Conseqüències del consens conservador
Aquesta línia, que és avui el dogma de les polítiques econòmiques dels països occidentals, va arrencar amb força el 2010. El concepte central del consens conservador és l'austeritat que Antón Costas ha qualificat de necessària per administrar uns recursos públics escassos. Ràpidament, però, ha afegit que " l'austeritat també s'utilitza com a excusa per laminar l'estat del benestar". I ha argumentat la seva afirmació amb una simple anàlisi econòmica. Segons Costas, la situació de dèficit públic que afecta a tants països ha estat conseqüència directa del declivi de l'activitat econòmica, que ha fet caure en picat els ingressos de l'estat via impostos. "I aleshores per què se'ns està venent que la causa del dèficit és el malbaratament en despeses socials?", s'ha preguntat amb fermesa.
Costas ha indicat també que el consens conservador no implica només els partits de dretes, sinó que ha aconseguit convèncer a persones de tot l'arc ideològic i establir-se dins la societat com a única alternativa. Al mateix temps, el catedràtic de l'UB ha recordat que s'està estenent a tots els països un malestar creixent que pren diverses formes i que "ve sobretot de les classes mitjanes que se senten amenaçades". En aquest sentit ha recordat que "històricament l'erosió de les classes mitjanes ha portat al populisme i ha posat en perill la democràcia".
Canviar el relat
Front a les explicacions acceptades fins ara de forma bastant acrítica per la societat, Costas ha proposat "un canvi de relat". El nou relat s'ha de basar en idees clau com: la presa de consciència que estem en depressió i no en recessió; la recuperació del concepte de desigualtat en el debat; i la crítica al pes excessiu de les opinions del món financer.
Antón Costas ha defensat que "l'expert ambiental i econòmic han de deixar de parlar tant al poder i fer-ho més a la societat". I ha vaticinat que, si no es produeix un canvi en la manera d'abordar la crisi, "en els propers 10 anys veurem situacions molt complicades on serà molt difícil desenvolupar polítiques ambientals". També ha dit que l'agreujament dels problemes pot arribar a fer veure que el consens conservador no era l'enfocament adequat.
Costas s'ha mostrat absolutament contrari al determinisme i ha dit que el futur immediat "depèn de les decisions que es prenguin en aquest moment" tot insinuant que un Green New Deal encara és possible.
La sessió d'obertura del cicle de conferències Parlant de la sostenibilitat en un nou marc global ha comptat amb la presència i suport del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Lluís Recoder; de la directora de l'Obra Social de Catalunya Caixa, Marta Lacambra, i del president de la Fundació Fòrum ambiental, Ramon Roca. Aquestes dues entitats són coorganitzadores del cicle junt amb un seguit d'institucions i col·legis professionals. Tots ells han destacat la voluntat de proposar a través del cicle una reflexió per aprofundir en el concepte d'un futur diferent, que com Costas ha subratllat "en realitat és obert".
