Aquest Sistema d'Indicadors del Turisme Sostenible, impulsat per Turisme de la Diputació de Barcelona, té la voluntat que els indicadors que es desenvolupin tinguin el mateix reconeixement i forma d'aplicació a la resta d'Europa; fet que permetrà comparar l'activitat turística de les comarques de Barcelona amb la d'altres regions i destinacions turístiques europees sota els mateixos criteris de sostenibilitat i accessibilitat.
El diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Miquel Forns, ha recollit, aquest matí a Brussel·les el premi European Tourism Indicator System (ETIS) and Accesible Tourism, atorgat per la Comissió Europea pel projecte "Sistema d'Indicadors del Turisme Sostenible", entre més de 100 destinacions europees candidates, dins la categoria de Gestió Global del Turisme Sostenible.
Per a Forns, aquest premi «ens permetrà reforçar el treball de sensibilització que qualsevol projecte de turisme sostenible necessita i ens ajudarà a visualitzar millor els avantatges de la implementació de Sistemes d'Indicadors de Turisme Sostenible a l'hora de garantir la competitivitat del nostre turisme i de la qualitat de vida de la nostra gent i els nostres territoris». Així mateix, el diputat ha volgut agrair als membres del Jurat dels ETIS Awards per «aquest guardó i per haver-nos escollit com una de les destinacions que millor ha treballat l'estratègia global d'implantació dels indicadors; en especial als que fan referència al turisme accessible».
El treball premiat és fruït de la cooperació entre Turisme de la Diputació de Barcelona i el grup de recerca Anterrit de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració del grup CETT; una cooperació basada en el desplegament d'un sistema d'indicadors per mesurar i comparar l'evolució sostenible de l'activitat turística a 35 destinacions de les comarques barcelonines. Aquest treball ha format part del grup pilot European Tourism Indicators System ETIS, dirigit per la Direcció General de Tourism, emerging and creating industries de la Comissió Europea.
El projecte, el qual han participat també els ens de gestió turística comarcal i els municipis més turístics de les comarques de Barcelona, permet disposar d'aquesta manera d'una eina útil i pràctica per millorar l'eficiència dels processos de gestió territorial del turisme i la seva accessibilitat, tant a nivell local com comarcal. El treball ha estat coordinat pel Laboratori de Turisme (LABturisme) de la Gerència de Serveis de Turisme, i posa a l'abast de gestors i tècnics turístics indicadors i dades d'activitat perquè puguin vetllar per un desenvolupament turístic competitiu, responsable, accessible i respectuós amb el medi.
El camí cap a un turisme sostenible
La Diputació de Barcelona ha elaborat l'estudi "Indicadors de Turisme Sostenible de la província de Barcelona", treball que, a partir de 40 variables, permetrà millorar l'eficiència dels processos de gestió territorial del turisme i de la sostenibilitat en les destinacions i empreses turístiques.
Realitzat per Turisme de la Diputació en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, l'Informe ha comptat també amb la participació de 35 destinacions: 10 comarques de la demarcació (tret del Barcelonès), 11 municipis capital de comarca i 15 municipis més, representatius del litoral, interior i muntanya.
En relació als resultats obtinguts es determina que més de la meitat de les destinacions (68%) disposen d'algun tipus de planificació turística. Cal dir, però, que en els darrers anys alguns municipis han substituït el tradicional pla de turisme (formalitzat amb caràcter plurianual) per un pla o full d'accions anual que guia les decisions sobre turisme. També s'observa en els darrers anys la incorporació del "pla de turisme" en el pla global o integral com a instrument de disseny i planificació del model de futur del municipi. Tanmateix en l'àmbit ambiental queda camí per recórrer, ja que els establiments turístics certificats encara representen un baix percentatge del total (la majoria de les destinacions tenen menys d'un 20% dels allotjaments certificats), i els esforços que fan les destinacions per millorar la seva sostenibilitat no són gaire percebuts pels turistes i, per tant, no suposen un valor afegit a l'experiència.
També es constata una diferenciació clara entre les destinacions segons àmbit geogràfic on s'ubiquen. Els indicadors d'impacte social i cultural identifiquen una massificació turística (volum de turistes respecte residents) significativa en els municipis de litoral i de muntanya. A l'interior, en canvi, la pressió turística és notablement menor. Pel que fa a l'accessibilitat de les destinacions, la majoria disposen de més de la meitat dels seus allotjaments amb habitacions adaptades per a persones amb discapacitat. Tot i això, els atractius per a visitants no són tan accessibles i, de fet, hi ha destinacions que no en tenen cap d'adaptat. Finalment, el 57% de les destinacions analitzades disposa d'algun instrument de protecció cultural, cosa que ha de contribuir a la protecció d'aquells elements patrimonials que esdevenen factors diferencials i identitaris d'una destinació.
Pel que fa a la producció de residus, les destinacions de naturalesa més urbana són les més eficients, és a dir, les que generen menys residus per habitant, mentre que els municipis turístics de litoral (turisme de sol i platja tradicional) són els que en produeixen més. La majoria de les destinacions registren taxes d'entre el 20-40% de residus reciclats. En relació a la contaminació lumínica i acústica, s'ha constatat que en la immensa majoria de les destinacions no es disposa de polítiques per a la seva minimització en el sector turístic. Tanmateix, aquest tipus de contaminació sovint està regulada per ordenances generals que, tot i no ser específiques de turisme, l'acaben regulant. La conservació de la biodiversitat en les destinacions s'ha aproximat a partir del percentatge de superfície protegida (PEIN), essent els municipis de muntanya (Castellar de n'Hug i Rupit i Pruit), juntament amb el de litoral (Sitges), els que tenen més territori inclòs en alguna figura de protecció. En el cas de les destinacions de muntanya, una menor pressió urbanística respecte altres zones més poblades així com les seves qualitats biogeogràfiques afavoreixen la preservació d'àmbits d'interès natural. Mentre que en el cas d'altres destinacions més urbanes, com Sitges, Sant Feliu de Llobregat o Sant Cugat del Vallès, la superfície protegida es vincula més a la necessitat de protegir espais més amenaçats/pressionats.
Aquesta iniciativa esta emmarcada en una fase experimental d'un projecte europeu on la Diputació de Barcelona participa juntament amb altres 106 ens turístics europeus regionals, provincials i d'àmbit local.
