La redacció de plans de mobilitat als municipis, en marxa

Terrassa i Mataró són fins ara les dues úniques poblacions que han enllestit del tot el seu Pla de Mobilitat. Es tracta d'uns estudis que els municipis de més de 50.000 habitants i capitals de comarca han de posar en marxa per llei. La mesura s'aplicarà com a mínim a una cinquantena de municipis catalans. Les terceres jornades tècniques al voltant de la planificació i la gestió de la mobilitat local que organitza la Diputació de Barcelona van voler donar eines per a redactar-los. El servei de medi ambient de la diputació de Barcelona, promou estudis de mobilitat en els municipis de més i de menys de 50000 habitants des de l'any 1998. A banda dels que ha promogut el Servei de medi ambient, han promogut estudis el servei de vies locals de diputació, ajuntaments com el de Barcelona o el de Sant Feliu o Cardedeu amb la col·laboració del servei de medi ambient o diversos consells comarcals. Bona part d'aquests estudis, però, encara no s'han adequat a la llei, ja que el decret d'estudis d'avaluació de la mobilitat generada no s'ha aprovat pel DOGC fins el 21/09/2006 i el manual d'aplicació de plans de mobilitat no s'ha publicat fins el mes d'octubre d'aquest any. Les jornades van tenir lloc dijous passat al Recinte Escola Industrial de Barcelona i hi van assistir uns 135 inscrits, sobretot tècnics en mobilitat d'ajuntaments catalans. En les diverses presentacions es va recordar la importància d'aquests Plans de Mobilitat, que han de suposar el document bàsic a partir del qual es creïn les polítiques de mobilitat municipals. 'Fins ara molts municipis havien fet estudis de tràfic però en general ens havíem oblidat de que la gent s'ha de moure. Volem que ara aquests estudis de tràfic que molts ajuntaments tenen es converteixin en estudis de mobilitat', assenyalava Miguel Ángel Dombriz, director del Programa de Mobilitat i Grans Infraestructures del Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. 'Cal que ens serveixin per aconseguir una mobilitat que suposi un menor impacte ambiental', apuntava. Un milió d'euros en ajudes La Generalitat de Catalunya va aprofitar les jornades per recordar que existeix una guia bàsica per a facilitar l'elaboració d'aquests plans (disponible aquí) i que engegarà un programa d'ajuts dotat en 1 milió d'euros per afavorir-ne la redacció. Aquest diners estan pensats per finançar fins a un 50% del cost de la realització del pla. Cal remarcar que també poden acollir-se a les subvencions els municipis que ja tinguin realitzat un pla de mobilitat. Les ajudes aniran, en aquests casos, destinades a finançar el 50% d'accions relacionades amb la mobilitat de caire innovador. Les directrius apareixeran pròximament al DOGC. De la seva banda, l'Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona va aprofitar per presentar un curs pensat també per a tècnics municipals ofert conjuntament amb l'Escola Sert i titulat 'Planificació i gestió de la mobilitat local'. L'inici de les classes és el 20 d'octubre i s'allargarà fins el 15 de desembre. La Diputació també preveu 10 beques per tècnics municipals que s'hi interessin. En la mateixa línia la Diputació vol impulsar la xarxa Mobal per a la gestió de la mobilitat local. Anirà dirigida als tècnics i polítics amb l'objectiu de facilitar les tasques del dia a dia de la gestió municipal de la mobilitat i fomentar el treball en xarxa. Aquest mes veurà la llum en forma de portal web. Aquestes dues línies de treball es complementen amb la línia de redacció d'estudis i plans de mobilitat per als municipis que el Servei de Vies Locals de la Diputació desenvolupa des de l'any 2003, arribant a una cinquantena d'ajuntaments. Motius energètics Entre els arguments que es van citar perquè els municipis catalans redactin els seus Plans de Mobilitat hi ha l'elevada despesa energètica que generen els desplaçaments. Segons l'Institut Català d'Energia, el 37% del consum d'energia final té el seu origen en el transport. A més, el 98% d'aquest consum es satisfà amb derivats de petroli. Els canvis prioritaris passen, segons la Generalitat, en millorar l'eficiència energètica del parc de vehicles i dels desplaçaments, fomentar l'ús del transport públic, millorar l'eficiència de la gestió del combustible, millorar els combustibles convencionals, diversificar energèticament el sector, actuar en la gestió de la demanda de lamobilitat i conscienciar i formar als usuaris. Assumpta Farran, de l'Institut Català d'Energia, citava com a un bon exemple en aquest sentit les directrius del nou Pla d'Energia de Catalunya. Entre administració i administració En les jornades també es van presentar les diverses línies de cooperació que existeixen entre administracions. El transport urbà, recordaven a les jornades, es desenvolupa en un marc institucional marcat per una 'delimitació complexa de competències entre les diferents administracions'. Aquest va ser un dels objectius de la intervenció del Ministeri de Foment, que també va demanar més atenció al transport de mercaderies en els àmbits urbans i metropolitans. Finalment, en les sesions de la tarda es van presentar bones pràctiques en els àmbits de l'avaluació ambiental estratègica, la participació ciutadana i el pla de mobilitat de Granollers, actualment en redacció. Pròximes dates Les jornades eren organitzades per l'Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, en la seva tercera edició. La Diputació va aprofitar l'ocasió per anunciar la segona jornada tècnica en seguretat viària local que tindrà lloc al mateix Recinte Escola Industrial el 23 de novembre. També està programat un taller sobre el nou decret de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada que tindrà lloc el 12 de desembre.