Font: Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona i setze municipis creen el Parc Rural del Montserrat per desenvolupar l’activitat productiva econòmica agrícola, ramadera i forestal en aquest territori de 30.000 ha.
En els darrers 60 anys aquests municipis han perdut el 60% de terreny agrícola. El projecte té voluntat de donar noves oportunitats a joves emprenedors del sector agrícola i ramader a partir de la comercialització de productes sota la marca “Montserrat”
El monestir de Montserrat ha acollit aquest matí l’acte de constitució del Parc Rural del Montserrat, un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona i 16 municipis per un per desenvolupar l’activitat productiva econòmica agrícola, ramadera i forestal en aquest territori.
L’acte de signatura de constitució d’aquest consorci ha anat a càrrec de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, el vicepresident primer, Dionís Guiteras, i els alcaldes i alcaldesses dels municipis d'Abrera, el Bruc, Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Castellolí, Collbató, Esparreguera, Marganell, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Rellinars, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell. L’acte de constitució del Parc Rural, també ha comptat amb l’assistència l’ abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i el president executiu del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
El Parc Rural del Montserrat té com a principals línies d’actuació la recuperació de terrenys agrícoles, la consolidació i augment de la producció agrària, l’elaboració de productes de qualitat, el foment de l’agricultura ecològica, el foment d’infraestructures de reg de suport al cultiu de secà, la venda de productes sota la marca “Montserrat”, la creació d’un banc de terres i la prevenció d’incendis forestals en aquest territori.
En la presentació del projecte s’ha posat de manifest la pèrdua de terreny agrícola destinat en el conjunt dels municipis, que ha passat de les 10.846 ha l’any 1956 a les 4.308 ha l’any 2017, el que suposa una disminució del 60%. Davant d’aquesta situació, els alcaldes impulsors del Parc Rural del Montserrat han remarcat que porten 15 anys treballant en aquest projecte, amb l’objectiu clar de potenciar l’activitat agrícola i ramadera, amb l’ambiciós objectiu de promocionar productes sota la marca “Montserrat”.
Mercè Conesa i Dionís Guiteras amb els representants dels 16 ajuntaments i les entitats implicades en el Parc Rural del Montserrat
Foto: Ramon Viladomat / Diputació de Barcelona
Recuperar l’activitat agrària
Davant d’aquesta situació, la voluntat del Parc Rural del Montserrat és precisament recuperar aquesta activitat agrària amb l’objectiu de donar oportunitats a noves generacions de poder viure en els seus municipis. Així ho ha expressat el vicepresident primer, Dionís Guiteras, al assenyalar que des de la Diputació de Barcelona «volem dotar de les eines necessàries per donar oportunitats de futur als joves perquè puguin viure de la terra». En aquest sentit, Guiteras ha remarcat que «el Parc Rural és excepcional perquè no només és l’espai del parc natural, sinó que abraça un conjunt de territori molt més ampli, a través del qual es volen aconseguir sinèrgies i oportunitats per a petits emprenedors i nous llocs de treball en el sector agrari».
En la seva intervenció al final de l’acte, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha remarcat que des de la Diputació de Barcelona «hem volgut donar el màxim rang a aquesta signatura, acompanyant als municipis en la seva constitució, compartint el compromís de treball i respectant les competències del Patronat de la Muntanya de Montserrat per aquest territori, ja que el que aporta el Parc Rural és fer de cinturó agrícola de consolidació de la muntanya».
Conesa també ha assenyalat que la Diputació amb les universitats està estudiant les tendències de població per als propers 20 anys en el territori i la tendència és una concentració en àrees metropolitanes en detriment de l’àmbit rural. «Aquest fet ens preocupa ̶ ha dit Conesa ̶ i tot i que és una tendència a nivell mundial, hem de donar fortalesa al territori, especialment a les petites poblacions, per assegurar-los qualitat de vida. La tasca de la Diputació és precisament l’equilibri territorial, matisant les desigualtats existents en el territori, amb l’objectiu de que tots els habitants tinguin les mateixes oportunitats». La presidenta ha acabat la seva intervenció assenyalant que «tenir cura del territori és donar-li oportunitats de futur, i no ens podem permetre que el país perdi cap d’aquestes oportunitats».
Altres objectius del nou Parc Rural del Montserrat son la consolidació dels boscos de pastura amb la doble finalitat d’incrementar la silvopastura amb ramats i per la prevenció d’incendis forestals, així com en donar a conèixer i apropar els ciutadans a aquest entorn rural privilegiat dels entorns de la muntanya de Montserrat.
Aquest territori té com a conreu destacat l’olivera, que juntament amb els conreus herbacis, la vinya, els fruiters i el bosc, configuren un paisatge típicament mediterrani on l’activitat ramadera esdevé, a més d’una activitat econòmica i una eina per a la gestió silvopastoral, sense oblidar productes com la mel o l'horta, així com productes artesanals com el mató, el formatge, l'oli i el vi, entre d'altres.
Un paisatge de mosaic
El territori que configura el que és el primer Parc Rural de Catalunya i Espanya, és un espai configurat per un paisatge de mosaic on des de fa anys s’hi desenvolupa una activitat productiva econòmica de tipus agrícola, ramadera i forestal. L’objectiu és que el Parc Rural esdevingui un eix per potenciar i revaloritzar activitats complementàries al voltant de l’artesania alimentària, de l’agroturisme, la restauració i també de l’activitat cultural i lúdica, i impulsar la seva personalitat rural tot reconnectant-se amb l’àmbit urbà.
Aquest territori té com a conreu destacat l’olivera, que juntament amb els conreus herbacis, la vinya, els fruiters i el bosc, configuren un paisatge típicament mediterrani on l’activitat ramadera esdevé, a més d’una activitat econòmica i una eina per a la gestió silvopastoral, sense oblidar productes com la mel o l'horta, així com productes artesanals com el mató, el formatge, l'oli i el vi, entre d'altres.