La derogació de l'ecotaxa agreuja l'escenari ambiental a les Balears

Poc després de conèixer la seva victòria a les eleccions al Parlament balear el mes de maig passat, el Partit Popular de les Illes anunciava que derogaria l'ecotaxa. El govern conservador, de fet, havia guanyat un bon grapat de vots amb la promesa que anul·laria l'ecotaxa si guanyava les eleccions. Des del principi, el sector turístic va ser contrari a la implantació d'aquest impost, ja que creia que donava una mala imatge del sector turístic, sense valorar, argumenten els defensors de l'impost, 'que a la llarga comportava grans beneficis per al conjunt de la societat balear'. Malauradament, l'ecotaxa, instaurada pel govern del Pacte de Progrés (PSOE-PSM-EU-Els Verds) a la legislatura passada, ha tingut una existència ben curta. La seva aplicació va començar el maig de 2002 i és evident que no hi ha hagut prou temps perquè aportés els beneficis que hauria pogut comportar. Amb tot, es van poder portar a terme inversions positives, com l'enderrocament d'edificis a primera línia de mar i la compra de patrimoni i d'espais naturals per part de l'administració. L'ecotaxa s'ha d'entendre com un intent per reconduir una situació ja precària i és per això que la seva derogació agreuja un escenari que, cal insistir-hi, ja estava prou tocat, principalment per una política immobiliaria molt agressiva amb el territori, impulsada durant els anys de govern del PP. La llei de l'ecotaxa establia que els turistes paguessin un euro al dia, l'equivalent a una beguda, per la seva estança als hotels de les illes. L'impost tenia les seves mancances, com que l'oferta turística 'il·legal', la no registrada de manera oficial, s'escapava de pagar-lo. I, d'altra banda, no contribuïa prou a reduir el nombre de turistes a les Balears, un objectiu desitjat pels ecologistes. Malgrat tot, era una iniciativa interessant que els turistes ajudessin a tenir cura del patrimoni natural i cultural del qual gaudeixen. Amb els diners recaptats, el Govern planejava invertir en cinc grans àmbits: espais turístics, espais naturals, parcs naturals, patrimoni històric i cultural, i món rural. L'objectiu final de l'ecotaxa era passar d'un model de turisme esgotat a un de sostenible. I és que en els últims deu o quinze anys, la pressió turística al territori balear ha començat a fer-se insuportable. Un model turístic esgotat Les Illes Balears són actualment un dels principals destins turístics del món i reben més d'onze milions (dada de l'any 2000) de visitants cada any. En una superfície total de 5.000 quilòmetres quadrats, l'impacte ambiental i social de tants turistes és impressionant. A banda, hi ha l'imparable desenvolupament immobiliari, que creix any rera any. En els darrers temps s'han construït 40.000 places turístiques cada any, i s'estan explotant de manera desmesurada els recursos naturals. Per posar un exemple, segons dades del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), a Mallorca el consum d'aigua augmenta cada any un 7%. Per crear-la mitjançant dessaladores es necessita més energia i, per tant, més centrals elèctriques. El consum energètic creix un 10% anual, fet que comporta un augment de les emissions de diòxid de carboni i una contribució al canvi climàtic. La producció de residus també creix cada any de manera considerable. A més, l'impacte de tant turisme ha afectat la qualitat de vida dels 800.000 habitants de les illes. Dels 5,9 milions de turistes de l'any 1991 s'ha passat a 11 milions l'any 2000. Aquesta pressió, si no es veu compensada amb iniciatives governamentals per preservar l'entorn, afecta negativament el manteniment dels recursos naturals del territori. El paisatge, que és l'atracció principal dels visitants de les illes, s'ha ressentit d'aquest augment desmesurat de visitants en els últims anys. L'ecotaxa permetia, doncs, que els turistes col·laboressin en projectes ambientals que ara s'hauran de finançar a través dels pressupostos generals de l'Estat o de la comunitat autònoma, i que hauran de pagar els ciutadans de les Illes. D'altra banda, el debat sobre la supressió de l'ecotaxa ha marginat una part de la societat, i només hi han participat empresaris hotelers i del sector turístic. Macià Blázquez, president de la secció mallorquina del GOB i professor a la Universitat de les Illes Balears, explica que 'amb la derogació de l'ecotaxa es deixa d'invertir en projectes de millora del medi i no es portaran a terme inversions que estaven previstes i que eren molt positives'. A banda de no aplicar l'ecotaxa, l'actual govern conservador té propòsits que van totalment en contra del medi, com la construcció d'un parc temàtic a Sa Pobla. El projecte vindria acompanyat de la construcció de més allotjament per als turistes. 'Un dels objectius de l'ecotaxa era que vingués menys gent a les Illes Balears', afirma Blázquez, i les actuacions del nou govern tendeixen a aconseguir tot el contrari. Amb la intenció de donar una imatge de govern 'sostenible', terme que tots els partits polítics volen fer seu, l'executiu de Jaume Matas ha anunciat la creació de 'Balears Sostenible', una fundació suposadament encaminada a protegir el medi. Des del GOB, però, denuncien que tot plegat és una 'mascarada', només cal veure els nous projectes urbanístics que vol tirar endavant el Govern balear. Una altra mesura que s'ha afanyat a prendre l'executiu de les Illes és excloure els representants del GOB, d'Unió de Pagesos i de la Universitat, del Consell Assessor de Turisme. D'acord amb un decret aprovat a finals de 2001, el Consell és l'òrgan consultiu de l'administració turística del Govern. Les seves funcions són assessorar, analitzar i estudiar els temes relacionats amb l'ordenació turística, la promoció, els fons de rehabilitació de l'ecotaxa (ara ja anul·lat), fer propostes de millora, fixar la legislació turística i debatre qualsevol tema relacionat amb el turisme de les Balears. L'única veu del consell és ara la dels empresaris turístics, ja que la resta d'entitats han estat excloses pel Govern de Matas. Des del GOB, no tenen esperances que l'ecotaxa es torni a aplicar 'amb aquest govern' i, ara més que mai, veuen que han de treballar per a la preservació del medi de les Illes. Autorització de la urbanització d'espais naturals El tarannà del nou Govern no presagia res de bo pel futur del medi a les Illes Balears. A banda de la derogació de l'ecotaxa, el PP acaba d'aprovar fa pocs dies la Llei de Mesures Urgents, que prioritza l'edificació i urbanització en espais naturals. La nova llei inclou tres grans mesures: l'edificació de xalets dins àrees protegides d'Eivissa i Formentera, a través d'una modificació de la Llei d'Espais Naturals. La urbanització de 100 hectàrees de garriga i pinar a Campos per tal de construir un camp de polo, un complex hoteler i una urbanització amb places per a 3.000 habitants. I, per últim, preveu permetre la construcció de nous camps de golf a Eivissa i Formentera. Segons el GOB, accions com aquestes representen una derogació encoberta de la Llei d'Espais Naturals a les Pitïuses. D'acord amb càlculs de l'organització ecologista, la Llei de Mesures Urgents pot implicar l'edificació de 6.000 nou xalets a Eivissa i Formentera. A més, també s'està estudiant la construcció d'una autovia que aniria d'Inca a Manacor. Tota una declaració de principis del grup que governarà els propers quatre anys les Illes Balears.