03/05/2003 - 00:00
El cicle de conferències sobre "La Mobilitat a les Grans Ciutats" va cloure's dilluns al vespre amb un debat on van participar els principals actors implicats en la mobilitat a Barcelona: Carme San Miguel, regidora de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Neus Petreñas, presidenta de les Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Pau Noy, president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Joan Font, del Gremi de Garatges i Joan Torres, del Real Automòbil Club de Catalunya. Els participants al debat van estar d'acord en què Barcelona ha optat per un bon model de mobilitat. La seva assignatura pendent resta en el transport públic a l'àrea metropolitana.
A continuació assenyalem els punts sorgits en el debat per tendir cap a una mobilitat sostenible:
> Gestió integrada de la mobilitat. La gestió de la mobilitat es troba actualment massa dispersa. Per afrontar els nous reptes de mobilitat que planteja el creixement econòmic és imprescindible unificar aquesta gestió. En aquest punt es va destacar la necessitat de crear una Agència de Mobilitat Urbana que integri la gestió de la mobilitat. > Participació dels ciutadans en el disseny de mobilitat. El segle XXI és el de la participació ciutadana i cal tenir en compte l'opinió dels usuaris de la ciutat. A més, cal estudiar la mobilitat des de la planificació urbanística i el medi ambient. Fins ara, el creixement urbanístic no ha tingut en compte la mobilitat. Els polígons industrials, allunyats de les ciutats, i la construcció d'habitacles en llocs privats de transport públic han estat un error que no s'ha de repetir. > El cotxe, fora de la via pública. Fins i tot els representants del RACC i del Gremi de Garatges van coincidir en què cal deixar l'espai del centre de les ciutats per als vianants. L'aparcament s'ha de restringir als espais de "fora calçada". Cal donar preferència als vianants i impulsar l'ús de la bicicleta, com ja han fet algunes ciutats europees (Berlín compta amb 980 km de carril bici). > Eliminació de barreres arquitectòniques. Cal garantir l'accés al transport públic a tots els ciutadans, incloent-hi les persones amb mobilitat reduïda. Barcelona té una assignatura pendent en aquesta qüestió, donat que un gran nombre de línies de metro i autobús tenen barreres arquitectòniques. Amb tot, s'està començant a solucionar. De moment, el cent per cent d'autobusos nocturns estan adaptats. La informació també ha de ser accessible a tots els ciutadans, per la qual cosa és necessari adaptar els plafons informatius a l'alfabet braille. > Compromís amb la protecció del medi. Cal complir els compromisos mundials amb el medi ambient, com el Protocol de Kioto. La majoria de països, i Catalunya no n'és una excepció, s'estan desviant (per excés) de les quotes de contaminació establertes en el Protocol de Kioto. Les ciutats han de disminuir la contaminació per vetllar per la salut dels ciutadans i del planeta.
