Font: Caty Arévalo/Efe Verde
Entre els casos analitzats hi ha el de l'embassament de Flix, "testimoni de més d'un segle d'abocaments de substàncies químiques persistents, bioacumulatives i tòxiques" per part d'Ercros-antiga Erikimia-, un fabricant de productes bàsics per a la indústria química i farmacèutica.
Metalls pesants, com el mercuri o el cadmi, o compostos tòxics persistents, com el hexaclorobenzè o els policlorobifenils, són algunes de les substàncies amb les que Ercros ha propiciat la contaminació generalitzada de l'Ebre des d'aquest punt, segons assenyala l'organització ecologista.
Després de més de 15 anys de litigis, i malgrat haver estat declarada culpable de contaminar "de manera contínua" el medi ambient l'any 2003, Greenpeace recorda que Ercros va ser eximida posteriorment de fer-se càrrec del cost econòmic del seu abocament, del total de la seva neteja amb prou feines aportarà el 5% (uns 10 milions d'euros).
El 2010 van començar els treballs inicials de neteja de Flix, encara que com assenyala Sara del Río, responsable de la campanya de Contaminació de Greenpeace: "hi ha danys ja irreversibles".
L'organització estima que el cost total de restauració ascendirà a 223.300.000 d'euros, dels quals 117 seran aportats per la Unió Europea a través del Fons de Cohesió.
Qui contamina paga?
No obstant això, l'organització ha inclòs el cas de contaminació d'Ercros en el seu informe internacional perquè serveixi d'exemple de "com de complex, car i lent és netejar la contaminació tòxica, així com la dificultat d'assignar responsabilitats amb caràcter retroactiu i implementar el principi de qui contamina paga ".
Amb "Conseqüències ocultes", Greenpeace vol fer veure als governs que "la prevenció en origen, així com la reducció i eliminació de l'ús i abocament de substàncies químiques perilloses és millor i més rendible que haver de lidiar amb les conseqüències de la contaminació" .
En aquesta línia, Del Río ha exigit a les empreses i administracions espanyoles a que es comprometin per un futur "lliure de tòxics", mitjançant l'adopció de mesures urgents, basades en la precaució i la transparència, per eliminar totalment l'ús i l'emissió de totes les substàncies perilloses i assolir l'"abocament zero".
L'informe "Hidden consequences" (en el seu nom original en anglès) parla també d'altres casos de rius contaminats per tòxics, com el del Hudson, als Estats Units, la multimilionària descontaminació va ser pagada per General Electric, o el d'un delta a Holanda, on la restauració, per contra, va ser finançada pels contribuyentes.
