Font: CREAF
El faune lleonat (Hipparchia semele) és una papallona que no s’havia vist encara a la ciutat de Barcelona a través de l’uBMS
L’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes, l’ uBMS, comptabilitza entre maig i juny un 28% més d’espècies diferents de papallones i un 74% més de papallones que al 2019. Un hivern i primavera plujosos, i la interrupció de les tasques de gestió de parcs i jardins a partir del confinament per la COVID-19, podrien ser el còctel que expliqui aquest augment.
L’ uBMS (del seu nom en anglès Urban Butterfly Monitoring Scheme) segueix les papallones de 27 parcs i jardins de la ciutat de Barcelona amb l’ajuda de 64 persones voluntàries que visiten cada quinze dies aquests parcs, fan un recorregut pautat i, mentre caminen, apunten les papallones que veuen. És exactament el mateix sistema que fan servir des de fa dècades els diferents projectes de ciència ciutadana europeus batejats amb el nom de Butterfly Monitoring Scheme i en el qual s’emmarca aquest projecte.
“Entre maig i juny s’han vist un 74% més de papapallones que al 2019, la diferència és significativa i encara més si tenim en compte que a causa del confinament hi ha hagut un 44% menys de visites als parcs per part dels voluntaris ” Yolanda Melero.
Més papallones a Guinardó, Oreneta i Putxet
En total durant aquesta temporada (que comença al març i finalitza a l’octubre) s’han observat 4978 papallones i 39 espècies. La bruna boscana (Pararge aegeria), la blanqueta de la col (Pieris rapae) i la margenera comuna (Lasiommata megera) han estat les papallones més abundants a Barcelona, tal com ja va succeir en 2019. A diferència de l’any passat, les persones voluntàries van trobar una nova espècie a la ciutat, la marró-rossa (Hipparchia semele). D’altra banda, Guinardó, Oreneta i Putxet han estat els parcs de Barcelona amb més biodiversitat en 2020. Segons la coordinadora de el projecte, això es deu al fet que són parcs prop de Collserola i els dos últims es van gestionar d’una manera molt lleu.
L’ uBMS va començar el 2018, el 2019 ja es va instaurar pels jardins de tota la ciutat i en aquest 2020 s’ha vist, sense voler-ho, implicat en una prova pilot difícil d’imaginar. Què passaria amb les poblacions de papallones si es confinés a la població i es frenés la gestió dels parcs i jardins en sec? Els resultats parlen per si sols. Els motius poden ser molts, però encara no s’han pogut corroborar científicament els factors més importants o rellevants.
Molta pluja i jardins més assilvestrats
El factor que es creu que ha estat més decisiu per a aquesta explosió de papallones ha estat la pluja. “L’hivern i la primavera han estat extraordinàriament plujosos i això sempre és bo per a les papallones perquè hi ha més aliment disponible. De la mateixa manera, sabem també que la contaminació o la presència humana afecten menys a les poblacions de papallones”. D’altra banda, tot i que el projecte no té dades per quantificar les diferències que hi va haver en la gestió dels parcs entre 2019 i 2020, si que hi ha evidència científica que demostra que gestionar els parcs i jardins deixant zones naturalitzades, amb flors silvestres, i amb poc ús de pesticides, augmenta la diversitat i el nombre de papallones als jardins.
“No han tallat les plantes, es veu agrest. Espero que no les tallin. Avui hi he estat de nou i he vist 8 papallones!”. Aquest el missatge que el passat 15 de juny enviava des de la Plaça Gaudí de Barcelona la voluntària que col·labora amb l’ uBMS, l’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes de Barcelona, a la seva coordinadora al CREAF, Yolanda Melero. La mateixa voluntària que el 2019 va veure una sola papallona entre maig i juny i que aquest any n’ha comptat fins 93. En la seva tercera temporada de funcionament, aquest observatori ciutadà ha pogut corroborar amb dades el que molts havien intuït amb un simple passeig: el confinament ha multiplicat la presència de papallones a les ciutats. Concretament, els resultats per Barcelona de l’uBMS conclouen que entre maig i juny de 2020 s’han observat un 28% més d’espècies diferents de papallones i un 74% més d’individus que al 2019.
Parc Gaudí abans de la gestió. Foto: Voluntària de l’uBMS
Parc Gaudí després de la gestió, sense flora silvestre. Foto: Voluntària uBMS
En realitat, les dades de l’uBMS reforcen aquesta idea. “Durant el confinament es va parar la gestió dels parcs i jardins, Barcelona es va omplir de plantes silvestres i flors i això va tenir un efecte positiu en les poblacions de papallones”, comenta Octavi Borruel, responsable de el Programa de Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.
“L’Ajuntament impulsa el projecte de l’Observatori de Papallones Urbanes perquè forma part de el Pla del Verd i de la Biodiversitat 2012-2020 de Barcelona, i dins d’aquest pla es contempla la possibilitat de deixar zones de jardins naturalitzades que ajudin a millorar la biodiversitat”, Octavi Borruel, Ajuntament de Barcelona.
De fet, la mateixa voluntària que a mitjans de juny comptava les papallones a desenes, a finals de juny va alertar el canvi. “Avui he anat a plaça Gaudí pel recompte. Han podat una gran part darrera del transecte 1, on sempre hi havia papallones. Una pena”. Amb aquests resultats, el CREAF i l’Ajuntament de Barcelona continuen treballant conjuntament per avançar en el canvi cap a un model de ciutat més verda i respectuosa amb la biodiversitat, que no sigui una bombolla de ciment aïllada en la qual no poden entrar ni circular animals.
