'La gent ha de saber que l'energia que consumeix no és neta ni respecta els drets humans'

Notícia de Canal Solidari elaborada per Sílvia Torralba. Canal Solidari ha parlat amb José Proaño, membre de l'ONG Acció Ecològica que aquests dies participa en un Tribunal Popular promogut a Viena per organitzacions llatinoamericanes i europees per denunciar el paper de les transnacionals. Fins avui dissabte 13 de maig, els Caps d'Estat i de Govern d'Amèrica Llatina i el Carib i de la Unió Europea es reuneixen a Viena en una cimera en la qual sobretot es parla de relacions comercials i econòmiques. De manera paral·lela, moviments socials de les dues regions han convocat una trobada alternativa que analitza les conseqüències de les relacions entre la UE i Amèrica Llatina, denunciarà l'augment del militarisme i la violació de drets humans a la regió americana i portarà a terme un Tribunal Popular el protagonista del qual seran les corporacions transnacionals. Al Tribunal hi han arribat més de 30 testimonis de països d'Amèrica Llatina i el Carib on la presència d'empreses transnacionals d'origen europeu té conseqüències negatives per a les persones i el medi ambient. Una de les veus que aquests dies s'escoltaran en aquest judici popular és la de José Proaño, membre d'Acció Ecològica, una ONG equatoriana que des de fa vint anys dóna a conèixer les lluites de comunitats locals que es veuen afectades per les activitats d'empreses nacionals i internacionals. En el seu pas per Barcelona de camí a Viena, Proaño ha parlat amb Canal Solidari sobre la realitat de diverses comunitats amazòniques afectades per Repsol YPF i la necessitat que la gent sàpiga d'on ve la llum que arriba a casa seva i la gasolina que fa funcionar els seus vehicles. Quines qüestions es tracten al Tribunal Popular? La idea és fer un judici sobre les transnacionals europees que operen en els nostres països i tractar temes com l'accés als recursos naturals, la militarització, els drets humans i el diàleg polític entre la Unió Europea i Amèrica Llatina i el Carib. En el nostre cas, parlarem de Repsol i d'un estudi que recull denúncies i testimonis d'Argentina, Colòmbia, Bolívia i Equador. L'objectiu d'aquest Tribunal és denunciar casos de violacions de drets humans per part de transnacionals i exigir una resposta a les empreses, denunciar les relacions totalment comercials que es donen entre els pobles i recordar l'existència del deute ecològic. Quin cas presenta Acció Ecològica davant el Tribunal Popular? Presentem un cas sobre les empreses que operen a la Amazònia equatoriana i en territoris indígenes. Entre aquestes empreses destaca Repsol YPF, que opera en el parc nacional Yasuní. Aquesta zona és una àrea protegida per l'Estat i per la Unesco i un refugi del plistocè i de conservació reconegut internacionalment. Durant l'última glaciació era un espai que no es va congelar, que va servir de refugi per a totes les espècies que després van repoblar tot l'Amazònia i en el qual ara estan presents Repsol i altres multinacionals. Repsol opera concretament en l'anomenat bloc 16, d'unes 200.000 hectàrees i territori huaorani, un poble que tot just fa 40 anys que ha contactat amb la societat occidental. Com afecta la presència d'una transnacional a aquesta comunitat indígena? Els huaorani eren un poble recol'lector, però la presència de l'empresa ha fet desaparèixer part dels seus animals i ha creat relacions de dependència en les comunitats. Això també està relacionat amb la fusta que s'extreu del parc Yasuní i que es transporta per les carreteres construïdes per a les petrolieres. Així, a la zona s'ajunten problemes de deforestació relacionats amb la tala de fusta i les perforacions petrolieres, i problemes de contaminació de les aigües i aire a causa dels abocaments tòxics als rius i de l'emissió de fums.

Tota aquestasituació l'estem denunciant a Equador i a l'Estat espanyol amb campanyes concretes com la iniciativa Contrajunta d'Afectats per Repsol YPF i ara la donarem a conèixer en el Tribunal de Viena. L'objectiu és informar de les situacions que pateixen en la resta del món per garantir la sobirania energètica a països com Espanya, dir que l'energia que aquí consumeixen no és neta ni respecta els drets humans.
El Tribunal Popular que se celebra aquests dies a Viena té lloc al mateix temps que la quarta cimera de Caps d'Estat i de Govern d'Amèrica Llatina i el Carib i la Unió Europea. Quin tipus de relacions haurien d'existir entre aquestes dues regions? La relació ideal comença pel reconeixement d'aspectes com el deute ecològic amb els nostres pobles i el deute històric, per reconèixer que la realitat que viu Amèrica Llatina és fruit d'un procés històric violentat. En aquest context, el primer pas és sensibilitzar la població d'aquesta situació. Sabem que és difícil dir a la població que deixi de comprar a les transnacionals però volem aconseguir que siguin conscients dels seus hàbits i la seva forma de vida, que cada vegada que encenguin la llum elèctrica o que omplin el dipòsit de gasolina del seu cotxe sàpiguen que aquesta energia ve d'Amèrica Llatina i que es tracta de recursos que s'estan esgotant. Encara que se sol fer referència als acords de lliure comerç entre Amèrica Llatina i Estats units, la Unió Europea també potencia aquest tipus de relacions. Com afecten als països llatinoamericans i del Carib? Cada vegada es deteriora més l'Estat i les normatives nacionals que es refereixen al treball, el medi ambient, la salut i els drets humans. Hi ha un ambient permissiu cap a la inversió de les empreses estrangeres, fet que ha debilitat els Estats. Repsol, per exemple, està relacionada amb el Chase Manhattan Bank, un dels bancs presents al Banc Mundial i que fa préstecs multilaterals. És un cas concret de la relació directa que existeix entre les petrolieres, els bancs i organismes multilaterals que defineixen les polítiques en els nostres països. Així, el Banc Mundial o l'FMI, per exemple, diuen a un país que per obtenir més ingressos ha d'exportar petroli; però per exportar necessita construir nous pous, i per a això necessita diners que li prestarà un banc. Tot està relacionat. En aquest context, la nacionalització dels recursos naturals seria una bona solució perquè, almenys, es podria demanar directament a l'Estat que respecti el medi ambient i els drets humans? Sembla que a la llarga és més positiu que estiguin en mans dels Estats. De fet, ja hi ha exemples que demostren que si els recursos estan en mans dels Estats hi ha una distribució lleugerament més equitativa de la riquesa. El repte és reprendre els recursos naturals, encara que és difícil perquè els Estats s'han vist completament desarticulats. Per a la societat civil també és diferent intentar influir sobre el seu Govern i els seus organismes estatals que sobre les transnacionals. Si els recursos pertanyen als nostres països podrem exercir una sobirania i demanar canvis en la política. Quina és la realitat a l'Equador? El petroli està en mans del Govern o de les empreses? El petroli segueix sent de l'Estat, però tot el negoci el fa l'empresa. A més, les transnacionals cada vegada pressionen més perquè se'ls dóni part dels recursos. Les províncies més pobres del país són Orellana, Sucumbíos i Esmeraldas, just les tres províncies petrolieres. El 80% de tots els casos de càncer d'Equador es concentren a Orellana i Sucumbíos i parlar de pobresa és quedar-se curt. El sistema educatiu és elemental, per no dir inexistent, el sistema de salut és inexistent, les carreteres que construeix l'Estat per a les companyies no beneficien les comunitats, les terres i l'aigua estan contaminades... A això se suma el fet que no s'ofereix a la població una activitat econòmica a la qual dedicar-se. I les petrolieres tampoc donen treball a la població local; durant alguns mesos els poden contractar per netejar els terrenys, però després necessiten persones capacitades. En tota la zona no hi ha una sola universitat i la gent no pot ocupar càrrecs que ofereixen les companyies. Per la seva banda, l'Estat es queda només amb el 15% dels beneficis que dóna la venda del petroli, i la meitat es destina al pagament del deute extern. El 7% restant és el que queda per invertir en el país. Acció Ecològica treballa des de fa vint anys a l'Equador denunciant totes aquestes situacions i donant veu a comunitats locals afectades per empreses nacionals i internacionals. Exercir aquesta tasca suposa algun tipus de pressió o amenaces cap a l'entitat? Sí. L'any passat un company nostre, Andrés Arroyo, va ser assassinat per protestar contra un projecte hidroelèctric que suposava fer fora la població de les seves llars. I fa dos anys van matar el company Ángel Shingri. Durant el 2005 vam rebre diverses amenaces. Tot això ho hem fet saber al Govern però les seves paraules han estat vagues i ens ha dit que si denunciem les transnacionals i no les deixem en pau hem d'assumir les conseqüències. En aquest context, quina importància té el suport d'organitzacions internacionals? El suport internacional és bàsic, sobretot per a la difusió i perquè persones d'altres llocs puguin visitar-nos, veure sobre el terreny el que passa i explicar-ho. La idea no és només dir que empreses com Repsol tenen la culpa, perquè no són els únics implicats i la realitat actual combina decisions polítiques, un deute històric i un deute ecològic. Per això és important que les organitzacions difonguin el missatge que el problema és el model de consum energètic, que està oprimint moltes persones.