La Revista SAM es dedica monogràficament a la contaminació acústica

La contaminació acústica dóna molta feina al Síndic de Greuges, una notícia ben poc sorprenent. El que sobta, però, és que, a l'hora de quantificar aquesta tasca es reveli que un 40% de les reclamacions que va rebre aquesta oficina en concepte de medi ambient, l'any 2003 van ser en concepte de soroll. Les queixes dels demandants es referien a bars, pubs, carpes, centres cívics, tallers, activitats autoritzades pels ajuntaments, animals domèstics, ports, aeroports, veïns, campanes, crits, etc. Tota una munió d'escenaris que engloben quasi totes les activitats socials. Està clar, per tant, que la contaminació acústica és un problema que afecta la quotidianitat dels ciutadans i ciutadanes, i que es viu amb una especial intensitat a les ciutats. És per això que el número 9 de la revista SAM (Suport a la gestió ambiental d'acitivitats al municipi), editada per l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona s'ha dedicat mongràficament a aquest aspecte. La presentació de l'últim número de la publicació va tenir lloc el passat 19 de març, amb la presidència de Núria Bonaventura, Presidenta delegada de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, i l'oportuna participació de Manel Sanz, de l'oficina del Síndic de Greuges. Salvador Fuentes, tècnic del Servei de Medi Ambient, va encarregar-se de moderar l'acte. Sanz va remarcar, tot just començar, els drets fonamentals dels ciutadans en els quals figuren el dret a la salut, al medi i, entre d'altres, a l'absència de contaminació acústica. Seguidament va repassar les accions promogudes per l'administració per vetllar per aquests drets. La jurisprudència favorable es va començar a donar, va explicar, quan a l'any 1994 el tribunal europeu dels drets humans va dictar una sentència coneguda com el cas de López Ostra contra l'estat espanyol que per primera vegada feia responsable l'estat per un problema de soroll. Una de les darreres sentències en aquest sentit va ser la del pub Belfast de Gijón promoguda en el mes de febrer de 2004 i que reconeix la legitimitat per sancionar que posseeixen els ajuntaments. Sanz, vist que un dels problemes que es planteja és el d'objectivar els danys i la percepció diferent sobre el soroll que tenim els éssers humans, va subratllar que 'la clau no és sempre anar amb el sonometre, sinó aplicar polítiques de mediació i prevenció'. Segons va explicar, les queixes estudiades coincidien en un seguit de faltes, que atenyien els governs locals. Entre aquests problemes, destaca la falta de compliment de les ordenances municipals, la manca d'instruments per objectivitzar i mesurar el soroll, l'oblit de les vibracions com un problema de contaminació acústica, els conflictes derivats del canvi de titularitat d'activitats i pròrrogues incomprensibles, falta d'informació d'actes públics als veïns o els dubtes de capacitat sancionadora respecte les noves legislacions... Després de repassar les accions judicials que poden utilitzar els ciutadans per defensar-se (via del contenciós administratiu, via civil i via penal), es va produir un debat entre els assistents a l'acte. Molts dels que van intervenir, havien fet aportacions a la publicació que es presentava. Jordi Mulet, tècnic del Servei de medi ambient de la Diputació va expressar que 'els tècnics ens trobem amb la dificultat d'objectivar una cosa molt subjectiva, a banda de la dificultat d'accedir a aparells que tenen un elevat cost. Per la altra banda, alguns assitents van mostrar la sorpresa perquè en les reclamacions no hi havia gaires queixes pel trànsit. Maria Llorens, tècnica del mateix servei, va exposar que el problema de soroll de motos està molt poc clar en la legislació i que hi ha disparitat de criteris des de la manera de mesurar fins la homologació de vehicles. Els ajuntaments petits nosaben com tramitar les denúncies, va afegir. Joan Barrà, afectat pels locals de la zona hermètica de Sabadell, va informar que els horaris dels locals no es respecten i Francesc Bernet, de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, va parlar de les contradiccions entre la llei catalana i la estatal. Salvador Fuentes, moderador de l'acte, valora, que 'vivim en un país en que la cultura anomenada mediterrània fa que les activitats al carrer puguin donar molèsties al veïnat'. 'La cultura religiosa -explica- provocava molèsties a alguns veïns pels campanars, potser en un futur proper seran les crides des de les mesquites les que puguin ocasionar molèsties'. 'Caldrà un esforç per part de tothom i especialment de les administracions per establir un bon equilibri entre el dret al descans i el dret a l'esbarjo i el fet religiós. El respecte, l'educació i el suport de les Institucions han de facilitar que tothom tingui la qualitat de vida assegurada'.