L’any 2022 el 45,3% dels residus municipals s’han recollit de forma separada. Les cinc comarques amb millors resultats de recollida selectiva tenen implantats sistemes eficients com la recollida selectiva porta a porta o amb contenidors tancats i identificació de l’usuari.
En els darrers cinc anys, la recollida selectiva en els municipis de menys de 50.000 habitants s’ha incrementat 6,6 punts; en els 23 municipis de més de 50.000 habitants només ho ha fet 3,5 punts i tenen un percentatge de recollida selectiva insuficient, el 37,9%.
El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, ha presentat a la seu Consorci del Lluçanès els resultats del balanç de la gestió dels residus municipals corresponent a l’any 2022.
“Del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament el 45,3%, concretament 1.740.360 t, el que representa un 0,3% més que a l’exercici 2021, el que mostra una estabilització de l’índex de recollida selectiva” ha explicat Isaac Peraire.
Aquesta estabilització fa visible que a les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa, en els 23 municipis de més de 50.000 habitants només ho ha fet 3,5 punts en els darrers 5 anys, i tenen un percentatge de recollida selectiva insuficient, el 37,9%.
Pel director de l’ARC “els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva (porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari), aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant”.
Aquest any hi ha una novetat en la comptabilització de les dades i és que no s’han inclòs les runes d’origen domèstic, seguint la normativa de la Unió Europea. Si s’haguessin inclòs, com s’ha fet tradicionalment, el rati de recollida selectiva s’hauria incrementat fins al 47,3%. Les runes, doncs, independentment del seu origen, passen a comptabilitzar-se exclusivament en el balanç de residus de la construcció i demolició.
De les 4 fraccions principals de recollida selectiva, l’orgànica, el vidre i els envasos han augmentat lleugerament respecte l’any anterior. La fracció amb més increment són els envasos (7,0%), seguida del vidre (5,3%). La fracció orgànica creix menys, amb un 1,4%. En canvi, el paper disminueix un 4,5%.
A Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema #PortaAPorta.
— Agència de Residus (@residuscat) July 25, 2023
"Ara és l’hora de les grans ciutats. Des del Govern, els donem suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró”.
@isaacperaire pic.twitter.com/saaWQZSIEp
Menys generació de residus municipals
Pel que fa a la generació de residus municipals, l’any 2022 s’han generat uns 3,8 milions de tones de residus municipals, un 1,2% menys que a l’any 2021 i la generació per càpita s’ha situat en 493 kg/ hab./ any.
La fracció resta tot i representar el 54,7% tendeix a la baixa.
Pel que fa a la fracció resta (residus barrejats), ha representat el 54,7% del total dels residus municipals generats, és a dir, 2.098.540 tones. El total de generació de residus ha estat 3.838.900 tones. Per tant, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals que no se separen en origen a les llars i comerços.
La fracció resta s’ha de tractar abans de destinar-la al tractament final (dipòsit o incineració amb valorització energètica). Es destina prèviament a plantes de tractament mecànic-biològic* (TMB). L’any 2022 s’ha tractat prèviament el 71,1 % de la fracció resta generada, un 4% més respecte a l’any anterior.
Els residus destinats a abocador continuen baixant
Una dada positiva és la davallada contínua del destí final de residus a dipòsit controlat. A 2022 s’han destinat a dipòsit controlat com a destí final el 30,6% dels residus municipals generats. L’any 2021 havia estat el 32,9%.
L’any 2035, d’acord amb les directives europees, només es podrà portar a dipòsit controlat com a tractament final, un màxim del 10% dels residus municipals generats. La quantitat de tones de residus destinats a dipòsits controlats l’any 2022 ha estat 1.175.000 t.
Comarques i municipis capdavanters
Les cinc comarques amb millors resultats de recollida selectiva (Conca de Barberà, Osona, el Berguedà, el Solsonès i la Terra Alta) tenen implantats sistemes eficients (recollida porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari) sigui en una part dels seus municipis o en gairebé tots.
En l'àmbit municipal els cinc primers municipis amb els índexs més alts són Vilablareix, Albons, Corçà, Sant Quirze Safaja i Verges. Tots ells amb sistema de recollida porta a porta.
El municipi del conjunt d’aquesta comarca amb el millor rati de recollida selectiva és Prats de Lluçanès (83,51%), que a la vegada presenta una generació de residus municipals que amb 427 kg/hab/any se situa per sota de la mitjana del conjunt i per sota de la mitjana de Catalunya.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Dossier de premsa amb les dades desglossades | 3.01 MB |
