17/06/2005 - 00:00
El 17 de juny es celebra arreu del món el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació. La desertificació és un dels processos de degradació ambiental més alarmants del món, ja que posa en perill la salut i els mitjans de vida de més de 1.000 milions de persones. Es calcula que la desertificació i la sequera ocasionen tots els anys 42.000 milions de dòlars de pèrdues en la producció agrícola. La 58a sessió de l'Assemblea general de les Nacions Unides va designar l'any 2006 com l'Any Internacional dels Deserts i la Desertificació, una iniciativa que demostra com, en l'àmbit internacional, aquesta qüestió té una importància creixent la priorització política. El lema d'aquest any del dia mundial és 'Women & Desertification', i busca subratllar l'important paper de les dones (en molts països encarregades de l'aigua, de l'alimentació i del benestar familiar) en zones afectades per sequeres i fenòmens de desertificació.
L'Estat espanyol, es troba al capdavant entre els països desenvolupats afectats per la desertificació i, segons Ecologistes en Acció, les comunitats més castigades són Múrcia, el País Valencià, Canàries, Andalusia, Catalunya, Castella-la Manxa i Madrid.
El Ministeri de Medi ambient invertirà més de 82,5 milions d'euros per a pal·liar els efectes de la desertificació a l'estat espanyol. Aquesta inversió es realitzarà entre 2005 i 2008, a través de convenis amb tretze comunitats: Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella-Lleó, Extremadura, Galícia, La Rioja, Madrid, Murcia i el País Valencià.
La desertificació, que no és l'augment d'extensió dels deserts existents, sinó el procés de degradació de les terres, s'explica per diferents sectors: l'explotació insostenible dels recursos hídrics, que genera contaminació química, salinització i esgotament d'aqüífers; les pèrdues de la coberta vegetal a causa d'incendis forestals; la concentració de l'activitat econòmica a les zones costaneres, les activitats industrials, el turisme de masses i l'agricultura de regadiu.
Els períodes de sequera, recorda Ecologistas en Acción, 'aguditzen els problemes de desertificació, especialment si no es redueix la demanda d'aigua, i no es penalitza la sobreexplotació dels recursos'. Davant l'actual sequera és previsible que les conseqüències siguin especialment greus, a causa de l'espectacular creixement de les demandes d'aigua que s'ha produït en els últims anys a l'estat espanyol. Ecologistes en Acció considera necessari incrementar al màxim l'eficiència en la utilització de l'aigua.
Per a això, segons l'organització ecologista, cal reduir les pèrdues en les xarxes de distribució, fomentar l'establiment de tècniques de reg eficients, reutilitzar les aigües residuals depurades, etc. 'Les demandes actuals són ja tan elevades, que l'adopció d'aquestes mesures no serà suficient. Per això, serà necessari actuar directament sobre les causes que disparen el consum d'aigua, especialment en la costa mediterrània, on cada vegada són mes les zones en les quals les demandes superen els recursos hídrics renovables. En aquests llocs serà necessari abandonar part dels regadius existents i frenar l'espectacular creixement urbanístic que s'està produint, al ser aquests els dos principals consumidors de l'àrea mediterrània'.
La Direcció general per a la Biodiversitat del Ministeri de Medi ambient està portant a terme diverses actuacions, com la implantació de coberta vegetal protectora i fixadora de sòls, tolerant davant condicions de aridesa extrema, d'economia hídrica i a les tensions ecològiques derivades del canvi climàtic. Així mateix, el Ministeri emprèn tractaments selvícoles adequats a la coberta vegetal protectora per a garantir la seva funcionalitat edafogenética, estabilitat biològica i resistència ambiental. I està realitzant hidrotècnies.
