La presència de sòlids flotants augmenta en les principals rutes de navegació

Més informació sobre la jornada, aquí. La jornada 'Qui embruta el mar?', organitzada per l'Agència Catalana de l'Aigua ha mostrat que el 60% dels residus recollits per l'ACA són plàstics i fusta i que els residus flotants al litoral català no han disminuït en els darrers quatre anys. 'La presència d'aquestes restes augmenta en les principals rutes de navegació', han conclòs els experts. La jornada ha tingut com a objectiu posar en comú les causes d'aquesta problemàtica i buscar-ne les solucions possibles. S'han presentat, en aquest sentit, les conclusions preliminars dels resultats d'un estudi sobre la problemàtica de la brutícia al mar impulsat per l'ACA i coordinat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, amb la participació de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals del CSIC, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. Entre les conclusions de l'estudi destaca que els sòlids flotants artificials són més abundants a prop de costes densament poblades i amb activitat turística important, i que augmenta en les principals rutes de navegació. Però també hi tenen un paper molt important les condicions meteorològiques, les pluges, el transport i l'acumulació a causa dels corrents marins que fan que els sòlids flotants arribin a indrets a escales de milers de quilòmetres de distància de les seves fonts d'origen. Aquesta problemàtica es detecta a zones costaneres d'arreu del món. Algunes dades Les dades de quantitats globals de sòlids flotants recollits per les embarcacions de neteja, a tot el litoral de Catalunya, els quatre darrers estius, no han mostrat diferències significatives, segons l'ACA. De mitjana, les embarcacions han recollit al voltant de 950 m3 de sòlids per temporada que, en pes, suposen unes 190 tones (el volum equival aproximadament a un 20% del pes). Aquest valor suposa, de mitjana, que les 52 embarcacions han recollit 2 tones de sòlids flotants per dia, des de mitjan juny fins a mitjan setembre. En conjunt, aproximadament el 60% dels sòlids flotants recollits són d'origen humà (antròpics) i el 40% restant, d'origen natural. La presència dels residus sòlids flotants és desigual al llarg del litoral català. En percentatges, els trams de costa on la xifra és més elevada són: > la part nord del cap de Creus (73%), > el Barcelonès (53%), > el tram sud de la Selva (47%), > el Baix Llobregat (32%), > la zona propera al cap de Salou (21%). La distribució dels residus sòlids està directament relacionada amb els corrents marins. Així, els sòlids flotants del golf de Lleó afectarien fonamentalment el nord del cap de Creus, i en molt poques ocasions arribarien a altres punts de la costa. Els sòlids generats a l'àrea metropolitana de Barcelona afectarien igualment tant la part nord del litoral com la part sud. Les aportacions del riu Ebre tenen una afectació important a escala local (àrea del delta de l'Ebre), però el seu efecte no arriba més enllà del Tarragonès. Sòlids flotants En relació amb els tipus de sòlids flotants recollits a les aigües litorals i a les platges de Catalunya, els plàstics i les fustes acumulen el 60% del volum total de sòlids, mentre que el 40% restant correspon a d'altres tipus de sòlids. De mitjana, el 32% dels sòlids flotants correspon als plàstics, el 28% a les fustes, el 16% a vegetals marins, el 13% a materials orgànics (escumes, restes orgàniques, animals morts...) i el 9% a d'altres tipus de sòlids, com ara metall, vidre, etc. Pel que fa a les fustes, de mitjana, un 45% correspon a restes vegetals terrestres i un 55% a fustes manufacturades. En relació amb la distribució de sòlids flotants recollits a les aigües litorals i a les platges de Catalunya, s'observa que el litoral de la demarcació de Barcelona és on es recullen les quantitats més elevades de sòlids per longitud de costa, seguides de les quantitats recollides a la demarcació de Tarragona i de Girona. La majoria d'objectes artificials recollits a les aigües litorals de Catalunya són plàstics, de l'ordre del 70%. La major part d'aquests objectes provenen d'activitats domèstiques i lúdiques i, per tant, s'originen majoritàriament a terra. Les escumes a les aigües litorals són vegetals En general, informa l'Agència, sempre s'ha considerat que les escumes són un fenomen natural inherent al mar, i que per si mateixes no comporten problemes per a la salut humana. Perquè es generin escumes a mar, cal que hi hagi una confluència de factors físics i químics. Així, i en general, els factors físics (vent, onades, corrents...) interaccionen amb substàncies que contenen propietats tensioactives (matèria orgànica...) i generen escumes. El mar conté una elevadíssima quantitat de substàncies tensioactives, tant d'origen natural com provinents de l'activitat humana. Entre aquestes substàncies, la més destacable i abundant és la matèria orgànica present en el medi marí, ja sigui per producció pròpia o per aportacions procedents del continent (a través dels rius i les rieres). A Catalunya, la presència d'escumes és un fenomen conegut i observat de fa temps. Les tasques de vigilància que s'efectuen periòdicament tots els mesos de l'any, i més intensament durant els mesos d'estiu, indiquen que la presència d'escumes s'observa durant totes les estacions, si bé no d'una manera homogènia. A la primavera i la tardor, l'aparició d'escumes és més freqüent que a l'estiu i l'hivern, fet que es constata a tot el litoral de Catalunya. S'observa també que la freqüència d'aparició d'escumes és més alta al litoral de Barcelona que al de Girona i Tarragona, i que això es repeteix a totes les estacions de l'any. A l'estiu de 2004, l'Agència Catalana de l'Aigua va iniciar un estudi que continuarà durant l'estiu de 2005, amb motiu del qual es van efectuar controls analítics d'escumes de tot el litoral per identificar si podien estar associades, o no, a episodis de contaminació urbana fecal, a episodis de contaminació industrial o bé a la presència de fitoplàncton tòxic a les aigües. Les anàlisis efectuades fins ara han posat de manifest que responen, exclusivament, a causes o factors naturals. Font: DMAH / ACA.