26/02/2005 - 00:00
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha detectat la presència de la llúdriga (Lutra lutra) a la conca del Besòs. El passat 18 de gener, durant els treballs de seguiment de l'espècie en l'àmbit de Catalunya i en el marc de dos treballs, un d'avaluació de connectors biològics i un altre de determinació de la distribució d'aquest animal arreu de Catalunya, tècnics del Departament van localitzar l'espècie al terme municipal de Granollers. Aquest és un fet remarcable, ja que aquest animal no es localitzava a la conca del Besòs des de feia 30 anys, i, en aquesta zona en concret, fins i tot des de molt abans.
Des d'aquest moment, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, segons informa en un comunicat, 'ha fet un esforç per determinar quina és l'àrea que ocupa l'espècie'. La llúdriga ha estat trobada al riu Congost en la seva totalitat, des de Montmeló fins a Centelles, la Garriga i Figaró inclosos. Les prospeccions realitzades fins ara només l'han detectat al curs baix del Mogent, on algun exemplar s'hi ha desplaçat procedent del Congost.
La seva presència ha estat reconfirmada el dia 5 de febrer i abans d'ahir dia 22 de febrer, tot i que mostra signes de desplaçament dins d'aquest riu, tot utilitzant zones diferents al llarg del temps. Aquestes darreres troballes confirmen la presència sedentària de l'espècie, ja que no es tracta només d'algun exemplar en dispersió o divagant, la qual cosa hi confereix un major valor.
A data d'avui, no s'ha pogut estimar el nombre d'animals que conformen aquest petit nucli, tot i que hi ha més d'un exemplar. Sobre el seu origen, encara no és clar, tot i que l'anàlisi d'ADN procedent de les femtes permetrà de conèixer quina és la zona d'origen: si la Tordera o el Llobregat.
La llúdriga s'ha anat recuperant molt lentament a Catalunya des de finals dels anys 80, moment en què va assolir la situació més crítica (amb menys de 30 exemplars a dos rius compartits amb l'Aragó). Des d'aleshores, s'ha expandit a poc a poc, i ha assolit moltes conques d'on havia desaparegut, entre les quals les del Llobregat i la Tordera, molt recentment. Amb aquest fet, es consolida una expansió que col·loca la llúdriga a les portes del Barcelonès, tant pel Llobregat (ha estat trobada fins a Abrera), com pel Besòs. El seguiment es mantindrà per avaluar aquesta possibilitat, tot i que l'estat actual d'aquests rius encara no és apte per gaudir d'una presència sedentària de l'espècie.
El retorn de la llúdriga en aquesta zona s'ha produït a causa de l'increment d'individus i també de la millora de la qualitat del riu Congost (tot i patir, això sí, un nombre d'agressions elevat). A més de la llúdriga, s'ha avaluat la presència a la zona d'una interessant comunitat d'ocells aquàtics, per exemple bernats pescaires, martinets blancs, esplugabous, corbs marins, blauets, ànecs collverds, polles d'aigua, xivitones, becades, becadells, cueretes, rossinyols bords, etc. Durant el cens internacional d'ocells aquàtics, en aquest tram s'ha comptabilitzat prop d'un miler d'exemplars, repartits entre les espècies anteriors. Això contribueix a deixar palesa que es tracta d'una millora de l'ecosistema en diversos nivells.
Tots aquests fets, inclòs evidentment el retorn de la llúdriga, han fet palesa, encara més, la necessitat de gestionar el riu Congost d'una manera més integral i de tenir més cura envers els seus sistemes naturals. Entre els aspectes negatius, cal considerar l'abundància d'escombriaires, l'escanyament urbanístic, la necessitat de recuperar la vegetació de ribera, i, evidentment, la necessitat de continuar treballant a fi de millorar la qualitat de les aigües, encara insuficient.
Hàbitat, reproducció i ecologia
La llúdriga habita el rius, els llacs, les llacunes i els aiguamolls, i fa incursions a les zones litorals. Les aigües han de tenir prou qualitat i s'ha de conservar l'estructura de les vores. La llúdriga és un bioindicador de l'estat d'un riu.
La llúdriga té la capacitat d'adaptar la seva reproducció a les condicions ecològiques i, per tant, pot reproduir-se al llarg de tot l'any (gestació de 60-62 dies). Al Pirineu, els parts tenen lloc entre maig i octubre, i acompanyen a les femelles una mitjana d'1,7 cries (entre 1 i 4). El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha establert un programa de seguiment a fi de conèixer el moment en què es reprodueix aquest animal.
La llúdriga s'alimenta en un 95-100% de peixos; a casa nostra, principalment ciprínids (barbs, madrilles, bagres, carpes...), encara que, a les muntanyes, també truites. La resta de la dieta, la componen serps d'aigua, crancs de riu, amfibis i, més rarament, mamífers, ocells i insectes. Un fet remarcable és que s'ha demostrat que la llúdriga, lluny d'afectar les poblacions de peixos, és indicadora que són abundants i controla altres depredadors de peixos. Per moltes raons, i contràriament al que es pensava antigament, és un aliat dels pescadors.
Al riu Congost, la llúdriga s'alimenta principalment de carpes i crancs de riu americans, a més d'altres tipus de peixos. El Departament fa una avaluació de les poblacions de peixos a la zona, per estimar les possibilitats d'alimentació d'aquest mamífer i de la resta d'ocells de la zona.
A més, cal recordar que en aquesta zona viu també el visó americà, petit mustèlid exòtic introduït. Manté una població a la zona. La llúdriga, com a d'altres zones, ajudarà amb seguretat a reduir-ne el nombre.
Quant al seu comportament, la llúdriga presenta uns grans requeriments espacials, ja que pot arribar a recórrer 10-20 km en una nit.
