Font: CCMA
Es publiquen els resultats d'un estudi fet per alumnes d'educació primària amb pares i mestres i amb l'orientació i la supervisió d'investigadors, un exemple del que s'anomena "ciència ciutadana"
El 48% del total dels nous casos anuals d'asma infantil a Barcelona es poden atribuir als nivells elevats de diòxid de nitrogen (NO2). El càlcul s'ha fet gràcies a l'estudi més detallat fet fins ara sobre els nivells d'aquest contaminant lligat al trànsit motoritzat a Barcelona, que està per sobre dels nivells establerts per la directiva europea i per l'OMS.
Un dels detalls més importants d'aquest estudi, a part dels resultats, és que l'han fet alumnes d'educació primària juntament amb pares i mestres, amb l'orientació i la supervisió dels investigadors. És un exemple del que s'anomena "ciència ciutadana".
La recerca l'han fet més de 1.650 alumnes de primària, de 7 i 8 anys, de 18 centres escolars de Barcelona, amb el suport d'uns 36 mestres i amb deu científics del grup de recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'empresa 4Sfera. La metodologia i els resultats s'acaben de publicar a la revista Science of the Total Environment.
Els alumnes havien rebut instrucció per fer servir el material i omplir les fitxes, de manera que les dades fossin homologables per una revista científica (Projecte xAire)
La ciència ciutadana es defineix com la participació de la gent en recerca, amb mètodes que permeten una recollida massiva de dades i processar-les, però amb l'avantatge que també promou el coneixement i la comprensió del mètode científic i la conscienciació sobre problemes com la contaminació.
No és només una activitat educativa i de sensibilització pública, com explica Isabelle Bonhoure, investigadora del grup OpenSystems de la UB: "En aquest intens component participatiu els ciutadans poden ser actors de la recerca i no només receptors d'un missatge. Aquest enfocament de la ciència ciutadana afegeix sofisticació i diversitat al procés de recerca científica, ja que requereix científics professionals multidisciplinaris i la participació d'organitzacions no acadèmiques."
La recerca es va desenvolupar dintre del projecte xAire. Va implicar l'organització de la recollida de dades col·lectiva i simultània a Barcelona de la concentració de NO2 entre el 16 de febrer i el 15 de març del 2018.
La localització dels punts de mesura la van decidir de manera autònoma els alumnes i les famílies seguint el mateix procediment científic. L'activitat de ciència ciutadana no només aporta resultats, com explica el líder de l'estudi, Josep Perelló, catedràtic de Física i membre de l'Institut de Sistemes Complexos de la UB: "xAire ha permès no només evidenciar les problemàtiques al voltant de les escoles i els seus barris sinó que també ha donat arguments a les famílies i escoles per exigir millores en el seu entorn d'acord amb les dades que van recollir."
Després d'una sessió de formació, es van fer grups de quatre o cinc persones que van instal·lar fins a 800 tubs per mesurar l'NO2 seguint un mateix protocol. Això va permetre, finalment, obtenir dades vàlides a 725 punts --671 al carrer, 31 a patis d'escoles i 23 a l'interior dels centres educatius. En comparació, les recollides fetes fins aleshores per científics mai no havien superat els 300 punts de mostreig.
Els alumnes van seleccionar els llocs on posar els tubs per mesurar els nivells i els van col·locar (Projecte xAire)
Els resultats indiquen que a Barcelona hi ha nivells molt elevats de NO2, amb una mitjana anual de 49 micrograms per metre cúbic, per damunt dels 40 establerts com a llindar per la directiva europea i l'OMS. Més d'un 5% de les mostres duplicaven aquest valor llindar.
També es van observar grans diferències entre districtes i dins del mateix districte. Els valors mitjans obtinguts a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, les Corts i Horta-Guinardó són en especial preocupants, segons els investigadors.
Amb les dades obtingudes també s'ha pogut obtenir una estimació més actualitzada i acurada dels models que la comunitat científica utilitza per estimar l'impacte de l'NO2 en la salut.
Així, l'estudi conclou que cada any es produeixen a Barcelona 1.084 casos nous d'asma infantil atribuïbles a l'NO2. Això equival al 48% del total de casos anuals i per això caldria incidir en els nivells d'aquest gas, com explica Mark Nieuwenhuijsen, coautor de l'article i cap de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal: "Si reduïm els nivells d'NO2, especialment al voltant de les escoles, podríem reduir els casos d'asma infantil de manera significativa"
El treball ha permès elaborar un mapa interactiu.
El 2018, els nens i nenes van explicar el protocol científic i el significat de les dades a l'"InfoK".
A més, les escoles participants van lliurar les dades a responsables de l'Ajuntament juntament amb un conjunt de propostes basades en proves científiques. Entre aquestes hi havia la promoció del transport públic i de rutes per als vianants als barris, cobrir part de la ronda de Dalt o accelerar la reforma de l'avinguda Meridiana.
