La població d'aus agrícoles i urbanes s'ha reduït a Espanya en dues dècades

Font: EFE Verde

05/11/2019 - 08:00
Font: EFE/Beldad

Font: EFE/Beldad

Les poblacions d'aus d'ambients agrícoles s'han reduït gairebé un 20% en els últims 20 anys a Espanya, mentre que al medi urbà "el declivi de les aus comunes en el mateix període (1998-2018) és proper al 12%", segons l'última publicació del Programa de Seguiment Sacre de SEO / BirdLife.

El medi agrícola és el tipus d'hàbitat o ambient que inclou "major nombre d'espècies d'aus en estat desfavorable i amb majors declivis poblacionals a Espanya i a Europa", informa l'organització en un comunicat.

Les espècies d'aus d'ambients agrícoles amb major reducció de població són el xoriguer comú, el botxí meridional o el cruxidell, entre altres, que s'han reduït gairebé un 20% en els últims 20 anys a Espanya, segons les dades del Programa de seguiment d'Avifauna i Grups de Treball 2018 de l'organització.

Aquest declivi s'ha incrementat en l'últim any en "tots els tipus agrícoles considerats excepte en els del nord d'Espanya", on ha millorat lleugerament. Espècies com l'oreneta vulgar, el pardal comú, el gafarró, la garsa i el falciot comú "es troben en declivi moderat", segons l'organització.

 

Augment espècies exòtiques

Mentre que l'estornell vulgar o el colom roquer "estan en situació estable" i altres com l'oreneta cuablanca, la cotxa fumada, l'estornell negre o el falciot pàl·lid "han arribat a un increment moderat".

En general, sense comptar amb les aus exòtiques i oportunistes, com la cotorra, en el medi urbà "el declivi de les aus comunes en el període 1998-2018 és proper al 12%".

El coordinador de Ciència Ciutadana de SEO / BirdLife, Juan Carlos del Moral, adverteix que "l'augment d'espècies exòtiques invasores com les cotorres, pot donar la impressió que cada vegada hi ha més aus en aquest mitjà i ocultar el mal estat de les espècies que sempre han habitat en els nostres pobles i ciutats ".

 

Qualitat de vida

La població d'aus d'ambients agrícoles és un dels indicadors de biodiversitat que considera l'Agència Europea d'Estadística (Eurostat) per avaluar la qualitat de vida.

Per al període 2014-2020 aquesta dada s'inclou en el Marc d'Avaluació i Seguiment que estableix la Comissió Europea (MCES), com un dels 15 indicadors de context en matèria ambiental per al desenvolupament, i "pràcticament l'únic de biodiversitat entre els 16 indicadors d'impacte global de la Política Agrària Comuna (PAC) ".

Precisament, l'última reforma de la PAC "ha reforçat la necessitat d'integrar i visibilitzar la contribució d'aquesta política als objectius ambientals de la Unió Europea", així com d'aturar la pèrdua de biodiversitat i garantir la conservació de les espècies i hàbitats de major interès, ha afirmat l'organització. 


 

Categories: 

Relacionats

Article

L'Ajuntament de Lleida proposa als seus veïns i veïnes que també poden contribuir de forma important a incrementar la biodiversitat urbana, a estendre i repartir la vida natural per la ciutat i, alhora, a connectar els parcs i grans espais verds de Lleida. 

Article

L’Ajuntament de Reus farà una salt decisiu durant aquest mandat per avançar cap a una ciutat més verda i sostenible. Per això impulsa el pla Reus Respira (R2) amb tres objectius clars: la planificació, la protecció i l’ampliació de l’arbrat de la ciutat.

Notícia

L’Atles de Biodiversitat de Barcelona ja incorpora dades de crustacis i mol·luscs gràcies a la ciència ciutadana. Les dues noves capes han estat creades íntegrament amb dades ciutadanes recollides per l’ICM-CSIC, que el 2021 va permetre també afegir la capa de peixos a la guia.

Butlletí