10/11/2007 - 00:00
L'informe d'evaluació del Medi a Europa, elaborat per l'Agència Europea del Medi Ambient, repassa les principals variables en un continent que continua tenint moltes assignatures pendents. Les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, la falta de protecció de la biodiversitat i els contaminants continuen sent els punts dèbils assenyalats per un informe, la quarta edició del qual s'ha fet pública aquesta setmana, que en aquesta ocasió amplia l'abast als països de l'Europa oriental, el Caucas i l'Àsia Central. L'informe assenyala la conveniència d'impulsar polítiques integrades en tot aquest àmbit.
La quarta avaluació de l'informe 'El Medi Ambient a Europa', elaborada per l'Agència Europea del Medi Ambient, estudia en aquesta ocasió 56 països de tres continents, amb l'objectiu d'abordar conjuntament els grans reptes ambientals. L'estudi, fet públic avui, abarca l'anomenada regió paneuropea --Europa, Europa Oriental, Caucas i Àsia Central-- i té per finalitat proporcionar informació políticament rellevant, actualitzada i fiable sobre les interaccions entre el medi i la societat.
La primera avaluació exhaustiva de l'estat del medi en l'àmbit panaeuropeu es va presentar a Sofia el 1995. En les conferències ministerials celebrades en 1998 i 2003 a Aarhus i Kíev, respectivament, es van presentar avaluacions actualitzades. El present informe és el quart d'aquesta sèrie i s'hi avaluen, en la mesura del possible, els avanços principalment pel que fa al Sisè Programa d'Acció en matèria de medi de la Comunitat Europea i l'Estratègia Ambiental per als països d'Europa oriental, el Caucas i Àsia central.
L'informe ha estat elaborat en col·laboració amb diverses organitzacions internacionals, institucions governamentals i organitzacions no governamentals de tota la regió.
En l'informe s'assenyala que s'ha avançat en la promoció de les polítiques ambientals, però que el gran dèficit està en l'execució i en l'absència de plantejaments polítics integrats. Tampoc hi han ajudat les diferències en la informació ambiental en aquesta vasta regió pel que fa a la qualitat, la disponibilitat i la fiabilitat de les dades, que difereixen notablement.
Canvi climàtic:
Les emissions de gasos d'efecte hivernacle han augmentat en els últims anys en la gran majoria de països europeus i es preveu que segueixi aquesta tendència en el futur. Encara que molts països europeus han adoptat programes nacionals per a reduir les emissions, alguns d'ells seguiran tenint dificultats per a complir amb els objectius de Kyoto, es deixa clar en l'informe. El Protocol de Kyoto, dins de la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, i el seu primer període de compromís només representen un primer pas per a afrontar el canvi climàtic, es subratlla.
La UE proposa com objectiu la reducció de les emissions globals fins a un 50 % en l'any 2050 a fi de limitar l'augment de les temperatures fins a un màxim de 2 graus per sobre dels nivells preindustrials, una acció necessària per a evitar impactes insostenibles a causa del canvi climàtic en el futur.
Es preveu que alguns efectes inevitables del canvi climàtic afectin a la major part dels sectors de l'economia i els recursos naturals, fins i tot encara que es posin en marxa programes de mitigació eficaços. L'informe diu que 'és molt important adaptar-se també a aquests impactes mitjançant el disseny i aplicació de polítiques i mesures adequades en tots els sectors de la societat'.
Biodiversitat
L'informe mostra com 'la pèrdua de biodiversitat i el declivi de les funcions dels ecosistemes segueixen sent motiu de gran preocupació a tota la regió'. Per altra banda segueix creixent el nombre d'espècies alòctones invasores a la regió. En aquest sentit, l'Agència Europea deixa clar que 'l'objectiu general de la Resolució de Kíev de frenar la pèrdua de la biodiversitat a la regió per a 2010 no podrà aconseguir-se sense una considerable inversió addicional en esforços i recursos'. No obstant això, d'acord amb la Resolució de Kíev, s'estan engegant programes educatius i de conscienciació pública. S'ha avançat de forma significativa en la creació de xarxes ecològiques, com per exemple la Xarxa Ecològica Paneuropea i la xarxa Natura 2000. Tot i que està clar que comencen a prendre forma, encara que no es disposa encara d'informació suficient sobre el seu estat de conservació. La preocupació pel medi ambient s'està integrant cada vegada més en els sectors agrari i forestal. No obstant això, l'agricultura segueix exercint una pressió considerable sobre la biodiversitat, s'adverteix. Encara no s'ha arribat a l'objectiu polític específic d'identificar abans de 2006 les terres de cultiu considerades com 'd'alt valor natural'.
Medi marí i costaner
La eutrofització segueix sent un problema a tots els mars tancats i a totes les masses d'aigua marina protegides en la regió paneuropea. La reducció de les fonts difuses de nutrientes, sobretot procedents de l'agricultura, segueix sent un repte important que exigeix una actuació més intensa. La sobreexplotació pesquera segueix estant molt estesa en tots els mars. La recuperació de les poblacions de peixos passa per unes polítiques més eficients i un compliment més rigorós de la legislació, sobretot per a frenar la pesca il'legal, i també per a reduir els impactes de les pesqueres en l'ecosistema marí en el seu conjunt, denuncia l'informe. El text també adverteix que 'és probable que el canvi climàtic afecti als mars i les costes, inclosos els organismes marins'.
Consum i producció sostenible
El concepte de consum i producció sostenible és cada vegada més habitual en l'agenda política. No obstant això, són pocs els resultats concrets i es fa necessari establir estratègies d'aplicació i instruments capaços de mesurar els impactes sobre el medi, recomana l'informe. Els nivells d'ús de recursos per càpita s'han mantingut estables en totes les regions durant els últims anys i s'ha assolit una certa dissociació entre l'ús de recursos i el creixement econòmic. L'eficiència en l'ús dels recursos varia de forma significativa entre els diferents països, i és diverses vegades major a la UE-15 que en la UE-10 i en els països del sudest d'Europa i fins a vint vegades major que als de l'EOCAC. Les categories de consum que generen els majors impactes ambientals al llarg de tot el seu cicle de vida són els aliments i les begudes, el transport privat i l'habitatge. A la UE, es llegeix en l'informe, 'el turisme i el transport aeri estan començant a emergir com àrees clau de futurs impactes'.
Residus
La regió paneuropea està generant cada vegada més residus. Els abocadors, l'opció menys adequada des d'un punt de vista ambiental, assenyala l'informe, segueixen sent el mètode de gestió de residus més comú en tota la regió. S'observa un cert avanç en els Estats membres de la UE quant a la limitació del percentatge de residus urbans dipositats en abocadors. Molts països de EOCAC i del sudest d'Europa han elaborat estratègies de gestió de residus i legislació específica sobre residus que, no obstant això , encara no tenen una aplicació efectiva. El repte continua sent la recollida selectiva de residus i el seu dipòsit en abocadors segurs.
Agricultura
L'agricultura intensiva moderna comporta freqüentment impactes negatius a conseqüència de l'ús de recursos i la contaminació d'aire, aigua i sòl. Per altra banda, l'agricultura segueix ocupant una funció positiva en la preservació dels paisatges i la biodiversitat a Europa. En els països meridionals de la UE-15 i en el sudest d'Europa ha augmentat la superfície de regadiu, el que mostra una tendència constant cap a la intensificació de l'agricultura. El regadiu ha originat sovint descensos en els recursos hídriccs i la pèrdua de qualitat, salinització i degradació del sòl, especialment en el sud i l'est de EOCAC.
Turisme
L'afluència de turisme internacional a la regió paneuropea segueix en augment. El turisme és un dels principals impulsors de l'increment en la demanda dels mitjans de transport més perjudicials en termes ambientals: els automòbils particulars i, encara pitjor, el transport aeri. Les costes, les illes i les muntanyes són especialment sensibles a l'expansió turística, subratlla l'informe. La degradació ambiental, en ocasions irreversible, ja és palpable en certes destinacions populars de turisme de masses. Es preveu un augment dels impactes ambientals derivats del turisme com resultat de la creixent afluència i dels canvis demogràfics i d'estil de vida. El comportament dels turistes és un factor determinant per a la sostenibilitat del sector.
Transport
El consum energètic i les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents del transport al sudest d'Europa i a Europa occidental i central estan experimentant un ràpid creixement, en paral'lel al creixement general del transport. A Europa occidental i central, el consum energètic del transport i les consegüents emissions de CO2 per càpita segueixen sent de dues a quatre vegades més alts que al sudest d'Europa i l'EOCAC. 'El desenvolupament de solucions de transport urbà competitives és una forma de combatre els problemes de congestió del tràfic i de qualitat de l'aire, així com de millorar la seguretat en el transport'. Les ciutats han de planificar-se i desenvolupar-se tenint en compte el transport públic, perquè aquest pugui arribar a ser una solució competitiva.
Qualitat de l'aire
La contaminació atmosfèrica, originada fonamentalment per partícules fines i ozó troposfèric, segueix suposant una important amenaça per a la salut: redueix l'esperança mitjana de vida a Europa occidental i central en gairebé un any i afecta al desenvolupament saludable dels nens. En els països d'EOCAC s'ha registrat un increment superior al 10 % en la majoria dels contaminants atmosfèrics com a conseqüència de la recuperació econòmica, de l'increment del transport i de la falta d'eficàcia de les polítiques de protecció contra la contaminació atmosfèrica. A la zona d'EOCAC, la deficient qualitat de les dades impedeix una avaluació exhaustiva de la qualitat de l'aire i les seves conseqüències. No obstant això, les escasses dades disponibles indiquen que la major amenaça per a la salut a la zona d'EOCAC i al sud-est d'Europa prové, igual que a Europa occidental i central, de petites partícules i els seus components tòxics.
Aigües continentals
En la regió paneuropea, el nombre de persones que no tenen accés a aigua potable en condicions de seguretat i a serveis de sanejament adequats supera els 100 milions. En l'àrea d'EOCAC i al sudest d'Europa, la qualitat del subministrament d'aigua i dels serveis de sanejament s'ha anat deteriorant de forma continuada durant els últims 15 anys. En aquest cas, la població rural és la més afectada. Un terç dels habitants de la regió paneuropea viu en països on els recursos hídrics estan sotmesos a una gran pressió. Els efectes de la sequera i de l'escassesa d'aigua es veuen agreujats per unes pèrdues elevades per pèrdues en els sistemes de distribució, una gestió i un manteniment deficients dels sistemes de regadiu i models de cultiu insostenibles.
Sòls
Des de la Conferència de Kíev, s'han assolit avenços tant en la formulació de polítiques com en la disponibilitat d'informació. No obstant això, encara és massa aviat com per a constatar millores destacables en l'estat del recurs sòl. Donada la complexitat dels riscos actuals, sobretot del canvi climàtic, l'informe plantejar la necessitat d'establir nous mecanismes per a millorar les evidències sobre les quals poder basar el foment de mesures de protecció dels sòls. L'intercanvi de les millors pràctiques entre països i regions amb condicions del sòl similars podria reduir els costos de les mesures destinades a corregir les diverses amenaces als sòls, i així mateix constituir una base important per a la cooperació.
Productes químics perillosos
La indústria química s'ha estat desenvolupant a tot el món, reconeix l'informe. A la Unió Europea, la producció de productes químics tòxics ha crescut gairebé a la mateixa taxa que la producció química total, sent en els dos casos superior al creixement del PIB. La globalització està provocant un desplaçament de les pressions sobre el medi cap als països en desenvolupament i una reimportació dels perjudicis ambientals a través de la contaminació transfronterera i el comerç de productes contaminats, es subratlla.
|
Situació socioeconòmica
L'àrea estudiada compta amb 870 milions d'habitants, més de la meitat dels quals habiten a Europa occidental i central, fet que converteix a la Unió Europea (UE) en una de les àrees més densament poblades del món, amb més de 100 habitants per quilòmetre quadrat. Això contrasta notablement amb les poblacions relativament disperses d'Europa oriental i Àsia central, on la densitat mitja està molt per sota dels 20 habitants per quilòmetre quadrat.
La recuperació econòmica experimentada en els últims anys s'ha traduït en un increment en termes relatius de la renda nacional, en pràcticament tots els països de la regió paneuropea. Les taxes de creixement econòmic han estat especialment altes en els països del sudest d'Europa i d'Europa oriental, el Caucas i Àsia central (EOCAC). Els països d'EOCAC s'estan centrant cada vegada més en les indústries de serveis, en detriment de la seva dependència de la producció agrícola. No obstant això, la regió d'EOCAC continua sent relativament més depenent de l'extracció de minerals i de l'agricultura, el que amb freqüència implica greus pressions ambientals i la generació de grans volums de residus.  El nombre d'Estats independents s'ha vist incrementat en la regió, de 33 el 1990 fins a 53 el 2007, període durant el qual també ha tingut lloc l'ampliació de la UE de 15 a 27 Estats membres. |
La UE proposa com objectiu la reducció de les emissions globals fins a un 50 % en l'any 2050 a fi de limitar l'augment de les temperatures fins a un màxim de 2 graus per sobre dels nivells preindustrials, una acció necessària per a evitar impactes insostenibles a causa del canvi climàtic en el futur.
Es preveu que alguns efectes inevitables del canvi climàtic afectin a la major part dels sectors de l'economia i els recursos naturals, fins i tot encara que es posin en marxa programes de mitigació eficaços. L'informe diu que 'és molt important adaptar-se també a aquests impactes mitjançant el disseny i aplicació de polítiques i mesures adequades en tots els sectors de la societat'.
Biodiversitat
L'informe mostra com 'la pèrdua de biodiversitat i el declivi de les funcions dels ecosistemes segueixen sent motiu de gran preocupació a tota la regió'. Per altra banda segueix creixent el nombre d'espècies alòctones invasores a la regió. En aquest sentit, l'Agència Europea deixa clar que 'l'objectiu general de la Resolució de Kíev de frenar la pèrdua de la biodiversitat a la regió per a 2010 no podrà aconseguir-se sense una considerable inversió addicional en esforços i recursos'. No obstant això, d'acord amb la Resolució de Kíev, s'estan engegant programes educatius i de conscienciació pública. S'ha avançat de forma significativa en la creació de xarxes ecològiques, com per exemple la Xarxa Ecològica Paneuropea i la xarxa Natura 2000. Tot i que està clar que comencen a prendre forma, encara que no es disposa encara d'informació suficient sobre el seu estat de conservació. La preocupació pel medi ambient s'està integrant cada vegada més en els sectors agrari i forestal. No obstant això, l'agricultura segueix exercint una pressió considerable sobre la biodiversitat, s'adverteix. Encara no s'ha arribat a l'objectiu polític específic d'identificar abans de 2006 les terres de cultiu considerades com 'd'alt valor natural'.
Medi marí i costaner
La eutrofització segueix sent un problema a tots els mars tancats i a totes les masses d'aigua marina protegides en la regió paneuropea. La reducció de les fonts difuses de nutrientes, sobretot procedents de l'agricultura, segueix sent un repte important que exigeix una actuació més intensa. La sobreexplotació pesquera segueix estant molt estesa en tots els mars. La recuperació de les poblacions de peixos passa per unes polítiques més eficients i un compliment més rigorós de la legislació, sobretot per a frenar la pesca il'legal, i també per a reduir els impactes de les pesqueres en l'ecosistema marí en el seu conjunt, denuncia l'informe. El text també adverteix que 'és probable que el canvi climàtic afecti als mars i les costes, inclosos els organismes marins'.
Consum i producció sostenible
El concepte de consum i producció sostenible és cada vegada més habitual en l'agenda política. No obstant això, són pocs els resultats concrets i es fa necessari establir estratègies d'aplicació i instruments capaços de mesurar els impactes sobre el medi, recomana l'informe. Els nivells d'ús de recursos per càpita s'han mantingut estables en totes les regions durant els últims anys i s'ha assolit una certa dissociació entre l'ús de recursos i el creixement econòmic. L'eficiència en l'ús dels recursos varia de forma significativa entre els diferents països, i és diverses vegades major a la UE-15 que en la UE-10 i en els països del sudest d'Europa i fins a vint vegades major que als de l'EOCAC. Les categories de consum que generen els majors impactes ambientals al llarg de tot el seu cicle de vida són els aliments i les begudes, el transport privat i l'habitatge. A la UE, es llegeix en l'informe, 'el turisme i el transport aeri estan començant a emergir com àrees clau de futurs impactes'.
Residus
La regió paneuropea està generant cada vegada més residus. Els abocadors, l'opció menys adequada des d'un punt de vista ambiental, assenyala l'informe, segueixen sent el mètode de gestió de residus més comú en tota la regió. S'observa un cert avanç en els Estats membres de la UE quant a la limitació del percentatge de residus urbans dipositats en abocadors. Molts països de EOCAC i del sudest d'Europa han elaborat estratègies de gestió de residus i legislació específica sobre residus que, no obstant això , encara no tenen una aplicació efectiva. El repte continua sent la recollida selectiva de residus i el seu dipòsit en abocadors segurs.
Agricultura
L'agricultura intensiva moderna comporta freqüentment impactes negatius a conseqüència de l'ús de recursos i la contaminació d'aire, aigua i sòl. Per altra banda, l'agricultura segueix ocupant una funció positiva en la preservació dels paisatges i la biodiversitat a Europa. En els països meridionals de la UE-15 i en el sudest d'Europa ha augmentat la superfície de regadiu, el que mostra una tendència constant cap a la intensificació de l'agricultura. El regadiu ha originat sovint descensos en els recursos hídriccs i la pèrdua de qualitat, salinització i degradació del sòl, especialment en el sud i l'est de EOCAC.
Turisme
L'afluència de turisme internacional a la regió paneuropea segueix en augment. El turisme és un dels principals impulsors de l'increment en la demanda dels mitjans de transport més perjudicials en termes ambientals: els automòbils particulars i, encara pitjor, el transport aeri. Les costes, les illes i les muntanyes són especialment sensibles a l'expansió turística, subratlla l'informe. La degradació ambiental, en ocasions irreversible, ja és palpable en certes destinacions populars de turisme de masses. Es preveu un augment dels impactes ambientals derivats del turisme com resultat de la creixent afluència i dels canvis demogràfics i d'estil de vida. El comportament dels turistes és un factor determinant per a la sostenibilitat del sector.
Transport
El consum energètic i les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents del transport al sudest d'Europa i a Europa occidental i central estan experimentant un ràpid creixement, en paral'lel al creixement general del transport. A Europa occidental i central, el consum energètic del transport i les consegüents emissions de CO2 per càpita segueixen sent de dues a quatre vegades més alts que al sudest d'Europa i l'EOCAC. 'El desenvolupament de solucions de transport urbà competitives és una forma de combatre els problemes de congestió del tràfic i de qualitat de l'aire, així com de millorar la seguretat en el transport'. Les ciutats han de planificar-se i desenvolupar-se tenint en compte el transport públic, perquè aquest pugui arribar a ser una solució competitiva.
Qualitat de l'aire
La contaminació atmosfèrica, originada fonamentalment per partícules fines i ozó troposfèric, segueix suposant una important amenaça per a la salut: redueix l'esperança mitjana de vida a Europa occidental i central en gairebé un any i afecta al desenvolupament saludable dels nens. En els països d'EOCAC s'ha registrat un increment superior al 10 % en la majoria dels contaminants atmosfèrics com a conseqüència de la recuperació econòmica, de l'increment del transport i de la falta d'eficàcia de les polítiques de protecció contra la contaminació atmosfèrica. A la zona d'EOCAC, la deficient qualitat de les dades impedeix una avaluació exhaustiva de la qualitat de l'aire i les seves conseqüències. No obstant això, les escasses dades disponibles indiquen que la major amenaça per a la salut a la zona d'EOCAC i al sud-est d'Europa prové, igual que a Europa occidental i central, de petites partícules i els seus components tòxics.
Aigües continentals
En la regió paneuropea, el nombre de persones que no tenen accés a aigua potable en condicions de seguretat i a serveis de sanejament adequats supera els 100 milions. En l'àrea d'EOCAC i al sudest d'Europa, la qualitat del subministrament d'aigua i dels serveis de sanejament s'ha anat deteriorant de forma continuada durant els últims 15 anys. En aquest cas, la població rural és la més afectada. Un terç dels habitants de la regió paneuropea viu en països on els recursos hídrics estan sotmesos a una gran pressió. Els efectes de la sequera i de l'escassesa d'aigua es veuen agreujats per unes pèrdues elevades per pèrdues en els sistemes de distribució, una gestió i un manteniment deficients dels sistemes de regadiu i models de cultiu insostenibles.
Sòls
Des de la Conferència de Kíev, s'han assolit avenços tant en la formulació de polítiques com en la disponibilitat d'informació. No obstant això, encara és massa aviat com per a constatar millores destacables en l'estat del recurs sòl. Donada la complexitat dels riscos actuals, sobretot del canvi climàtic, l'informe plantejar la necessitat d'establir nous mecanismes per a millorar les evidències sobre les quals poder basar el foment de mesures de protecció dels sòls. L'intercanvi de les millors pràctiques entre països i regions amb condicions del sòl similars podria reduir els costos de les mesures destinades a corregir les diverses amenaces als sòls, i així mateix constituir una base important per a la cooperació.
Productes químics perillosos
La indústria química s'ha estat desenvolupant a tot el món, reconeix l'informe. A la Unió Europea, la producció de productes químics tòxics ha crescut gairebé a la mateixa taxa que la producció química total, sent en els dos casos superior al creixement del PIB. La globalització està provocant un desplaçament de les pressions sobre el medi cap als països en desenvolupament i una reimportació dels perjudicis ambientals a través de la contaminació transfronterera i el comerç de productes contaminats, es subratlla.
