Font: Diari de Girona
Un tècnic fent funcionar la caldera de biomassa. acn
La Diputació de Girona té comptabilitzats més de 500 edificis municipals de la demarcació que podrien funcionar amb calderes o xarxes de calor a base de biomassa.
Segons el diputat de medi ambient, Lluis Costabella, l'objectiu és arribar al 100% «en un projecte a llarg termini». Des del 2014, l'ens ha posat en marxa el pla de calderes i s'han atorgat 45 subvencions. D'aquestes, 38 ja són una realitat gràcies a una inversió superior als 2,5 milions.
Un pas més en aquest objectiu es podrà dur a terme gràcies als fons FEDER, que ha atorgat la Generalitat. En total, la inversió prevista serà de 4,6 milions per instal·lar calderes a 53 edificis municipals de 22 localitats de les comarques gironines. «L'objectiu és fer un cercle que comença amb la tala d'arbres per mantenir els boscos i fer servir aquesta energia per escalfar-nos», detalla Costabella. De moment, l'aposta per la biomassa ha permès crear divuit llocs de treball i fer un ús forestal de 6.738 hectàrees de bosc.
L'aposta per la biomassa a la demarcació de Girona arrela i comença a donar els seus fruits. Lluny de ser una moda, les diferents iniciatives ja estan donant resultats que es tradueixen amb nous llocs de treball, més hectàrees de bosc utilitzades i una reducció dels costos d'energia dels municipis.
Fins al mes d'octubre, el pla de calderes de la Diputació havia subvencionat la instal·lació de 45 calderes, 38 de les quals ja estan operatives. La corporació ha invertit 2.586.953 euros en aquest programa que ha permès crear 18 llocs de treball. El consum d'estella forestal que fan aquestes calderes és d'uns 17.500m3 anuals, que impliquen gestionar 6.738 hectàrees de boscos de les comarques gironines.
El combustible que mou aquests sistemes és fàcilment assequible ja que un 60% del territori gironí és de superfície forestal.
El diputat de medi ambient de la Diputació, Lluís Costabella, aposta per «fer un cercle» amb el pla de calderes de biomassa. «El cercle comença amb la tala d'arbres per mantenir els boscos i fer servir aquesta energia per escalfar-nos», explica.
En el futur, la biomassa té un alt potencial de creixement. Segons un estudi de la mateixa Diputació i el Clúster de la Biomassa de Catalunya, les calderes es podrien instal·lar a més de 500 edificis municipals. Costabella admet que mantindran les ajudes per arribar a fer un desplegament complet, tot i que admet que «és una inversió importantíssima" i que la proposta és "a llarg termini».
Aquest mig miler de calderes permetrien tenir una potència instal·lada de 56MW i un important consum d'estella forestal de boscos de la demarcació. Els tècnics de la Diputació n'aconsellen la instal·lació en aquells llocs on la inversió es pugui recuperar en menys de cinc anys. «Els tècnics que fan els estudis previs expliquen als ajuntaments que, si entren a dins de la part amortitzable en seixanta mesos, ho tirin endavant», assegura Costabella.
El pla d'Ajuts del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) que atorga la Generalitat permetrà duplicar la xifra de calderes instal·lades fins ara. En total, està previst instal·lar-ne per subministrar energia a 53 edificis municipals de 22 localitats diferents. Aquest projecte, batejat com a Bebiomassgi, contempla una inversió de 4,5 MEUR dels quals 922.000 són aportats per la mateixa Diputació.
Aquest pla s'ha de traduir també amb una disminució del risc d'incendi en una superfície de 2.557 hectàrees i la creació indirecta de 91 llocs de treball. El retorn anual que tindria l'activitat, segons els càlculs de la Diputació, seria de 356.652 euros.
Costabella ha definit aquest fons com «una injecció important» al projecte de la biomassa. «Amb aquesta iniciativa farem un bon forat a la demarcació i aconseguirem accedir a llocs on fins avui ens hi era difícil d'arribar», assegura el diputat.
El Ripollès lidera
Lluís Costabella recorda els inicis de l'aposta de la biomassa en plena crisi. L'objectiu d'una energia neta i de proximitat eren al darrere de la idea. «Els municipis estan contents perquè al principi era una prova i no se sabia com aniria», recorda el diputat. Una de les tasques que s'han fet ha estat fer una «mínima» formació per temes de manteniment per assegurar-se que hi ha «poques averies» i que la inversió es rendibilitzi.
El lideratge en l'aprofitament de biomassa a la demarcació és al Ripollès. Costabella recorda que s'hi van fer les primeres instal·lacions i ara ja s'ha fet un pas més. «Al Ripollès son pioners i ara ja comencen a fer anar no només edificis públics sinó també hotels», explica. La combinació amb gas i altres energies redueixen el risc de quedar-se sense subministrament. Una de les calderes que s'ha instal·lat amb el pla de la Diputació és a Besalú (Garrotxa). La instal·lació dona servei a l'institut escola i al pavelló. El projecte es va posar en marxa l'any passat i ha permès passar la caldera de gasoil com a alternativa per si s'espatlla la caldera.
L'impuls a la biomassa de l'organisme també té en compte el projecte 'BEenerGI' amb el qual s'ofereix assistència tècnica als municipis. Fins ara, un total de 78 municipis l'han sol·licitat. Redactar un projecte té un cost d'uns 3.500 euros mentre que instal·lar una caldera d'entre 100 o 200 kilowatts val entre 100.000 i 170.000 euros.
