10/11/2002 - 00:00
L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha finalitzat el Catàleg d'Espais d'Interès Natural i Paisatgístic del Litoral Gironí, un èncarrec de la Diputació de Girona i de la Fundació Territori i Paisatge. Amb aquest document es pretén protegir 85 espais del litoral gironí que realitzen importants funcions biològiques i paisatgístiques i que fins ara no havien estat catalogats pel PEIN (Pla d'Espais d'Interès de Catalunya) com a susceptibles de protecció.
Aquesta és a relació d'espais a protegir.
Una primera delimitació per part del PEIN dels espais a protegir havia deixat de banda zones de gran valor biològic o agrícola que, segons l'ANG, requereixen protecció. Els espais, situats al llarg de la Costa Brava, inclouen zones humides, forestals, espais amb valor paisatgístic i natural, zones agrícoles valuoses i connectors biològics. Enric Pardo, portaveu de l'Associació de Naturalistes de Girona, recalca 'la necessitat d'avançar cap a polítiques sostenibilistes a la Costa Brava. Fins ara no hi havia cap inventari d'aquestes zones i calia un pla d'acció per protegir el litoral.' La iniciativa de fer aquest catàleg va sorgir de la Carta de Tossa, un moviment municipalista que agrupa 20 ajuntaments i que va néixer el 1998 per fer front a la degradació del litoral gironí. Des d'aleshores, la Carta de Tossa treballa per impulsar un procés de reconversió turística cap a la sostenibilitat.
Durant gairebé tres anys un equip format per dos geògrafs, tres biòlegs, una geòloga, un arquitecte i un advocat urbanista han elaborat un inventari exhaustiu de les àrees que, pel seu interès natural, requerien un tractament i una gestió especial. El catàleg no és una simple enumeració d'àrees d'interès sinó que per a cada espai es proposen fórmules de protecció i gestió. El seu objectiu és convertir-se en un instrument de planificació i gestió del territori a l'abast de les administracions locals i supramunicipals (Generalitat, Diputació i Consells Comarcals). 'És un informe exhaustiu que dóna pautes de gestió ambiental i urbanística, remarcant els canvis que convé fer a cada espai', diu Pardo. El treball ha comportat l'anàlisi del plantejament urbanístic de cada municipi i l'elaboració de propostes viables que puguin portar a terme els ajuntaments. En un principi, les mesures que es proposen al catàleg representen unes despeses econòmiques mínimes per a les administracions. 'La majoria de situacions urbanístiques que s'han de corregir es poden arreglar per la via jurídica', explica Enric Pardo. Aquestes mesures inclouen accions com la redacció i aprovació de plans especials, la inclusió dels espais en el Catàleg del Patrimoni Natural dels municipis, la incorporació de mesures de protecció al planejament vigent i l'establiment d'un estricte règim d'usos. Entre les mesures de caràcter ambiental hi ha la inclusió dels espais al PEIN, la redacció de plans d'ús i gestió, la preservació de la primera línia del litoral i la necessitat de garantir la franja mínima de 100 metres prevista a la Llei de Costes. Els membres de l'ANG són optimistes respecte les possibiltats d'aplicació de les mesures proposades: 'Creiem que la majoria dels ajuntaments les posaran en pràctica, de fet, la demanda d'aquest catàleg venia donada, en part, per les mateixes administracions locals. Esperem que les apliquin perquè el catàleg, sense la seva aplicació, no té cap validesa.'
