La cooperació entre ajuntaments i la transparència, clau per a les renovables

Les energies renovables representen el futur cap a una societat més sostenible i desenvolupada. Cada cop, però, calen propostes definides que concretin més el pas de la teoria a la pràctica. L'èxit d'una implementació de les renovables a nivell local, passa per una informació transparent i constant cap a la ciutadania i un treball en xarxa dels ajuntaments. Aquestes i altres propostes s'han posat sobre la taula en les Jornades sobre gestió energètica local, energies renovables i participació, celebrades aquesta setmana i organitzades per la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, la Federación Española de Municipios, l'Agència d'Energia de Barcelona i la Red de Ciudades para el Clima. Segons els organitzadors han passat més de 200 participants per l'acte i qualifiquen les jornades com a molt positives. Les jornades van tenir lloc els passats dies 13 i 14, a l'Ajuntament de Barcelona i a la sala d'actes de l'Escola del Treball i Edifici del Vagó, respectivament. Aquest passat dijous es va fer una sessió plenària presidida per Alfonso Alonso Aranegui, alcalde de Vitòria 'Gasteiz i President de la Comissió de Medi Ambient i Ecologia de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Alonso va destacar la necessitat de canviar el model energètic actual, que fomenta el malgastament i uns models de ciutats que contaminen molt. 'Any rere any puja el consum d'energia i els ciutadans creuen que és inesgotable, mentre la puguin anar pagant. La situació és diferent en el cas de l'aigua, ja que, com que moltes poblacions han patit sequera, la població ha comprès que es tracta d'un bé escàs. El repte que tenim és que la gent associï la no-abundància amb el consum energètic'. Ciutats sostenibles La reducció del consum energètic dóna un protagonisme important a les ciutats, que són les que engloben a més massa ciutadana. En paraules de Joan Subirats, doctor en Ciències Econòmiques i Catedràtic en Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona: 'Les ciutats estan vivint un moment significatiu a causa dels nombrosos canvis que estan patint i per assolir la sostenibilitat cal crear capacitats de govern en xarxa, formes d'actuació més horitzontals i més compartides. Subirats va definir la ciutat sostenible com 'una ciutat justa i creativa a l'hora de resoldre conflictes. Hem d'aspirar cap a una ciutat compacta, policèntrica i diversa, que mescli gent i activitats'. Energia i participació ciutadana L'ecobenestar, el benestar social que conviu respectant el medi, és un dels objectius que Subirats proclama que cal perseguir. 'Tenim un problema greu i és que no sempre el diagnòstic de la ciència i tecnologia és immediat. El consens tecnològic i la difusió social no van de la mà, i per tant, és difícil que la societat entengui que aquests problemes ambientals també són els seus. Mentre seguim mantenint la idea que hi ha miracles tècnics i científics, la gent no entendrà que és necessària la seva participació en l'estalvi i el respecte del medi' argumentava Subirats. I va concloure que: 'Calen més elements de participació social, com la negociació, l'experimentació i l'aprenentatge social' ja que per a un canvi d'actitud 'es tendeix a buscar respostes tècniques i això no és suficient. Cal comptar amb el suport de la gent'. Transparència i cooperació Erik Christiansen, Director Gerent de la Cooperativa Eòlica de Middelgrunden a Copenhague, va explicar quins passos va seguir el seu projecte abans de poder materialitzar la construcció de molins de vent, al port de Copenhague. 'Primer de tot el què cal veure és la planificació urbanística de la ciutat o indret on volem posar el parc eòlic i pensar de quina manera afectaran els molins de vents a la ciutat. Després cal passar al convenciment de la població i a la recaptació d'accionistes. El nostre projecte va tenir un cost global de 24 milions d'euros, però va començar només amb els 7 euros que cadascuna de les 10 persones fundadores vam aportar, és a dir 70 euros. Més endavant i a mesura que anava avançant el projecte i amb una informació adequada a la ciutadania vam anar aconseguint més accionistes, fins arribar als 8.500 de l'actualitat' va explicar Christiansen, que va afegir 'cal dir que la rendibilitat que obtenen els accionistes és del 12% o 14%, per tant són uns beneficis molt interessants'. Per assolir l'èxit del projecte 'la transparència és bàsica. Cal que la gent sàpiga de què tracta la proposta i és necessari que se'n parli als mitjans de comunicació' explicava Christiansen. I va afegir: 'És molt important el diàleg amb els ciutadans i l'explicació dels beneficis que l'energia eòlica aporta a la comunitat. Cal flexibilitat i anar resolent els problemes i les crítiques de mica en mica. La informació cap als ciutadans ha de ser continuada, almenys un cop al mes, i s'han d'usar les crítiques dels sectors en contra, per elaborar plànnings que convencin la societat'. Thomas Prudlo, Gerent de la ONG Green City Munich-Teulades fotovoltaiques participades, va coincidir totalment amb Christiansen en l'apartat de la transparència informativa envers l'evolució dels respectius projectes. Prudlo va argumentar el perquè de la possibilitat que la seva ONG pogués impulsar el sector de l'energia renovable. Context favorable 'En els darrers anys hi ha hagut canvis profunds en la societat i s'han demandat solucions sostenibles. Hi ha la disposició a invertir en projectes d'energies alternatives i per tant s'ha demandat la descentralització de l'energia, així com un canvi d'opinió favorable a la protecció ambiental. Per tant, existeix una oferta de tecnologies més avançades que aposten per energies més netes. En aquest context és on la ONG presenta unes propostes concretes, de cara a impulsar les teulades fotovoltaiques. S'exposa el projecte i es contemplen diferents possibilitats amb ofertes atractives. El següent pas és observar els canvis socials i adaptar les noves idees, i en darrer lloc, presentar solucions simples i comprensibles' va exposar Prudlo. I va afegir que 'les renovables són molt necessàries i es poden implementar ara, no cal esperar que passi un segle més'. Els assistents van participar en diferents grups de treball al voltant dels temes energètics, i el dia 13 van fer una visita tècnica al barri del 22@ de Barcelona, projecte premiat per la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima.