La precarietat rera les roses

Les previsions de venda de roses per aquest Sant Jordi mantenen la tònica de l'any passat. El gremis, majoristes i associacions de floristes esperen vendre entre cinc i sis milions de roses dissabte, una xifra rotunda -el 60% de les vendes anuals d'aquesta flor es produeix en un sol dia!- que supera la capacitat de producció del país. L'any passat, segons les dades del Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya, que té seu a Vilassar de Mar, i del Mercat Central de la Flor de Mercabarna, més de la meitat d'aquestes roses van provenir d'altres països, sobretot de Colòmbia (una potència mundial en el sector de la flor tallada), l'Equador, Israel o Kenya. La presència de rosa produïda de forma respectuosa amb el medi és, des dels últims anys, anecdòtica. És menys anecdòtica, però, la terrible situació que s'amaga rera moltes d'aquestes flors i que, paradoxalment, regalem amb tant d'amor. La producció intensiva d'aquesta flor en països en vies de desenvolupament ve acompanyada, gens sorprenentment, de greus problemes de salut per als treballadors que les cultiven i manipulen, sobretot a causa de la fumigació amb productes químics, molts d'ells limitats a Europa. L'ús intensiu de plaguicides provoca moltes malalties laborals (migranyes, alèrgies, gastrointeritis), tota vegada que tenen també forts impactes ambientals en les aigües de les zones de cultiu. Recentment, l'excel·lent pel·lícula 'María, llena eres de gracia' ho reflexava prou bé, on la protagonista -per cert, candidata a l'edició 2004 dels Oscar de Hollywood, patia en una maquela de producció agrícola. De fet, les condicions de treball per atendre les comandes milionàries de països com els Estats Units (i el seu Valentine's Day) són també dramàtiques. A Colòmbia, el 80% de les persones ocupades en el sector de la floricultura són dones. La gran majoria d'empreses no autoritzen els sindicats i ofereixen, quan els ofereixen, contractes de molt curta durada, per evitar al màxim les treballadores embarassades. Aquesta situació ha alertat diferents grups activistes de Colombia i l'Equador, el quart productor mundial de Roses i, especialment, diferents organitzacions nordamericanes. L'influent magazine Mother Earth hi va dedicar un extens seguiment a aquest tema. Una altra de les conseqüències de l'extensió d'aquesta mena de cultius -al qual en molts casos s'ha donat un valor discutible com a alternativa al cultiu de coca- és la progressiva desaparició de la biodiversitat. Cal sumar, a banda d'aquestes consideracions de salut pública i condicions laborals, la petjada ecològica de l'exportació de la flor tallada, havent de travessar un oceà en cambres frigorífiques situades en avions. Les xifres d'aquest transport, tan poc romàntic, no són clares, a ningú se li escapa, però, que es tracta d'una qüestió molt espinosa. Roses solidàries, malgrat tot Aquest any, les associacions, gremis i mercats de la flor de Catalunya i Andorra han promogut la campanya Rosa Solidària, que té per objectiu ajudar les víctimes del tsunami del Sud-est Asiàtic, una iniciativa que no té cap cost addicional per al client, ja que valdrà el mateix una rosa solidària que una de normal. Qui n'assumeix el cost és el mateix florista -s'espera que s'hi adhereixin almenys 400 dels 2.000 establiments de Catalunya'. Es preveu recollir entre 60.000 i 100.000 euros que es destinaran a les ONG Intermon-Oxfam i Fundación Vicente Ferrer. Més informació: Article a Environmental Health. Article publicat al Frankfurter Rundschau Das Magazin on es descriu el 'viatge' d'una rosa de Nairobi a Frankfurt Article de Gustavo Duch, a Biodiversidadla.org