La Declaració de Barcelona sobre Edificació Sostenible neix a Construmat

El Saló Internacional de la Construcció, Construmat, organitzat per la Fira de Barcelona, va tancar les portes el passat divendres, 31 de maig. Ha estat una setmana intensa per al negoci immobiliari, en la qual es va estrenar un nou sector, potser avui modest, però amb una gran potencialitat de creixement, el de la Construcció Sostenible. El sector, que estrenava un espai específic al recinte de Gran Via (M2), a l'Hospitalet, neix, segons els organitzadors, amb vocació de continuïtat. La iniciativa, però, ha tingut resultats variables, en alguns aspectes fins i tot un pèl pobres. Caldrà veure, per tant, les següents edicions i conformar-nos, de moment, amb l'edició en una publicació, que veurà la llum properament, d'algunes de les idees i dels projectes presentats en el cicle de seminaris i conferències paral·lel a l'exposició. El contingut de Construcció Sostenible, aquí en podeu descarregar el programa, es va centrar en aquells temes que afecten a la reducció dels impactes ambientals causats pels processos de construcció, en la fabricació i disseny de nous materials i en el desenvolupament sostenible de l'entorn urbà. És per això que es van programar un seguit de conferències i taules rodones per abordar aquestes qüestions. La participació del Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) ha estat crucial en l'establiment d'aquest programa. Tanmateix, la secció de Construcció Sostenible de Construmat també ha tingut la previsible vessant més relacionada amb l'exposició de materials, productes i serveis. Una zona d'estands d'institucions, col·legis d'arquitectes i organismes sectorials implicats en la construcció sostenible, així com de l'exposició d'una àmplia gamma de materials i productes sostenibles procedents de més de 30 empreses comercials: fusta, pintura, il·luminació, aixetes, pannells solars, reutilització d'aigües, aïllants, consultories, publicacions, tallers d'arquitectura, etc. Malgrat les expectetives generades, cal dir que la secció en qüestió era realment molt petita i dispersa. Els visitants podien veure una vintena d'estands, només, alguns dels quals, a més, eren de discutible inclusió, com els relacionats amb la filosofia feng-shui. Curiosament, la destacada presència d'empreses relacionades amb la producció de plaques solars tèrmiques i, en menor mesura, fotovoltaiques, era evident a l'espai principal, però no en el sectorial de construcció sostenible, on només n'hi havia tres o quatre. Entre els productes d'interès, destaca un sistema alemany de reutilització d'aigües grises (Aquaycle - Hansgroe); el mirall energètic (Ecofys), que permet fer seguiment del consum energètic de grans edificis i instal·lacions, amb l'objectiu de sensibilitzar els usuaris; els productes de fusta certificada FSC i la coberta vegetada d'Intemper o el transformador elèctric 'ambiental' i 'biodegradable' de CTIN-INCOESA. La Declaració de Barcelona Un dels resultats plausibles de Construcció Sostenible és l'anomenada Declaració de Barcelona, un document convingut pel Consell Superior d'Arquitectes d'Espanya, el Royal Institute of British Architects (RIBA), la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) i l'American Institute of Architects (AIA). Les institucions signants són de gran nivell, però la Declaració en si mateix és un recull d'idees i compromisos òbviament positius, però igualment generalistes. A continuació la podeu llegir: Declaració de Barcelona sobre edificació sostenible

1.- Avui les ciutats i els edificis són responsablesde metabolismes urbans que poden contribuir al desaprofitament o a l'equilibri, amb greus conseqüències per a la preservació del planeta. 2.- La complexitat dels problemes ecològics de la humanitat no ha de portar al derrotisme, ni tampoc a l'acceptació acrítica d'un creixement incontrolat de l'hàbitat mundial. 3.- Els fenòmens urbans de connurbació i crisi produeixen conflictes que cal estudiar sota una nova visió i utilitzant noves eines. 4.- Els arquitectes representats pels Presidents de UIA, AIA, RIBA i CSCAE, defensen i subscriuen les conclusions de les Cimeres Mundials de Rio de Janeiro, Istanbul i Beijing, per a la sostenibilitat del planeta, els allotjaments, i la perspectiva de gènere, així com les recomanacions de la UNESCO sobre patrimoni i altres moltes sobre bones pràctiques dels assentaments humans. 5.- A pesar que la millor arquitectura és la que més coincideix amb la protecció del medi i que les dues han anat juntes des del principi de la història, el procés constructiu actual és molt negatiu per a la naturalesa i moltes arquitectures contribueixen al desequilibri d'ecosistemes i al desaprofitament de recursos. 6.- Per això és imprescindible mantenir la més rigorosa cultura ambiental dels arquitectes, enginyers, tècnics i del conjunt del sector productiu de la construcció, des de l'enfocament industrial modern, per a ser responsables amb els valors culturals i ecològics de la preservació del planeta i amb l'herència a les futures generacions. 7.- Els projectes de nova centralidat urbana emergeixen com alternatives als conflictes i aporten idees i il·lusions que són patrimoni de tots, per a solucionar integralment problemes d'inclusió social, mobilitat, benestar i assentament de qualitat per als ciutadans del món. Barcelona - entre altres moltes ciutats del món- és un exemple eficient d'aquesta nova sensibilitat i el Fòrum de les Cultures 2004 podrà ser un lloc adequat per a accentuar aquesta reflexió i estendre-la a la societat global. 8.- Els arquitectes i presidents de les institucions professionals aquí representades estan contribuint amb diversos programes: "Celebrating cities", "Urban acupuncture", "Sustainable Design" "Re-thinking Building", "GBC", "Europan", "Social Housing" i molts altres, per a dur al Congrés de la UIA d'Istanbul, de 2005, els millors exemples de biodiversitat arquitectònica i originar un "Bazaar" de les arquitectures del món, on presentar arquitectures d'identitats diferents que garanteixin la condició de ser responsables amb el futur de la humanitat i el seu entorn construït. Per tant, donem la present Declaració de Barcelona en el fòrum de la Fira de la Construcció Construmat 2003, com un avanç del compromís de línies plurals d'acció estratègica mediambiental dels projectes de disseny sostenible en arquitectura, provocant a les ciutats perquè desenvolupin la seva pròpia identitat d'una cultura mediambiental i la defensa dels valors ambientals, fundada en la col·laboració entre els arquitectes i el sector de la construcció per una humanitat en pau i concòrdia amb els seus recursos naturals i els seus valors ecològics, per una nova forma de repensar l'arquitectura com a recurs ambiental de tota la humanitat. En conclusió: Tot apreciant el treball realitzat per Construmat i reconeixent l'important paper que tenen els arquitectes en la presentació de solucions responsables amb el medi, per a projectes de verificació i urbanisme de petites i grans ciutats, en el context de la ràpida degradació de les condicions ambientals, nosaltres, els sotasignats, confirmem el nostre suport a aquestes conclusions, per mitjà de la Declaració de Barcelona a: > La més àmplia col·laboració entre els arquitectes i la resta dels agents de la construcció, en tots els països, per a la investigació, la creació i la distribució de coneixements; > La promoció i utilització compartida de solucions arquitectòniques que condueixin a una Arquitectura global, que apliqui la definició Brundtland de sostenibilitat; > i el repte en marxa d'educar equipar, motivar i inspirar als arquitectes, als professionals de la construcció, a la totalitat de la indústria de la construcció i de la promoció i als ciutadans en general- especialment a aquells que encara no estan compromesos- de tal forma que puguin participar, fins i tot amb millors resultats, per a deixar un món mes segur als nostres fills i als fills dels nostres fills. Els signants: per la UIA (Unió Internacional d'Arquitectes), Jaime Lerner. Pel AIA (American Institute of Architects), Daniel William. Pel RIBA (Royal Institute of British Architects), Paul Hyett. Pel CSCAE (Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, Carlos Hernández Pezzi.

Altres activitats A banda de la signatura de la Declaració de Barcelona, a Construcció Sostenible hi van passar d'altres coses. La Conferència del Consejo de la Construcción Verde de España, per exemple. Amb una assistència més aviat fluixa, va servir per presentar el sistema Leadership in Energy and Environmental Design (LEED) de certificació ambiental d'edificis, amb molta implantació als EUA. Fa poc es va presentar la versió 2.1 del sistema, que simplifica substancialment el procés burocràtic de certificació en relació a la versió 2.0. En aquests moments tenen 842 projectes registrats i 54 de certificats als EUA, que representen 10,5 milions de m2. Al llarg de la setmana, també es va presentar un altre sistema que avalua i certifica ambientalment els edificis. El Green Building Challenge és una organització internacional que promou l'ambientalització d'edificis i que disposa d'una eina pròpia, la GB-Tool. Un instrument, la utilització no està molt més extesa però que té bones perspectives ja que el Ministeri de Foment ha començat a treballar amb aquesta organització i aquesta metodologia per implantar la certificació ambiental d'edificis a l'estat espanyol, juntament amb el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España. Una de les cites més esperades de la setmana va ser la conferència de William McDonough i Michael Braungart. Al final, una sessió molt intensa, de gairebé 3 hores, amb dos "gurús" americans de la sostenibilitat. William McDonough és un arquitecte nordamericà que ha destacat per fer edificis singulars sostenibles i Michael Braungart és un químic alemany que fa anys que fa recerca en la reducció de la contaminació de la química. Junts van crear l'empresa MBDC (McDonough Braungart Design Chemistry. Han publicat conjuntament, entre d'altres, el llibre 'Cradle to cradle'. Acaben d'elaborar els Chicago principles, per ser aplicats a l'àrea metropolitana de Chicago, i estan treballant, a MBDC, en productes singulars, de química no contaminant: moquetes 100% (Shaw) i sabatilles (Nike) 100% reciclables, mobles (Herman Miller), etc. Han treballat especialment en productes tèxtils. Aquests i d'altres exemples es poden trobar en aquesta adreça.