Girona, que mostra que les partícules en suspensió redueixen les possibilitats d'aconseguir un embaràs amb FIV. La tesi doctoral ha estat presentada al I Simposi Internacional sobre Dieta, Estil de vida i Fertilitat celebrada al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
En el simposi, organitzat pel Grup de Recerca en Infertilitat de Barcelona de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Fundación Fertty, s'ha presentat una ponència de Miguel Ángel Checa, coordinador del Grup de Recerca en Infertilitat de Barcelona de l'IMIM, en què ha analitzat l'impacte dels contaminants, amb aquesta conclusió: "Les pacients que estan sotmeses a nivells més alts de contaminació a la ciutat de Barcelona, tenen pitjors taxes d'embaràs, encara que sigui per fecundació 'in vitro', i un risc més alt d'avortament."
En el marc de la ponència, s'han presentat els resultats de la tesi doctoral de Mireia González, que ha analitzat aquests efectes en l'èxit de la fecundació 'in vitro' (FIV). El seu estudi ha permès demostrat que l'exposició a partícules en suspensió durant els dies previs a la implantació dels embrions té un efecte directe sobre el fracàs de les tècniques o la possibilitat d'avortament.
González va fer un seguiment de prop de 200 pacients de l'àrea de Barcelona i de Girona que es van sotmetre a un tractament de fecundació "in vitro". Durant el treball va analitzar el paper de les partícules, procedents bàsicament del trànsit de vehicles. També va estudiar la relació amb un altre contaminant, els òxids de nitrogen, però en aquest cas no ha quedat clar el seu paper.
En total va analitzar 486 transferències embrionàries, amb les quals es van produir 215 gestacions (44,23%). D'aquestes, només la meitat van acabar en embaràs. Va tenir en compte els nivells de contaminants atmosfèrics 15 dies abans de la implantació, 3 dies abans, el mateix dia i 7 dies després.
Segons la doctora González, l'increment de la concentració de partícules, sobretot les més petites (PM2,5), els 3 dies previs a la transferència i en el dia de la seva realització "s'associa de forma directa amb un major risc d'avortament i de no obtenir la gestació". I afegeix que la solució no és canviar de tècnica, sinó millorar l'estat del medi: "No s'ha de canviar la tècnica de realització de la fecundació 'in vitro', sinó que han de canviar les ciutats en relació amb la contaminació derivada de la combustió dels motors."
Les pacients que van participar a l'estudi tenien una mitjana d'edat de 37 anys. Els motius més habituals d'infertilitat eren l'edat avançada i la baixa reserva ovàrica -el nombre de fol·licles a l'ovari, una mesura usual de la fertilitat. No hi havia diferències en el tipus de protocol d'estimulació ovàrica utilitzat ni en la forma de fecundació.
Altres estudis mostren el paper de la contaminació
En un estudi presentat al juny a la reunió anual de l'ESHRE (Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia), es demostrava que els alts nivells de contaminació afectaven negativament la reserva ovàrica.
L'equip dirigit per Antonio La Marca, de la Universitat de Mòdena, va dur a terme anàlisis hormonals de 1.300 dones. Els resultats indicaven, com s'esperava, que els nivells de l'hormona AMH -secretada a l'ovari i reconeguda com un indicador fiable de la reserva ovàrica- disminuïen amb l'edat. Però també es va poder associar als nivells de contaminació atmosfèrica, una relació que s'havia suggerit però que no s'havia demostrat de manera clara.
Un altre estudi dirigit per La Marca i publicat aquest any a la revista Human Reproduction no va trobar proves clares que la contaminació afectés l'èxit de les tècniques de fertilització "in vitro". Però aquest estudi retrospectiu, fet amb dades de més de 250.000 cicles de FIV, no considerava la concentració de partícules més grans que les PM2,5 o d'òxids de nitrogen.
En canvi, un estudi publicat a la mateixa revista l'any anterior, fet per investigadors coreans i dirigit per Seung-Ah Choe, mostrava uns resultats semblants als de la tesi de Mireia González. L'estudi es va fer a partir de 6.600 cicles i els resultats indicaven que les tècniques eren menys efectives entre les dones que havien respirat aire més contaminat en comparació amb els que havien estat en un ambient amb aire més net.
